La panxa d'una dona embarassada
El comunicat dels metges i obstetres catalans defensa que cal reconèixer la violència obstètrica per erradicar-la (Pixabay)

Els metges demanen reconèixer la violència obstètrica: "Té conseqüències greus"

La Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia i el Consell de Col·legis de Metges admeten preocupació perquè s'equipari a la violència de gènere, però defensen que cal abordar el fons de la qüestió

Irene Vaqué Reig Actualitzat
TEMA:
Salut

"Em van robar el part" és l'expressió que moltes dones han fet servir per denunciar la violència obstètrica. És el terme amb què es fa referència a les pràctiques irrespectuoses en el moment de parir, però també de l'embaràs o el puerperi. Quan el tracte és deshumanitzat o hi ha un excés de medicalització i es tracta el naixement com si fos una malaltia.

Ara, la intenció del Ministeri d'Igualtat d'incloure aquest concepte a la reforma de la llei de salut sexual i reproductiva i de l'avortament ha causat debat.

L'últim d'afegir-s'hi ha estat la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia i el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya, que han demanat que "es reconegui" aquesta forma de violència que té "conseqüències greus" per a la salut de la dona i, afegeixen, "també per als professionals sanitaris".

"La dita violència obstètrica té conseqüències greus per a la salut de les dones. També per als mateixos professionals sanitaris, que en poden esdevenir segones víctimes. Per avançar convé reconèixer-la i aprofundir en el coneixement i en la formació de professionals i societat a través del debat constructiu i propositiu."

Els metges catalans admeten que el concepte genera "rebuig en la majoria de professionals de la salut" perquè "suggereix intencionalitat" i, en resum, voluntat d'exercir violència contra les dones.

També avisen que veuen "amb preocupació" que es pugui assimilar jurídicament la violència obstètrica amb la de gènere i criminalitzar professionals, i recorden que ja hi ha mecanismes previstos en casos de mala praxi, tant des de la deontologia mèdica com des de la justícia civil o penal.

Tot i això, admeten que és un terme "reconegut internacionalment i adoptat per les Nacions Unides i la Comissió Europea", entre altres institucions, com la Generalitat, a través de la llei contra la violència masclista.

Per això demanen superar el rebuig i centrar-se en el fons de la qüestió:

"Negar-ne l'existència erosiona la confiança entre dones i professionals, imprescindible per atènyer resultats satisfactoris dels processos d'embaràs i part. La nostra professió es caracteritza per la voluntat de revisió i autocrítica constants i, per això, també ha d'estar oberta a revisar la mirada cap als processos reproductius."

A més, es comprometen a fer accions de sensibilització i formació per als professionals. "Només podrem avançar si ho fem al costat de les dones i si ho fem comptant amb elles", conclouen.

 

Rebuig dels metges espanyols

Ha estat un posicionament molt diferent el del Consell General de Col·legis de Metges espanyols, que fa uns dies va considerar "desafortunat" parlar de violència obstètrica.

"No s'ajusta a la realitat de l'assistència a l'embaràs, part i postpart al nostre país", va considerar l'organització, que va denunciar la "criminalització" de professionals que treballen "amb rigor científic i ètica mèdica".

Davant de la "inexistència d'actes violents" en l'atenció a les pacients, parlar de violència obstètrica era "crear alarmes socials innecessàries" que minvarien la confiança en els professionals mèdics, va alertar.

La lluita per un part respectat

Aquest comunicat va tenir resposta de l'Associació Catalana de Llevadores, que va remarcar el compromís amb els drets de les dones:

 

I també d'associacions com Dona Llum o El Parto Es Nuestro, que es van indignar per la negació d'uns fets que moltes dones han relatat i que són a l'arrel d'aquestes organitzacions.

Una criatura, encara amb el cordó umbilicl, plora després del part
Fa temps que organitzacions com Dona Llum lluiten per un part respectat (Pexels)

Dona Llum va replicar que la violència obstètrica "desgraciadament existeix a Espanya i a tot arreu" perquè va en paral·lel "al masclisme, el patriarcat, l'adultisme, el corporativisme, el colonialisme i qualsevol altra forma de discriminació". "No necessitem de la seva validació ni aprovació per saber que hem patit violència obstètrica", van concloure, instant al reconeixement de les usuàries que han viscut aquest tracte degradant.

Espanya, obligada a indemnitzar per violència obstètrica

Les associacions van recordar que Espanya fins i tot ha estat condemnada per aquest fet. El febrer de 2020, el comitè antidiscriminació contra de la dona de les Nacions Unides va obligar l'estat a indemnitzar una dona víctima de violència obstètrica.

Embarassada de 39 setmanes i sis dies, tenia contraccions irregulars però no havia començat el treball de part. Tot i això, li van provocar el part en un hospital de Lugo i la van sotmetre a nombroses intervencions "de les quals no va rebre cap explicació" ni se li va demanar el consentiment per fer-les.

La seva filla va haver d'estar una setmana a nounats per una infecció que, segons les advocades de la dona, podria haver estat fruit d'intervencions mèdiques excessives o inadequades.

El procés li va afectar "profundament" la salut física i mental i també la del nadó, va concloure el comitè de l'ONU, que va sentenciar que l'Estat havia de donar una "reparació apropiada" a la dona, incloent-hi una compensació financera.

Una altra associació que combat aquestes pràctiques és Mare, que s'ha presentat aquest dimarts amb una concentració als jardins Roig i Raventós de Barcelona. "Hem de sanar la ferida que deixa, ja que impacta a curt i llarg termini en la salut mental d'aquella mare i en la relació amb el nadó", ha advertit la presidenta de l'associació, Andrea Ros. El col·lectiu preveu repetir la protesta cada dimecres d'agost a les onze del matí.

El Termcat defineix la violència obstètrica com una acció "desproporcionada" o "no consentida" per la dona atesa i sovint fruit d'una "medicalització excessiva" d'un procés natural que no té en compte ni les preferències de la dona ni les conseqüències que pot tenir en la seva qualitat de vida.

Segons dades provisionals de l'Idescat referents al 2020, dels més de 57.000 parts que hi va haver, més de 14.000 van ser per cesària. Són gairebé una quarta part, quan l'Organització Mundial de la Salut considera que el percentatge no hauria de superar el 15%.  

ARXIVAT A:
Feminisme Salut
Anar al contingut