Els nens es vacunaran del papil·loma humà a sisè de primària, com ja es fa amb les nenes
Des del 2008 es vacuna a les nenes per evitar casos de càncer de coll d'úter i ara s'amplia als nens perquè també causa càncer als homes
El curs que ve s'inclourà la vacuna contra el virus del papil·loma humà, el VPH, al calendari de vacunacions dels nens de sisè de primària, tal com ja s'està fent des del 2008 amb les nenes de la mateixa edat.
Catalunya serà la primera comunitat autònoma d'Espanya que ho farà, mentre que hi ha una quinzena de països europeus on ja s'ha implantat, com ara Alemanya, França, Croàcia, Noruega o Sèrbia.
Càncer de coll d'úter i altres càncers
És un virus que es transmet per via sexual i que provoca sobretot càncer de coll d'úter en les dones, però en els homes pot causar càncer de l'àrea de cap i coll (sobre tot orofaringe), de penis i d'annus.
Per això feia anys que es demanava estendre-la als nens. Per exemple, el 2015, la Fundació Puigvert va reclamar que se'ls vacunés "abans de la primera relació sexual".
Alt percentatge d'infeccions
En aquest sentit, el Departament de Salut calcula que entre el 85% i el 90% de les dones i homes sexualment actius s'infecten amb el VPH en algun moment de la vida.
Així, a partir de setembre, els nens d'11 i 12 anys que facin l'últim curs de primària se'ls recomanarà que es vacunin i s'explicarà a les famílies els avantatges de fer-ho.
Segons Salut, l'any passat es van vacunar contra el virus del papil·loma humà el 86% de les noies que els tocava per edat.
87% d'eficàcia en dones
Aquest percentatge és si la vacunació es fa entre els 12 i els 13 anys, mentre que, si es fa entre els 14 i els 16, l'eficàcia baixa al 62%, i si es vacuna entre els 16 i els 18 es queda en el 34%.
Són un centenar de virus
Es coneix per virus del papil·loma humà un conjunt d'un centenar de virus d'ADN que infecten la pell i les mucoses i que poden provocar berrugues, i una quinzena d'ells també càncer.
Que dos d'aquests virus, concretament el VPH-16 i el VPH-18, provocaven càncer de coll d'úter ho va descobrir entre els anys 70 i 80 l'investigador alemany Harald zu Hausen.
Això va permetre desenvolupar vacunes per evitar-ne la infecció, i Zu Hausen va rebre el Premi Nobel de Medicina per aquest descobriment precisament el 2008, l'any que es va generalitzar la vacuna a Catalunya.
16 malalties al calendari de vacunes
El calendari de vacunació es va implantar a Catalunya el 1980 amb una llista de 7 malalties, i ara ja n'hi ha 16, després que aquest 2022 s'hi hagi afegit la vacuna contra el meningococ B.
Segons dades de Salut, un any normal, fora de la pandèmia, es posen a Catalunya més de 3 milions de vacunes a un milió i mig de persones, i es calcula que s'evita que 33.000 emmalalteixin.
