Esglésies convertides en discoteques o hotels: com Bèlgica preserva edificis històrics

La crisi de fe entre la comunitat catòlica és una realitat del nostre temps. De quan l'església era el centre de la vida religiosa, i en bona part també de la social i política de les societats medievals, en queda un pòsit força minso.

La comunitat de creients i de practicants continua tenint un pes molt destacat en les societats d'avui, però no tant per omplir cada diumenge de missa totes les parròquies, esglésies i basíliques que es van erigir des de la baixa edat mitjana. N'hi ha més de mig milió a tot Europa i cada vegada en són més les que es veuen indefectiblement atrapades en una situació creixent de desús.

Què cal fer amb els edificis que no es fan servir; que van deteriorant-se perillosament? L'opció d'enderrocar-los, que s'agafa com a bona en alguns llocs del continent, és vista com un sacrilegi cultural a Bèlgica perquè aquests edificis molt sovint tenen un component artístic prou valuós.

Reconversió per garantir-ne la supervivència

"Qualsevol ús és millor que la demolició." La frase és de Jordi Mallarach, director de Future for Religious Heritage, una entitat present a 35 països europeus que es dedica a identificar edificis religiosos i altres construccions històriques en risc de desaparèixer com a conseqüència d'haver perdut la funció per a la qual van ser concebuts.

Un cop identificats aquests elements del patrimoni, FHR en promou la reconversió perquè a través d'altres activitats se'n garanteixi la supervivència.

Així, es poden trobar antigues esglésies convertides en biblioteques, en pavellons esportius o en centres de trobada veïnal. Són els objectius preferibles de l'entitat i també del Vaticà, que, conscient de la problemàtica, l'any passat va plantejar els nous usos per a edificis sacralitzats com una sortida més que raonable sempre que la nova vida de les esglésies derivi en un benefici per a la comunitat.

La venda d'esglésies a Bèlgica

El govern de Bèlgica assumeix, en bona part, el cost del manteniment dels edificis religiosos. La partida és d'uns 300 milions anuals per a aquells que funcionen com a centres de culte, però també per a aquells que corren el risc que de quedar deixats de la mà de Déu. I és en aquests on des de fa anys hi penja el cartell d'"En venda".

La solució assegura que els nous propietaris garanteixin la preservació dels edificis, tot i que tenen llibertat gairebé absoluta per fer-hi el que els plagui. És això el que fa que, a la cosmopolita i jove comuna d'Ixelles, l'església anglicana de la Resurrecció construïda fa prop de 140 anys sigui actualment una de les discoteques més selectes de la ciutat.

El projecte es va fer realitat el 2010 i no va estar exempt de crítiques dels veïns, però no per altra cosa que pel soroll. Un estudi fet per FHR el 2014 conclou que el 84% dels europeus no tenen cap inconvenient que els edificis religiosos es destinin a nous usos que res tinguin a veure amb l'activitat eclesiàstica.

Però tan cert com això ho és que, entre les comunitats protestants tan presents en països anglosaxons o nòrdics, hi ha molta més flexibilitat a destinar una antiga església a un negoci hoteler o d'oci, que no pas als països del sud, de més tradició catòlica i més reticents a desvincular els temples de la religió.

El lligam emocional pesa en edificis amb una història dilatada. Al centre històric de Brussel·les, l'església de Santa Caterina és un emblema. Fa 11 anys es va plantejar compensar la falta de fidels amb la construcció d'un mercat cobert, però els veïns del barri s'hi van resistir i avui encara continua oficiant missa.

Esglésies reconvertides en hotels, gimnasos, discoteques o centres de circ

A banda de la discoteca d'Ixelles, també sorprèn l'ús que s'ha donat a una església de Malines, convertida en hotel. Aquests dos establiments, ara tancats per culpa de la pandèmia, són segurament els que més criden l'atenció. Però els usos que es poden donar a les antigues esglésies són gairebé tan amplis com la imaginació.

A Bèlgica hi ha centres de culte que, un cop dessacralitzats, s'han convertit en gimnasos o, fins i tot, en centres per aprendre arts del circ com l'acrobàcia.

A Brussel·les, Saint-Hubert és una església neogòtica que va fer l'última missa el 2010 i ara s'identifica per una bastida frondosa que s'enfila pel campanar. L'edifici el va comprar un grup immobiliari per un milió d'euros i preveu invertir-ne cinc en un projecte per convertir-lo en un complex residencial amb 41 apartaments de luxe i comerços a la planta baixa.

Com aquests casos, només a Flandes hi ha 250 esglésies que necessiten una reconversió urgent. El govern flamenc fins i tot ha creat una pàgina web per donar idees a possibles inversors perquè s'animin a comprar-les, crear-ne un nou ús i, de retruc, el més important: preservar el patrimoni cultural.