Els mamuts llanuts tenien sang anticongelant, segons un estudi publicat a "Nature Genetics"
Els mamuts llanuts tenien sang anticongelant que els permetia mantenir el cos en perfectes condicions davant les baixes temperatures, segons recull un estudi publicat a "Nature Genetics". Els científics han trobat que els mamuts tenien una adaptació genètica que permetia que l'hemoglobina alliberés oxigen fins i tot a temperatures molt baixes, una capacitat que normalment s'inhibeix quan els termòmetres se situen sota zero. Els investigadors han seqüenciat els gens de l'hemoglobina procedents de tres mamuts siberians de fa 10.000 anys.
Els mamuts llanuts tenien un tipus de sang que els permetia mantenir la temperatura corporal en condicions òptimes per sobreviure a la dura climatologia de l'Àrtic, segons un estudi publicat a la revista "Nature Genetics". Aquesta sang amb efecte "anticongelant" ajudava aquests animals a mantenir-se en perfecte estat a causa de mutacions en els gens que haurien permès a l'hemoglobina alliberar oxigen a temperatures molt baixes, d'acord amb la investigació d'un equip de científics dirigit per Kevin Campbell, de la Universitat de Manitoba (Winnipeg, Canadà).
Els avantpassats del mamut i els elefants moderns es van originar a l'Àfrica equatorial. Els mamuts van emigrar, però, cap al nord del planeta fa entre 1,2 i 2 milions d'anys, just quan, a conseqüència del canvi climàtic, hi va haver un fort descens de les temperatures.
El descobriment -efectuat pels científics gràcies a l'anàlisi de l'ADN d'un mamut de fa 43.000 anys conservat al gel- resulta sorprenent, ja que l'altra espècie, els elefants, no es van adaptar al fred perquè no tenien aquest tipus de sang. En particular, l'hemoglobina, essencial per transportar l'oxigen a les diferents parts del cos, s'inhibeix quan les temperatures són molt baixes.
L'equip que va realitzar l'estudi va comparar els gens de l'hemoglobina en el mamut amb els dels elefants moderns africans i asiàtics. Els científics van descobrir mutacions en els gens del mamut que haurien permès a l'hemoglobina alliberar oxigen a temperatures molt baixes. "Hem identificat propietats fisiològiques de l'hemoglobina del mamut llanut que haurien pogut tenir un paper important en l'adaptació d'aquest llinatge d'origen africà als entorns àrtics durant el plistocè", expliquen els científics a "Nature Genetics".
Els canvis són similars als que s'han observat en altres animals de sang calenta que viuen en climes àrtics, com el ren o el bou mesquer. Segons l'expert britànic Michi Hofreiter, de la Universitat de York, es tracta del primer estudi que "reconstrueix un important tret evolutiu d'adaptació (al medi) utilitzant material d'ADN antic".
Aquest descobriment permetrà "construir una imatge molt més completa de la morfologia, la fisiologia i les adaptacions evolutives del que seria possible amb l'estudi no molecular dels ossos fòssils".
Els avantpassats del mamut i els elefants moderns es van originar a l'Àfrica equatorial. Els mamuts van emigrar, però, cap al nord del planeta fa entre 1,2 i 2 milions d'anys, just quan, a conseqüència del canvi climàtic, hi va haver un fort descens de les temperatures.
El descobriment -efectuat pels científics gràcies a l'anàlisi de l'ADN d'un mamut de fa 43.000 anys conservat al gel- resulta sorprenent, ja que l'altra espècie, els elefants, no es van adaptar al fred perquè no tenien aquest tipus de sang. En particular, l'hemoglobina, essencial per transportar l'oxigen a les diferents parts del cos, s'inhibeix quan les temperatures són molt baixes.
L'equip que va realitzar l'estudi va comparar els gens de l'hemoglobina en el mamut amb els dels elefants moderns africans i asiàtics. Els científics van descobrir mutacions en els gens del mamut que haurien permès a l'hemoglobina alliberar oxigen a temperatures molt baixes. "Hem identificat propietats fisiològiques de l'hemoglobina del mamut llanut que haurien pogut tenir un paper important en l'adaptació d'aquest llinatge d'origen africà als entorns àrtics durant el plistocè", expliquen els científics a "Nature Genetics".
Els canvis són similars als que s'han observat en altres animals de sang calenta que viuen en climes àrtics, com el ren o el bou mesquer. Segons l'expert britànic Michi Hofreiter, de la Universitat de York, es tracta del primer estudi que "reconstrueix un important tret evolutiu d'adaptació (al medi) utilitzant material d'ADN antic".
Aquest descobriment permetrà "construir una imatge molt més completa de la morfologia, la fisiologia i les adaptacions evolutives del que seria possible amb l'estudi no molecular dels ossos fòssils".
