Els nord-americans Elinor Ostrom i Oliver Williamson, premis Nobel d'Economia
Els economistes nord-americans Elinor Ostrom i Oliver Williamson guanyen el premi Nobel d'Economia del 2009, que s'ha anunciat des d'Estocolm. Segons l'acadèmia reial sueca, els premien per la seva anàlisi de la política econòmica de l'administració. D'Elinor Ostrom, professora de la Universitat d'Indiana i primera dona que s'endú el Nobel d'Economia, en destaquen els seus estudis sobre la gestió de propietats per part d'associacions d'usuaris. I a Oliver Williamson, professor de la Universitat de Califòrnia, també el premien per la teoria de resolució de conflictes corporatius.
Els nord-americans Elinor Ostrom i Oliver Williamson, premis Nobel d'Economia
Estocolm

Els nord-americans Elinor Ostrom i Oliver Williamson, premis Nobel d'Economia

Els economistes nord-americans Elinor Ostrom i Oliver Williamson guanyen el premi Nobel d'Economia del 2009, que s'ha anunciat des d'Estocolm. Segons l'acadèmia reial sueca, els premien per la seva anàlisi de la política econòmica de l'administració. D'Elinor Ostrom, professora de la Universitat d'Indiana i primera dona que s'endú el Nobel d'Economia, en destaquen els seus estudis sobre la gestió de propietats per part d'associacions d'usuaris. I a Oliver Williamson, professor de la Universitat de Califòrnia, també el premien per la teoria de resolució de conflictes corporatius.

Actualitzat
Els economistes nord-americans Elinor Ostrom i Oliver Williamson guanyen el premi Nobel d'Economia del 2009. (Foto: EFE)
Els economistes nord-americans Elinor Ostrom i Oliver Williamson guanyen el premi Nobel d'Economia del 2009. (Foto: EFE)
Per primer cop des que es va instaurar, ara fa 41 anys, una dona ha guanyat el premi Nobel d'Economia. No ho ha fet sola, ha estat un premi compartit, però l'economista nord-americana Elinor Ostrom s'ha convertit en la primera dona que obté aquest guardó.

L'acadèmia sueca li ha atorgat a ella, juntament amb l'economista, també nord-americà, Oliver Williamson, pels seus estudis sobre gestió econòmica eficaç. A Elinor Ostrom se li ha reconegut el seu treball sobre la gestió de copropietats per part d'associacions d'usuaris, mentre Williamson rep el premi per la seva teoria sobre resolució de conflictes corporatius.

Tots dos economistes s'han imposat a altres noms que han sonat per al premi, entre els quals els catalans Xavier Sala i Martín, professor de la Universitat de Columbia, i Jordi Galí, director del Centre d'Investigació d'Economia Internacional de la Universitat Pompeu Fabra.

Aquest ha estat l'últim guardó dels Nobel anunciat en l'última setmana. Ara només falta el lliurament dels premis, que serà el 10 de desembre a Suècia, en un cerimònia que comptarà amb la presència del Nobel de la Pau d'aquest any, el president nord-americà Barack Obama.

Elinor Ostrom, una carrera dedicada a la gestió dels recursos naturals

Amb el Nobel d'Economia, Elinor Ostrom amplia una llista de reconeixements que ja era àmplia i destacada. Nascuda el 1933 a Los Angeles, Ostrom s'ha dedicat a l'estudi dels models de gestió dels recursos naturals. Es va llicenciar el 1954 a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i va fer la tesi sobre un grup de ciutadans que es va associar per protegir les aigües subterrànies del sud de Califòrnia, afectades per filtracions d'aigua salada.

És professora de Ciències Polítiques i codirectora del Taller de Teoria Política i Anàlisi de Polítiques a la Universitat d'Indiana a Bloomington. És membre de l'Acadèmia Nord-americana de Ciències i entre el 1996 i el 1997 va presidir l'Associació Nord-americana de Ciències Polítiques.

El 1999 va ser la primera dona a rebre el premi Johan Skytte en Ciències Polítiques. El 2005 va aconseguir el James Madison en la mateixa categoria i el 2008 va aconseguir una altra fita en ser la primera dona a rebre el William H. Riker.

Oliver Williamson

Com la seva companya de premi, Oliver Williamson també va créixer en el període posterior al Crac del 29. Va néixer el 1932 en el si d'una família de mestres i es va formar al prestigiós Massachussetts Institute of Technology, que va complementar amb estudis sobre negocis a Standford i a la Universitat de Carnegie Mellon, a Pennsilvània.

Després de treballar per al Departament de Justícia nord-americà, va reprendre l'activitat acadèmica a Pennsilvània, on ha desenvolupat les recerces que li han suposat el reconeixement per part de l'Acadèmia sueca.
Anar al contingut