Un vial de Pfizer (Reuters / Edgar Su)
Un vial de Pfizer (Reuters / Edgar Su)

Els menors de 60 anys vacunats amb AstraZeneca rebran la segona dosi de Pfizer

La Comissió de Salut Pública planteja que els vacunats amb AstraZeneca puguin fer la pauta completa amb el mateix fàrmac, si així ho volen

Actualitzat

Les persones menors de 60 anys que ja han rebut una primera dosi de la vacuna d'AstraZeneca rebran una segona dosi de Pfizer. Aquest és l'acord a què ha arribat aquest dimarts la comissió de Salut Pública, en què hi ha representats el Ministeri de Sanitat i representants dels governs autonòmics.

D'aquesta manera, Espanya se suma a països com Alemanya, França, Portugal, Suècia i Finlàndia, que també han optat per la pauta mixta. En els propers dies, es preveu que comenci la vacunació amb segones dosis de les persones de menys de 60 anys que van rebre la primera.

En la comissió s'ha plantejat la possibilitat que les persones que no desitgin que se'ls administri el fàrmac de Pfizer puguin demanar rebre la segona dosi també amb AstraZeneca.

La decisió d'optar per la "pauta mixta" ha arribat hores després que aquest mateix dimarts l'estudi Combivacs ha confirmat que la immunització augmenta posant vacunes diferents.

De fet, segons l'estudi en què han participat els hospitals Clínic i Vall d'Hebron, posar una segona dosi de Pfizer potencia un 150% la resposta immune davant la Covid-19 d'aquelles persones que tenien una primera dosi d'AstraZeneca.

La decisió contradiu les recomanacions de l'Agència Europea de Medicaments (EMA), que s'havia mostrat partidària que la segona dosi fos també d'AstraZeneca.

 

Un home rep la vacuna de Pfizer a l'hospital Gregorio Marañón de Madrid
Un home rep la vacuna de Pfizer a l'Hospital Gregorio Marañón de Madrid (Reuters/Sergio Perez)

 

Sis setmanes d'incertesa

A principis d'abril, la Comissió de Salut Pública va suspendre l'administració de la segona dosi de la vacuna d'AstraZeneca i va limitar el fàrmac a les persones de més de 60 anys perquè es van notificar casos poc freqüents de trombosi amb nivells baixos de plaquetes.

La setmana passada, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, va destacar que la decisió de la Comissió de Salut Pública es prendria a partir d'informes, assajos clínics i l'experiència de països que han aplicat la vacuna de Pfizer.

A Catalunya, unes 200.000 persones menors de 60 anys han rebut la primera dosi d'AstraZeneca i estan pendents de rebre la segona. Es tracta, sobretot, de personal essencial, com mestres.

Una remesa de vacunes Pfizer arribades a Catalunya
Una remesa de vacunes Pfizer arribades a Catalunya (ACN)


Veus crítiques

La decisió de la comissió de Salut Pública ha estat criticada per diversos experts de l'àmbit científic que, de fet, ja havien posat en dubte la fiabilitat d'un estudi com el que Sanitat havia encarregat d'urgència a l'Institut Carlos III de Madrid, i en què han basat la seva decisió presa. Un assaig en fase 2, fet a 600 persones (de les quals, només 400 van rebre una segona dosi) i amb molt poc temps de reacció (es va encarregar fa un mes i mig).

Un assaig "lícit i important", segons Beatriz Mothe, investigadora de la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses, per saber què passa quan es combinen dues vacunes (i que pot fer falta en cas de problemes d'abastiment o de reaccions al·lèrgiques), però "que no es pot comparar amb l'experiència de vacunar amb 2 dosis d'AstraZeneca, que està avalada per milions de persones vacunades de les quals disposem de dades de seguretat, resposta immunològica i eficàcia".

Mothe ha explicat a TV3 que al món científic, ha sorprès, des del principi, tot el que ha passat amb AstraZeneca que, assegura, que "no respon a criteris científics".

La doctora Gemma Moncunill, de l'Institut de Salut Global de Barcelona, també ha estat molt clara en afirmar que l'estudi del Carlos III no demostra "cap evidència que sigui més segur ni més eficaç" posar una segona de Pfizer a qui n'ha rebut una d'AstraZeneca. I no només perquè sigui  "relativament petit", sinó pel seu disseny (que no serveix per a detectar si hi ha més trombes o no) i perquè compara els anticossos de qui ha rebut una dosi amb qui n'ha rebut dues, sense anar més enllà.  

"No sabem quina quantitat d'anticossos es necessiten per estar protegit, per exemple, i no podem concloure que rebre una segona dosi de Pfizer és més eficaç que rebre una segona dosi d'AstraZeneca."

També el doctor Oriol Mitjà s'ha posicionat sobre la decisió de la Ponència de Vacunes, en una piulada a Twitter. Coincideix amb Mothe i Moncunill que no respon la qüestió sobre "els efectes greus adversos de la combinació de vacunes". I davant la possibilitat de triar entre una segona dosi d'AstraZeneca o de Pfizer, Mitjà es decanta per acabar la pauta amb AstraZeneca.

 

És el mateix consell que donarà Beatriz Mothe, diu, a la seva mare, quan li pregunti què ha de fer:

"Jo no tinc cap dubte: a la meva mare, que s'ha vacunat amb AstraZeneca, quan em truqui li diré que ni dubti a posar-se la segons dosi d'AstraZeneca"


Mothe lamenta que amb tot aquest debat s'hagi creat "més alarmisme, por, dubtes i incertesa a la població", a qui a sobre "s'està traslladant una decisió que potser no li toca prendre" perquè no té dades per fer-ho.

El professor de Farmacoepidemiologia de la Universitat d'Oxford Daniel Prieto-Alhambra ha considerat "un despropòsit" barrejar una primera dosi de la vacuna d'AstraZeneca amb una segona de Pfizer basant-se en una mostra de 600 pacients. I ha penjat en el seu compte de twitter, un estudi que conclou que barrejar dues vacunes té més efectes secundaris lleus que posar dues dosis d'un mateix vaccí.

ARXIVAT A:
VacunesCovid-19Coronavirus
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut