Els pagesos de Collserola rebran per primer cop un ajut perquè conserven l'ecosistema

El consorci rector del parc natural compensarà els agricultors amb 3.000 euros cada any per la funció social que fan en l'ecosistema del pulmó verd barceloní, tot i que fer rendibles les explotacions no és gens fàcil

Enllaç a altres textos de l'autor Tana Collados

Tana Collados

Especialista en alimentació i cuina dels Informatius de TV3 i coautora dels reportatges "Som el que sembrem", "Cada vegada més vegans" i "Taules parades"

@tanacollados
Actualitzat

Imaginem-nos una serralada de 8.200 hectàrees, la majoria de les quals de bosc. Imaginem-nos que està situada entre nou municipis, i que impacta, directament, en més de tres milions de persones.

És molt real, parlem de Collserola, un parc natural que és el pulmó de Barcelona i de l'àrea metropolitana i que visiten, cada any, més de sis milions de persones.

Un paradís, però, amenaçat per les construccions, els eixos viaris i pel foc. D'uns anys ençà, s'hi ha potenciat la pagesia perquè l'activitat agrícola i ramadera ecològica compleix una funció d'importància vital.

L'agricultura contribueix a barrar els possibles focs dels incendis, fomenta la biodiversitat i fa possible un sistema d'alimentació local i sostenible, encara que sigui a petita escala. La superfície cultivada a Collserola era del 20% als anys 50 i, avui dia ha retrocedit fins al 3,1%.

Ara, per primer cop, el Consorci del Parc Natural, ha aprovat el Contracte Agrari de Collserola, preveu un ajut anual de 3.000 euros per a cadascuna de les 25 explotacions registrades. Un ajut que s'atorga per compensar la funció social que fan pagesos i ramaders a la serralada.    

No obstant això, menar-hi terres, seleccionar i donar sortida al mercat als cultius o mantenir-hi activitat agrícola no és tan senzill.

Mantenir l'activitat agrícola a Collserola no és fàcil (CCMA)


Producte de proximitat en règim cooperatiu

"Una àguila o un falcó no et caçarà dins del bosc, necessita espais oberts com aquest, estem fomentant la biodiversitat", diu l'Alfred March, de la Cooperativa La Rural, nascuda el 2014, enmig d'un dels camps que conreen a Valldoreix i que han estat guanyats al bosc.

Una horta amb enciams de diversos tipus i hortalisses. A l'hivern, quan n'és temporada, treuen el cap les carxofes. A l'estiu, s'hi cultiva la preuada varietat de tomàquet autòctona que s'ha pogut recuperar.

Quan toca collir enciams, s'hi troben alguns dels cinc membres de la cooperativa. Els ajuden voluntaris, a canvi d'una cistella de producte fresc i de proximitat.

"Mireu l'exemple d'aquest camp. Per una banda, hi ha urbanitzacions i, a l'altra, el bosc."

Aquest espai obert, explica l'Alfred, fa de tallafoc. És un espai actiu, però amb serioses amenaces. A tocar del camp, hi ha un camí per on passen corredors, bicicletes i passejants.

"Hem de conviure amb gent que practica esport o gaudeix del seu temps d'oci gràcies a aquests camins i, de vegades, els seus gossos ataquen o, simplement, juguen amb el nostre ramat. Per aquesta raó, aquest any ja se'ns han mort dues cabres. Tot esquivant els gossos han caigut per barrancs."

Pagesos de La Rural fent feina al camp (CCMA)

La Rural, per sort, té les vendes assegurades. Forma part d'una xarxa de consumidors compromesos amb els aliments de proximitat, d'estricta temporada i ecològics.

Venen cistelles a diverses cooperatives de consum, a particulars, escoles i a alguns restaurants. Alhora, tenen una botiga a Valldoreix i obren les portes als compradors, en una parada a tocar de l'hort, un dia a la setmana.


Collserola Pagesa

15 de les 25 explotacions agrícoles i ramaderes del parc natural de la conurbació barcelonina s'han agrupat en un col·lectiu: Collserola Pagesa. Són els més joves. Nous pagesos. Gent amb orígens acadèmics i professionals diversos que ha fet del camp la seva vocació i s'han unit per lluitar contra les amenaces de l'activitat.

Joves i no tan joves que creuen en la necessitat de caminar cap a la sobirania alimentària. Pensem en una dada significativa si la comparem amb la resta de Catalunya, on la immensa majoria de la gent que es dedica al camp té més de 50 anys. A Collserola, la mitjana d'edat és de 37.


Accés a la terra i amenaça dels senglars

Tots els camps de cultiu de Collserola han d'estar delimitats per una tanca. És l'única manera d'evitar la incursió de senglars:

"(Els senglars) Són un seriós problema i fa que molts pagesos no se'n surtin, perquè perden les collites i se'ls en va en orris la temporada."

L'Alfred March, que també és el president de Collserola Pagesa, adverteix de l'amenaça. L'accés a la terra abandonada és una dificultat afegida. "És el nostre principal repte", afegeix.

A La Rural explica que ja tenen llogades dues hectàrees i mitja a cinc propietaris diferents. "Si els arrendaments agrícoles solen ser de deu anys, aquí són molt més curts, més cars i amb clàusules que fixen que, si es requalifiquen els terrenys per urbanitzar-los, ens faran fora".

Actualment, hi ha 178 hectàrees agrícoles en desús i recuperables, però accedir-hi és molt difícil. Fer-les cultivables no és fàcil ni barat. Les parcel·les estan molt fragmentades, abandonades, i de vegades en terrenys costeruts.

"El bosc es va menjant la superfície agrícola, cada vegada és més atapeït."

L'Alfred assenyala la muntanya del Puigmadrona (CCMA)

Herència generacional

El Paul Domènech pertany a la penúltima generació de Can Domènech, una finca del segle XIII ubicada entre el Papiol i Sant Cugat del Vallès. Són dels pocs pagesos de generacions que hi ha a Collserola.

Hi fan farratges, recol·lecten els arbres fruiters i també disposen d'hort per l'autoconsum i la venda directa. És una explotació gran amb una casa pairal de centre motor.

Per poder mantenir la rendibilitat de la finca es van haver d'ajudar d'una hípica. El Paul tenia clara la vocació i va estudiar per ser enginyer agrícola. El trobem damunt del tractor, fent bales de farratge. És un altre dels joves impulsors de Collserola Pagesa:

"De patates i de farratge no es viu. La clau és que la finca sigui rendible a curt termini, perquè no ho està sent. Som joves, tenim il·lusió i hi posem el cor, però això té caducitat."

Quan se'n tregui rendiment, diu el Paul, "serà sostenible i viable al llarg del temps. Així podrem fer una Collserola més rural".  

El cultiu dels camps té també una funció social i de pulmó verd (CCMA)

                                                                                           

 

ARXIVAT A:
AlimentacióAgricultura
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut