janquim

Els observadors debaten sobre el paper d'internet i les xarxes socials en les revoltes populars (i 2)

Els escèptics creuen que les xarxes socials no són tan rellevants i els entusiastes afirmen que internet és el motor de les revoltes. Els observadors no es posen d'acord.

Actualitzat
(Prové d'aquí)

David Keyes, del grup Cyberdissidents, que dóna suport a la llibertat d'expressió i als bloguistes d'arreu del món que pateixen la seva restricció, assegurava en unes declaracions al canal públic dels Estats Units que la gent, tipa de tants anys de corrupció i repressió, ha fet servir internet per expressar les queixes i arribar a l'exterior, encara que ells mateixos col·leccionen sobretot pancartes casolanes.

Ni que aquesta entitat fos part dels "utòpics" que els escèptics proven de desmentir, el cert és que el govern va decidir interrompre l'accés a internet.  Bé devia creure que representava algun risc.




De la mateixa manera que, més tard, va redirigir els "atacs" contra els corresponsals internacionals.

Programa televisiu global

L'actuació d'aquests grans mitjans, des de la BBC fins a la cadena Al-Jazeera, no és tan neutra com sol presentar-se. L'emprenedor romanès Catalin Braescu distingeix entre la dictadura que va viure de jove i el govern autoritari de Mubarak. I llista el que creu que són un seguit de proves sobre l'actitud tendenciosa, diu, dels mitjans televisius, que haurien alimentat una visió romàntica d'aquestes manifestacions, no acaba d'aclarir si a la captura de l'audiència, per motivacions geopolítiques o simplement per l'hàbit de convertir un bon escenari amb actors reals en un producte d'entreteniment mundial.

La seva veu és quasi única i segurament tan o més esbiaixada com el biaix que pretén denunciar, però és interessant anotar aquests detalls perquè l'aparent revolta basada en internet podria ser per damunt de tot la revolta de la televisió.

Tot i això, sembla raonable que les noves formes de comunicació hagin pogut tenir algun paper, ni tan cabdal com els entusiastes semblen pretendre, ni que sigui per embellir un titular, ni tan menyspreable com asseguren els descreguts.

Hi ha detalls que hi fan pensar. La necessitat dels manifestants de recarregar els seus mòbils, ni que sigui amb els cables de l'enllumenat públic, per exemple, pot ser un indicador de les eines usades. 

Codi maliciós

A més, hi ha un relat força precís i documentat del periodista Alexis Madrigal que situa les xarxes socials en un primer pla.

El dia de Nadal, el cap de seguretat de Facebook començava a notar accions estranyes, rebien avisos de tancaments de pàgines a Tunísia. Després d'uns quants dies, l'equip de seguretat s'adonava que el servei d'internet en aquest país fallava i, sobretot, que des dels proveïdors oficials es feia circular un codi maliciós que enregistrava informació dels usuaris d'aquesta xarxa social.

El Twitter, d'arribada més tardana al país, no semblava tan activat com el Facebook. I en les protestes que se'n feien ressò, als països europeus, els tunisians exiliats exhibien la cara de Mark Zuckerberg com una icona. Hi hauria per tant alguns vincles que serien el símptoma d'un ús més intensiu que creuen els més crítics.

Altres comentaristes asseguren que fins i tot Wikileaks ha tingut el seu pes en la revolta nord-africana. Als tunisians no els calia que es revelés un paquet de missatges diplomàtics per sospitar la corrupció del règim, però saber que la brama corria pel món els feia saber-se més acompanyats i, per tant, més forts.

Places del món

Per tant, sembla tan absurd idealitzar la funció d'aquests recursos com negar la seva presència en uns fets que és evident que tenen lloc als carrers i a les places, com ho ha viscut la humanitat des de temps immemorials.

Però si és cert que internet ha canviat el món, que ha modificat l'economia, la cultura, l'educació i la seguretat, per què no hauria d'incidir poc o molt en les protestes massives?

Ara mateix, al Twitter els periodistes ja hi observen anuncis d'accions semblants a Síria i al Iemen, i Global Voices detecta la preparació d'actes massius a Kènia.

Resulta significatiu que el paper d'internet fos associat a la llibertat d'expressió per la mateixa secretària d'Estat, Hillary Clinton, en el moment àlgid de l'enfrontament entre Google i la dictadura xinesa del partit comunista.

És a la Xina on el terme "Egipte" ha quedat restringit en les recerques per impedir que els ciutadans aprenguin massa coses d'aquesta revolta. Si internet no tingués algun paper, per què es prendrien la molèstia d'intervenir-hi?

L'esfinx de la llibertat

Els dirigents xinesos i Mubarak no coincideixen en la ideologia però tenen un tret en comú: són exemples potents de l'autoritarisme del segle XXI, el segle d'internet (nascuda a l'última dècada del segle passat). Potser sí que internet està més associada que no sembla a la idea de la llibertat, tot i que no hi hagi encara proves concloents sobre l'explotació intensa de les seves possibilitats.

En realitat, l'única autèntica ciberprotesta ha partit de l'entorn occidental. Va ser obra de grups aixoplugats sota el paraigua d'Anonymous i va dur a terme atacs contra els webs que feien la guitza a Wikileaks. Els mateixos ciberactivistes van llançar atacs sobre els webs tunisians del govern i ara, com s'aprecia a la il·lustració, amenacen de fer el mateix amb el govern egipci. La imatge reprodueix l'enigmàtica esfinx amb la cara pintada per imitar l'as
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut