Els megaincendis amenacen els boscos catalans si no se'n fa una bona gestió forestal

Els científics adverteixen que calen mesures urgents perquè els nostres boscos sobrevisquin al canvi climàtic
Els megaincendis amenacen els boscos catalans si no se'n fa una bona gestió forestal

Els megaincendis amenacen els boscos catalans si no se'n fa una bona gestió forestal

Els científics adverteixen que calen mesures urgents perquè els nostres boscos sobrevisquin al canvi climàtic
Cori Calero López Actualitzat
TEMA:
Medi ambient
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Els megaincendis d'Austràlia han tornat a demostrar que la crisi climàtica està afavorint focs cada cop més virulents. Malgrat la seva gravetat, i el dramatisme amb què ens colpeixen les imatges que arriben des de l'altra punta del planeta, els veiem llunyans. Però, en realitat, ens estan avisant.

La Mediterrània és un dels punts del planeta on el canvi climàtic colpejarà amb més duresa. Diversos estudis, com el recentment publicat pel Mediterranean Experts on Climate and Environmental Change (MedECC), ja alerten que en l'àrea mediterrània l'escalfament serà un 20% més gran que a la resta del planeta. Això provocarà que d'aquí a només 20 anys hagi pujat 2,2 graus o fins i tot, el 2100, 3,8 graus. Tenint en compte la recomanació científica dels experts climàtics de l'ONU de no passar del grau i mig, les conseqüències són clares: hi haurà més morts per onades de calor, una pèrdua d'espècies i biodiversitat, i d'aquí a només dues dècades en molts llocs ja no sortirà aigua quan obrim l'aixeta: 250 milions de persones no hi tindran accés. I ara ve l'apunt sobre els megaincendis, que pensem que nosaltres no els veurem: doncs augmentaran un 50%.


Els efectes ja els estem patint i aniran a més

Però ara els efectes ja els notem, ja tenim una distribució irregular de pluges i uns períodes de sequera cada cop més llargs. Allò que popularment diem amb l'expressió "plou malament" ja té les seves conseqüències en els boscos. Cada cop apareixen més arbres morts o debilitats, que queden més exposats a plagues i a incendis. I les espècies més sensibles en són les primeres víctimes: el pi roig, o rajolet, com s'anomena a Osona, està desapareixent del tot al nostre país.

Eduard Pla Ferrer és un dels investigadors del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) que estudien com fer que els boscos siguin més forts:

"De les espècies de pi que tenim a casa nostra, el pi roig és el més sensible perquè té una capacitat molt limitada per regular la pèrdua d'aigua i, per tant, estem ja sent testimonis de com està desapareixent."

 

Doctor en Ecologia i Científic Ambiental, Eduard Pla coordina el projecte europeu Life-MEDACC, que estudia com fer que els boscos siguin més resistents a aquestes condicions cada cop més àrides i reduir, així, el risc dels grans incendis. I pren com a banc d'experiments Catalunya, allà on primer passarà allò que més tard aniran patint cada cop més al nord d'Europa.


Gestionar els boscos és més urgent que mai

En tres camps experimentals repartits pel territori i amb característiques i espècies predominants diferents, assagen diferents estratègies de gestió forestal per saber quina és la que ajuda a enfortir més l'arbre i l'ecosistema. Es tracta d'un bosc de pi roig a la conca del Ter, un alzinar a la conca de la Muga i un bosc de pinassa a la conca del Segre. Reduint la densitat d'arbres del bosc han observat que els que hi queden són més vigorosos i resisteixen molt millor les envestides del canvi climàtic. Però aquesta retirada d'arbres s'ha de fer amb precisió científica: si en treuen massa o massa pocs, no seria eficaç o podria comprometre encara més l'ecosistema. De fet, amb una intervenció mínima ja tenen bons resultats.

 

Hem acompanyat Eduard Pla al camp experimental de pi roig que tenen a Montesquiu, a Osona, i hem comprovat com segueixen amb minuciositat i constància cada canvi que experimenta el bosc, com si es tractés d'un pacient al qual s'han de controlar les constants vitals. Observen la humitat ambiental, la capacitat de retenir aigua del sòl a certa profunditat, la velocitat de creixement dels arbres... I els resultats són espectaculars i esperançadors.

"Hem vist que el contingut d'aigua és molt major a les zones tractades, i hi ha menys individus per més recurs disponible."

Les conclusions a les que han arribat són contundents, els boscos s'han de gestionar segons aquests paràmetres científics, perquè els que no es gestionen, una situació que es dona molt a Catalunya, suposen un risc perquè queden exposats a grans incendis.


Els costos de no actuar seran més grans que els de la prevenció

I el que fan amb els resultats és guiar els gestors perquè apliquin les seves recomanacions en zones especialment sensibles o zones amb valors naturals importants:

"És clar que hi ha el risc que hi trobin un impediment econòmic, però més val invertir ara que patir-ho després. La gran pregunta que ens hem de fer és d'on treure els recursos per fer aquesta gestió dels nostres boscos, sobretot per fer-los més robustos al canvi climàtic, perquè el fet de no actuar també ens comporta uns costos, i seran més elevats i seran ecològics, però també econòmics."

Els efectes de no actuar van des de la massiva mortalitat d'arbres fins a l'equilibri de l'ecosistema. Els boscos canviaran, alguns desapareixeran, d'altres sofriran una substitució de les espècies més febles per altres més fortes... i tota la vida al seu voltant quedarà alterada, tant la flora com la fauna. Però els efectes no es queden en el bosc, perquè també afectaran la capacitat de contenir humitat i aigua, els riscos que els grans aiguats siguin de conseqüències més catastròfiques augmentaran... i quedaran exposats a grans incendis forestals.

I les proves que la gestió funciona són evidents: en el bosc tractat tots els arbres són vigorosos i gairebé no n'hi ha cap de mort. Just al cantó de la parcel·la que hem visitat acompanyats per Eduard Pla, tots els pins rojos estan morts, i la majoria dels individus de les altres espècies tenen fulles seques o no tenen ni fulles.

Alzinar tractat de la conca de la Muga

I gràcies a un dron també es pot observar el mateix efecte en dos alzinars veïns de la conca de la Muga. La que està tractada està totalment verda.

Alzinar no tractat de la conca de la Muga

L'equip de científics alerta que les actuacions s'haurien de fer al més aviat possible:

"Hem de preparar els nostres ecosistemes, i quan abans millor, a uns escenaris de major aridesa. Ens haurem d'acostumar a veure canvis en el nostre paisatge, i esperem que no siguin canvis catastròfics i que puguem anar adaptant-los. I necessitem de més investigació perquè no sabem ben bé com respondrà cada espècie al nou escenari."

I si bé el canvi ja hi és, el que preveuen que vindrà està sorprenent els mateixos investigadors:

"Ens trobem amb canvis que estan sent més severs del que prevèiem. És una contrarellotge. Sempre havíem pensat en escenaris que començarien a produir-se en un mitjà terminim i el que veiem és que tot s'està accelerant."

ARXIVAT A:
Medi ambient

VÍDEOS RELACIONATS