Barcelona

Els locals d'oci nocturn registren la pitjor nit de Cap d'Any en tres dècades

El sector de l'oci nocturn català ha viscut aquest 2008 el pitjor Cap d'Any dels últims 30 anys. Ha baixat tant l'afluència de públic com el que s'hi han gastat. En alguns casos, l'assistència i la facturació han arribat a ser la meitat que l'any passat. La Federació Catalana d'Associacions d'Activitats Recreatives Musicals, la FECASARM, ha calculat que les pèrdues arriben a 15 milions d'euros.

Actualitzat
El secretari general de l'entitat, Joaquim Boadas, ha explicat en declaracions a Catalunya Ràdio quines en són les causes principals: "La crisi econòmica, perquè això afecta el poder adquisitiu de les persones, i també l'enduriment de les sancions en matèria de trànsit. També hi ha altres causes vinculades a aquestes dues, com serien la creació de festes particulars i privades, 'raves' i festes en pavellons i poliesportius." En aquest sentit, la FECASARM s'ha referit a la mort d'una menor al pavelló municipal de les Borges Blanques per afirmar que el fatal accident posa en evidència que aquests recintes "no compleixen els requisits de seguretat necessaris per acollir la celebració d'una activitat recreativa musical".

On s'ha notat més?

L'afluència en diverses localitats es va reduir entre un 60%-50%. Aquest va ser el cas  de Mollerussa (Pla d'Urgell), Blanes (la Selva), Platja d'Aro i l'Estartit (Baix Empordà) i Salou (Tarragonès).

On s'ha notat menys?

En canvi, la reducció ha estat menor en altres indrets, com les grans ciutats i les localitats amb una infraestructura de transport públic nocturn consolidada. Entre els punts que van aguantar bé la crisi hi ha les ciutats amb un alt volum de població, amb molta oferta d'oci i on la gent es pot desplaçar a peu, com és el cas de Girona, Lleida i Tarragona capital.
Anar al contingut