Els narcos no aturen la violència al Camp de Gibraltar

És època de recol·lecció de cabdells de marihuana, a la Sierra de Cádiz. Les plantes, que arriben fins a dos metres d'alçada, passen prou desapercebudes entre una geografia feréstega però que té un clima que és beneficiós per al cultiu. És el moment clau de la producció, quan comencen a recollir els beneficis i, segons fonts policials, els traficants van a totes per no perdre les vendes.

I això explicaria que fa només uns dies van repel·lir a trets uns guàrdies civils que anaven a practicar detencions en una plantació enmig de la muntanya en ple "triangle de la Maria". S'anomena així el perímetre que engloba tres punts geogràfics de la zona: Bornos -a tocar del pantà que porta el mateix nom-, Villamartín i Grazalema.

Els que conreen la marihuana no són els mateixos que trafiquen amb l'haixix al Camp de Gibraltar. Els de la marihuana solen ser més joves i tots autòctons, de la zona, però empren la mateixa violència per encarar-se als policies.

Escalada de violència

La violència dels narcotraficants contra els policies no cessa, tampoc, entre les organitzacions criminals que es dediquen al tràfic d'haixix. Prioritzen que no se'ls detingui i, sobretot, que la droga arribi a bon port; a diferència d'anys enrere en què els delinqüents optaven per fugir en lloc d'encarar-se.

Esta setmana, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, atribuïa la violència contra la policia al fet que els confisquen molta droga. Però hi ha altres lectures complementàries, com que els vehicles que fan servir Policia Nacional i Guàrdia Civil són molt menys potents que els que utilitzen els narcos, que roben totterrenys de gamma molt alta, com els Porsche Cayenne. L'Associació Unificada de la Guàrdia Civil reclama més personal a la zona.

De fet, des del 2018 que hi ha un pla específic de lluita contra el narcotràfic. Enguany el ministeri de l'interior hi injecta 48 milions d'euros més. Segons Toni Rodríguez, de l'AUGC, els narcotraficants han variat algunes rutes i ja no se centren només en la zona de l'Estret i arriben amb les narcollanxes fins a Huelva o Almeria; tot i ser rutes per mar molt més llargues i que, per tant, els suposen un augment del risc de ser detectats.

La Guàrdia Civil actua per terra i per mar, conscients que les investigacions per blanqueig de capitals els poden fer molt més mal que el decomís per terra o per mar. I per terra també hi actua la Policia Nacional.

Normativa contra les narcollanxes

Vigilància Duanera centra les persecucions a mar. És este cos policial el que va promoure el decret llei contra les narcollanxes, que va entrar en vigor a finals d'octubre de 2018. Amb esta nova normativa, els policies poden decomissar les llanxes quan s'estan construint o, si les fabriquen fora d'Espanya, quan entren en territori espanyol.

Les embarcacions que tenen més de 8 metres d'eslora o que superen els 200 cavalls han d'estar inscrites en un registre i, si no, es consideren gènere prohibit. Si el seu valor -comptant-hi els motors i aparells que puguin portar- és superior als 50.000 euros, es pot incoar una investigació penal pel delicte de contraban i es decomissa l'embarcació. Si el seu valor és inferior als 50.000 euros, s'incorre en una infracció administrativa.

Però el decret té, des del punt de vista policial, un avantatge: el fet de poder decomissar les embarcacions tot i que no estiguin portant droga, ja serveix d'indici per iniciar una investigació per blanqueig de capitals, que és la via més eficaç per escapçar a les organitzacions criminals.

Fernando Iglesias, de l'Àrea de Seguretat i Protecció de la Subdirecció General d'Operacions del Departament de Duanes (Agència Tributària), ha explicat a TV3 que la normativa els permet establir vincles entre les embarcacions i els testaferros que fan servir els narcotraficants per comprar-les i en este sentit estan "estrenyent el setge".

Consideren que la normativa contra les narcollanxes està sent eficaç i ha fet disminuir el tràfic de droga a l'Estret, tot i que són conscients que utilitzen altres vies per l'entrada de l'haixix. El 2018 van decomissar 57 embarcacions i el 2019, amb la llei ja vigent, 211. Enguany, a finals d'agost, ja en porten 163.