Els museus treballen per visibilitzar les dones artistes

La Xarxa de Museus d'Art de Catalunya impulsa la creació d'un cens de dones artistes amb l'objectiu de donar-les a conèixer

Quina presència tenen les artistes catalanes a les col·leccions permanents dels museus? Quantes obres hi ha als magatzems? Estan totes ben identificades? Es dediquen prou exposicions a les dones artistes?

La Xarxa de Museus d'Art de Catalunya, liderada pel MNAC, està treballant per revertir la invisibilitat que han patit històricament les creadores als espais que han de ser els difusors i comunicadors de l'art.

Per això es va decidir la creació d'una comissió de feminismes i identitats que coordina Mireia Rosich, la directora del museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Una de les primeres decisions va ser impulsar l'elaboració d'un cens de dones artistes amb l'objectiu de donar-les a conèixer.

L'encàrrec de la preparació d'aquesta base de dades va recaure en la historiadora i crítica d'art Elina Norandi, que ha recopilat informacions tan bàsiques com les dates de naixement i mort o l'especialitat artística.

Ja s'han identificat 465 artistes catalanes nascudes abans de l'any 1900 i 845 després d'aquell any. El primer grup és el més complicat de localitzar i, si anem segles enrere, és pràcticament impossible. Paral·lelament, es va voler identificar quin altre grup d'artistes està especialment silenciat i es va arribar a la conclusió que és el de les dones que van treballar just en l'època de la postguerra, als anys 40.

Elina Norandi: "Estem molt dedicades a les dones del segle XIX, a investigar sobre les seves trajectòries artístiques, també personals, i a veure de quina manera trobem obra o veure si tenim obra que no tenim identificada. A part de les dones del XIX, quines són les que creiem que han estat molt silenciades? I vam detectar que eren les dones de la immediata postguerra."

Per això van decidir localitzar les artistes nascudes abans del 40 que encara són vives i entrevistar-les amb perspectiva de gènere per conèixer de primera mà quines dificultats van tenir per desenvolupar-se artísticament. Un fons d'història oral que ja té recollides 16 entrevistes i que es preveu que no pararà de créixer durant molt de temps.

Per a la Xarxa de Museus era fonamental aconseguir un estat de la qüestió, un mapa on es dibuixi què hi ha als museus, com s'està conservant, on està dipositat i quin és el valor de les obres de dones. A partir d'aquí, pensar quines estratègies s'han de tirar endavant per visibilitzar més aquestes artistes.

Mireia Rosich: "Era fonamental veure què tenim, com ho tenim, on ho tenim i quin valor té. I a partir d'aquí com hem d'avançar per visibilitzar-les més."

Retrat d'Anna Maria Smith, germana d'Ismael Smith, conservat al Museu de Cerdanyola
Retrat d'Anna Maria Smith, germana d'Ismael Smith, conservat al Museu de Cerdanyola


L'exemple del Museu de Cerdanyola

El Museu de Cerdanyola és un exemple del treball que s'està fent. El seu director, Txema Romero, és un entusiasta davant la feina colossal de revertir el paper de les dones als centres museístics. Amb ell recorrem el magatzem i ens descobreix quines obres tenen localitzades. Com les escultures de Dominica Sánchez, situades en un prestatge al costat d'una ceràmica d'Elisa Arimany o del treball en paper de Patrícia Maseda.

Txema Romero: "És el moment d'obrir els calaixos i de treure a la llum obres que de vegades teníem amagades darrere d'altres noms d'homes, com Laura Albéniz, filla del músic. O Anna Maria Smith, germana d'Ismael Smith."

Moltes obres de dones han quedat amagades darrere dels seus pares, marits o germans en un exercici de manual del patriarcat. Altres quedaven relegades a disciplines considerades menors, com la ceràmica o la il·lustració.

Ha arribat el moment de posar en valor els seus noms i la seva feina. Ja ningú distingeix entre arts majors i menors i la història evidencia que les dones han estat sempre presents en la creació artística, tot i que, molt sovint, invisibilitzades.

El director del Museu de Cerdanyola, Txema Romero, amb el quadre 'Figura femenina d'esquena', de Lola Anglada
El director del Museu de Cerdanyola, Txema Romero, amb el quadre "Figura femenina d'esquena", de Lola Anglada


Els museus s'esforcen a situar-les a les col·leccions permanents per contextualitzar el seu treball. A Cerdanyola, per exemple, tenen un quadre de Lola Anglada del 1924, "Figura femenina d'esquena".

Una artista coneguda per la seva feina com a il·lustradora però que, com a pintora, no se l'ha significat. Per això aquest quadre ara s'exposa a la col·lecció permanent del museu, dialogant de tu a tu amb els noms reconeguts d'artistes masculins coetanis.

La quantitat d'obres de dones que cada museu tingui també marcarà les adquisicions que es faran per reequilibrar les desigualtats de gènere. En els últims quatre anys, a la Xarxa de Museus s'han adquirit més d'un miler d'obres creades per dones.


Per últim, tant la feina de les artistes com la feina dels museus per donar-les a conèixer s'acaba fent evident a través de les exposicions. Les dades recollides en els últims quatre anys també mostren que se n'han fet prop de 80.

Una de les que encara es poden anar a veure és la de la fotògrafa Mey Rahola, a qui el MNAC i el museu de l'Empordà han dedicat una exposició.


Encara queda molt camí per recórrer. Però els canvis ja estan en marxa per reescriure la història de l'art i donar, també, espai a les creadores.
 

 

ARXIVAT A:
FeminismeArt8MMuseus
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut