Imatge de la llibreria Byron de Barcelona, el 9 de desembre (ACN/Pere Francesch)
Imatge de la llibreria Byron de Barcelona, el 9 de desembre (ACN/Pere Francesch)

Els llibres del 2020, l'any en què més s'ha llegit

El coronavirus ha potenciat la lectura i la caiguda de vendes a les llibreries ha estat menor del que s'esperava

RedaccióActualitzat

Els llibres s'han convertit en un refugi, per a molts, en aquest any marcat per la pandèmia i per les restriccions. Tot i que no hi va haver Sant Jordi i que les llibreries van estar tancades durant setmanes, la maquinària editorial no s'ha aturat.

Aquest 2020 era un any de llibres molt esperats, que han mantingut l'interès dels lectors durant setmanes i setmanes.

Com "Boulder", d'Eva Baltasar, editat per Club Editor. Una dona que estima la seva soledat s'enamora d'una altra que la vol portar a la vida casolana amb maternitat inclosa. "Boulder és una novel·la que diria que l'he escrit com tres vegades", explicava la seva autora. "L'he estat lluitant fins que, quan m'he rendit, ha aparegut el Boulder que jo volia".

 

També ha estat un any de novel·les de no-ficció com "Guillem", sobre l'assassinat del jove Guillem Agulló per un grup feixista. Editat per Amsterdam, l'autora, Núria Cadenes, explicava que ha fet el llibre "amb la voluntat que perduri perquè es conegui aquest cas concret".

Manuel Baixauli ha fet amb el seu "Ignot" un llibre de reflexió sobre la condició dels artistes que no aconsegueixen la fama. "L'ignot és un desconegut, algú que passa desapercebut", deia l'autor. No és el seu cas amb aquesta novel·la editada per Periscopi que no ha deixat de rebre reconeixements.

 

Alhora, Almudena Grandes publicava la penúltima història dels seus episodis d'una guerra interminable sobre una parricida tancada al manicomi de Cienpozuelos. "La madre de Frankenstein", de Tusquets Editors, és una novel·la sobre un home i una dona que opten per resistir en els temps més difícils del franquisme.

I l'italià Marco Missiroli ens ha parlat d'una suposada traïció que es converteix en obsessió per al protagonista de "Fidelitat". Editada per Angle Editorial, la novel·la parteix d'un malentès per explicar pensaments i desitjos inconfessables.

A "No diguis res", Patrick Radden Keefe fa un assaig novel·lat que repassa tres dècades de conflicte a Irlanda del Nord. Editada en català per Periscopi, descriu la marca que va deixar la brutal violència tant en les víctimes com entre els membres de l'IRA.

 


La desinhibida escriptora i periodista britànica Caitlin Moran ens parla a "Cómo ser famosa" d'una ciutat, Londres, de música, del pop britànic i de l'obsessió per la fama. Sense complexos, des d'un punt de vista feminista i amb molt sentit de l'humor, la novel·la, editada per Anagrama, ens acosta a l'amor, l'amistat i la necessitat de ser una mateixa.

 

 

Aquest 2020 ha triomfat la no-ficció amb aire de thriller sobre la convulsa vida del periodista Alfons Quintà que s'explica a "El fill del xofer", de Jordi Amat. Edicions 62 ha publicat en català aquest relat sobre les clavegueres del poder a Catalunya que enganxa des de la primera pàgina.

Un altre assaig literari convertit en tot un fenomen editorial és "L'infinit dins d'un jonc". Irene Vallejo ha estat capaç de transformar la seva tesi doctoral sobre l'origen dels llibres a l'Antiguitat en tota una narració carregada d'emocions. "Volia intentar escriure un assaig amb les tècniques dels contes de "Decameró", de "Les mil i una nits"...", explicava una Vallejo exultant després de l'èxit d'una obra didàctica i, alhora, encisadora.

 

També aquest any s'han traduït al català "Tardor" i "Hivern", les dues primeres entregues traduïdes al català de la tetralogia estacional d'Ali Smith i dos dels títols preferits pels llibreters. Raig Verd publica el quartet estacional, que ha rebut elogis de crítica i públic.

I a la tardor literària han arribat també altres títols escrits en català. Com "La ciutat de vapor", el llibre pòstum de Carlos Ruiz Zafón, editat per Columna Edicions, i "Dolça introducció al caos", de la supervendes Marta Orriols, editat per Edicions del Periscopi.

O la història amb barreja lingüística ambientada en un institut de Santa Coloma de Gramenet que proposa Guillem Sala amb l'Altra Editorial a "El càstig".

I ha tancat l'any un altre èxit, "La casa de foc", els records dels set anys viscuts per Francesc Serés a la garrotxina vall del Ser convertits en narració literària i publicat per Edicions Proa.

Són algunes de les novetats més destacades d'un any d'atípic distanciament social que ha convidat a la introspecció i a la lectura.

 

ARXIVAT A:
Literatura
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut