Els pagesos demanen solucions per poder reciclar els plàstics que generen les bales de farratge
S'emboliquen amb un material plàstic que, un cop utilitzat, es converteix en un maldecap per als ramaders, que no saben on posar-lo
Els pagesos demanen solucions per poder reciclar els plàstics que generen les bales de farratge

Els pagesos demanen solucions per poder reciclar els plàstics que generen les bales de farratge

S'emboliquen amb un material plàstic que, un cop utilitzat, es converteix en un maldecap per als ramaders, que no saben on posar-lo

Redacció Actualitzat
TEMA:
Medi ambient
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Les bales de farratge formen part del paisatge rural de Catalunya. Poden arribar a ser una imatge bucòlica, de postal. El que no és gens idíl·lic és la quantitat de tones de residu plàstic que generen, un plàstic que no es pot llençar ni al contenidor groc ni a la deixalleria.

Aquestes bales de menjar per al bestiar, en aquest cas de civada, s'emboliquen amb un material plàstic que, un cop utilitzat, es converteix en un maldecap per als ramaders, qur no saben on posar-lo, i demanen solucions.

Cada vegada que desembala el farratge, en Josep Volar, ramader, plega acuradament aquests plàstics i els desa en una pila, perquè no el pot dur a la deixalleria comarcal ni hi ha un circuit regular de recollida i reciclatge d'aquests materials. De mica en mica, la pila va creixent.

"No sabem què fer-ne, de moment els tinc allà, el dia que no mi càpiguen hauré de buscar un altre lloc per posar més bales."

Només al Pla de l'Estany, cada any es generen 70 tones d'aquests residus. L'Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor fa temps que reclama al Departament d'Agricultura i a l'Agència Catalana de Residus una solució per al seu tractament, però no n'ha rebut cap.

Per això l'alcalde l'ha buscat pel seu compte: portaran els plàstics a una empresa de Montornès del Vallès, on faran una prova pilot per reciclar aquest tipus de plàstic, que és molt difícil de tractar.

Oriol Serrà, alcalde de Sant Miquel de Campmajor i vicepresident territorial de l'Associació de Micropobles de Catalunya, explica que li sembla molt trist que un alcalde d'un municipi de 242 habitants hagi de moure una iniciativa com aquesta.

Diu que s'acaba fent mala praxi perquè no saben què fer amb aquests residus, que a part de generar una molèstia per als veïns, és un problema mediambiental molt important.

L'alcalde diu que amb el Gloria ja ho van veure. Els va quedar la riera de Sant Miquel amb milions de plàstics que no es descomponen, sinó tot al contrari, es va trencant en trossos petits i cada vegada s'escampen més.

Joan Nogué, catedràtic de Geografia Humana de la UdG, diu que el que no es pot fer és declarar Catalunya en emergència climàtica al desembre del 2019 i deixar pendents temes com aquest. No només representa un impacte ambiental claríssim, sinó també un impacte paisatgístic.

"Aquest és un problema general que no es pot deixar només en mans del petit municipi i del petit pagès".

Les normatives estatals de reciclatge preveuen que l'any 2025 s'estableixi l'obligatorietat de tractar aquests residus. Però els pagesos no volen esperar tant per trobar-hi una solució.

 

 

ARXIVAT A:
Medi ambient

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut