Els pagesos dels EUA, fidels a Trump malgrat que la guerra comercial els arruïna

Els pagesos dels EUA, fidels a Trump malgrat que la guerra comercial els arruïna

Els pagesos dels EUA, fidels a Trump malgrat que la guerra comercial els arruïna

Xesco Reverter Actualitzat
TEMA:
Estats Units
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Una primera xifra per començar: 700%, que es com van augmentar les exportacions agrícoles nord-americans cap a la Xina des l'any 2000 al 2017, quan el volum de vendes va superar els 24.000 milions de dòlars.      

I una segona xifra per continuar: 0, que és la quantitat de dòlars que la Xina es gastarà a finals d'aquest 2019 comprant productes agrícoles dels EUA. El president Xi ha ordenat suspendre totes les importacions d'aquest sector com a represàlia a l'última ronda d'aranzels de Trump.

I entre les dues xifres, s'han quedat amb la boca oberta els dos milions de pagesos que hi ha als EUA i que s'han convertit en les principals víctimes (en territori nord-americà) de la guerra comercial entre les dues superpotències.

Tot el sector agrícola està en hores i preus baixos ja que a la Xina enviava el 25% de tot el que produïa, i no és fàcil, amb un any, trobar substitut en un mercat saturat. Especialment aguda és la crisi entre els productors de soja repartits arreu del EUA que enviaven a l'altra banda del Pacífic el 60% de la producció.

 

 




Núvols cada cop més grisos sobre els camp d'en Richard

És el cas de Richard Wilkins, que té una plantació de soja de 160 hectàrees a l'estat de Delaware i, a més, era, fins fa dos anys, el president de l'Associació Americana de Productors de Soja (ACA). El visitem a la seva cuidada granja familiar i ens assegura que porten un any vivint en una muntanya russa, pendents del Twitter del president, que tant bon punt anuncia un acord imminent amb Pequín com noves rondes d'aranzels.

 

 

 

De per si, els pagesos estan acostumats als imponderables com el temps o els capritxos dels mercats, però feia dècades que no havien de suportar una guerra comercial. I aquesta els està arruïnant, ràpidament. Les suspensions de pagaments entre agricultors, per exemple, han augmentat un 13% respecte l'any anterior.

En Richard ha perdut ja un 20% dels ingressos, ha hagut de prescindir de dos treballadors, prioritzar cultius alternatius com les faves o l'ordi i oblidar-se d'un mercat xinès que li va costar molta feina conquistar. I si ha de fer una radiografia del sector, diu:

"L'estat d'ànim és agre. Molts pagesos estan suportant un gran estrès, fins i tot alguns van cap a la depressió, i han augmentat els suïcidis. És molt difícil per a nosaltres, les famílies i les butxaques. Amb aranzels i sancions, no hi guanya ningú."


Un orgullós món rural que ara agonitza

El conflicte no només fa estralls entre els agricultors. El fet que ells venguin menys, sumat a un any meteorològicament molt dolent i a uns preus baixos, fa que sigui tot el món rural nord-americà el que estigui entrant en crisi.

La incertesa fa molt difícil planificar inversions, els bancs tanquen l'aixeta del crèdit perquè dubten que els pagesos els puguin tornar. I aquí es produeix un efecte en cadena: des de les empreses de tractors i maquinària que venen menys, a les de llavors i fertilitzants, passant per les botigues de pobles que tenen menys clientela, i acabant per l'economia d'estats eminentment agrícoles (i republicans) que ingressen menys impostos.


I si rescatem el camp per pal·liar els desperfectes que provoquem?

Davant les dificultats dels agricultors nord-americans, l'administració ha fet un gest amb pocs precedents recents en aquest país al·lèrgic a la intervenció estatal (especialment entre els conservadors): subsidiar massivament el sector amb dos rescats, l'últim fa tot just un mes, per valor de 28.000 milions de dòlars, una quantitat semblant al total d'exportacions agrícoles que el 2017 es feien a la Xina.

Això ha permès sobreviure a molts pagesos que no tenen més remei que empassar-se l'esperit individualista que els caracteritza, passar a dependre del govern i veure com els competidors del Brasil i l'Argentina omplen de forma irrevocable el gran buit que ells han deixat a la Xina. Difícilment el podran recuperar i el Departament d'Agricultura calcula que fins al 2024 els EUA no recuperaran el nivell d'exportacions d'abans de la guerra comercial. I cinc anys són molts anys.

 


I malgrat tot, encara confien en Trump i els seus arguments

Davant d'aquest panorama, un observador urbà podria pensar que els pagesos dels EUA estarien en peu de guerra contra el seu president. Que malgrat ser conservadors i admirar l'empenedoria de Trump, les pèrdues massives els haurien fet girar l'esquena al comandant en cap i en bloc es passarien als demòcrates.

Doncs res més lluny de la realitat. Una gran majoria d'ells (un 71% segons l'enquesta del Farm Journal) encara dona suport al magnat republicà. Com s'explica? Doncs en Wilkins, que porta  tota la vida treballant i estudiant el sector, ens explica que als pagesos "els agrada tenir un líder que no triï l'opció més fàcil i que es mostri dur quan és necessari amb l'adversari. Tot això inspira els patriotes del món rural".

És a dir, per una qüestió de patriotisme i orgull, els agricultors encara tanquen files amb el president. Aquest també es cuida prou de tenir-los ben presents en discursos i a les xarxes i ells li agraeixen. Valoren molt que hagi retirat moltes regulacions, que sigui pro-empresa i que dins l'Administració hi hagi "gent molt bona i que ens coneix molt bé". Tenen la sensació que a la Casa Blanca hi ha algú que treballa per ells, encara que els resultats no siguin els desitjables. I ses sensacions en política sovint són més potents que les dades i la realitat.

"És cert", reconeix Wilkins, que la guerra fa massa temps que dura i que no es veu el final però a vegades has de patir avui per estar molt millor el dia de demà; és com quan de petit estàs malant i no et vols prendre aquella medicina que té mal gust i la mare et diu que és pel teu bé i que et curarà".

En aquest sentit, es fa eco de l'argument del president conforme la Xina ha robat durant dècades als Estats Units i això no es pot tolerar més; i si per revertir una injustícia tan gran s'han de sacrificar-nos, doncs estan disposats a fer-ho. No hi fa res que especialment el sector agrícola s'hagi enriquit enormement amb els intercanvis amb els xinesos i el lliure-mercat, no pas el proteccionisme, servís molt bé els seus interessos.

Wilkins, que no ens revela què pensa votar, creu que una bona part dels seus col·legues seguiran donant suport a Trump, "encara que els porti a la ruïna". Això, pensen aquells, és una guerra contra els "xinesos manipuladors" i la nació, el bé comú, passaria al davant dels beneficis personals. Una altra part més petita d'agricultors, però, no és tan entusiàstica i se li està acabant la paciència. I per poc que els demòcrates presentin un candidat digerible, conclou en Richard, abandonaran Trump amb l'esperança de baixar de la seva muntanya russa i trobar una mica d'estabilitat.

 

ARXIVAT A:
Estats Units Trump Comerç

VÍDEOS RELACIONATS