Els lletrats del Parlament es reafirmen en els advertiments fets, al judici a la mesa

Segon dia del judici als exmembres independentistes de la mesa del Parlament presidida per Carme Forcadell i també a l'exdiputada de la CUP Mireia Boya.

L'aleshores lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, i els secretaris generals d'aquell moment, Xavier Muro i Pere Sol, han explicat que l'any 2017 van alertar sense èxit els membres sobiranistes de la mesa sobre el risc de tramitar les lleis de desconnexió malgrat els requeriments del Tribunal Constitucional.

Bayona ha subratllat que, per norma general, la mesa no pot entrar en el contingut de les iniciatives que es registren a la cambra, perquè les ha d'admetre a tràmit si compleixen els requisits formals.

Bayona, com Muro i Sol, han explicat que la situació va canviar el 2015. Arran de l'aprovació de la resolució de ruptura, el 9 de novembre de 2015, el Constitucional va incorporar un "matís" a la seva doctrina perquè la mesa pogués entrar en el contingut i vetar propostes inconstitucionals.

Sol ha recordat que, amb motiu de la primera guerra del Golf, el 1991, la mesa va vetar una proposta d'ICV sobre cultura de pau, però posteriorment el TC va sentenciar que s'hauria d'haver admès a tràmit, perquè les seves funcions no anaven més enllà d'analitzar-ne la forma i que la inadmissió era "excepcional".

Canvi de doctrina del Constitucional

Aquesta doctrina es va mantenir fins a la declaració de ruptura. A partir d'aleshores, el Constitucional va començar a notificar als membres de la mesa l'ordre d'evitar qualsevol resolució que permetés avançar amb el procés d'independència.

Sol ha explicat que, al principi, aquest "canvi substancial" els va "sorprendre una mica" perquè no "quedava clar" el seu abast. A finals del 2016, però, es va acabar de concretar que la mesa sí que podia rebutjar l'admissió de les propostes "que s'enfrontessin directament amb la Constitució".

Com a lletrat major de la cambra, Baiona va interposar un recurs contra aquest canvi de postura del Constitucional, en què apuntava que era "desproporcionat" que s'intentés imposar el vet previ "no a una voluntat definitiva" de la cambra, sinó per "impedir d'arrel la tramitació" de les iniciatives. Segons el recurs, això anava en contra del dret a la participació política.

Advertiments del 6 i 7 de setembre i la DUI

En el seu testimoni, Baiona i Muro han dit que van advertir en diverses ocasions els membres de la mesa del risc que assumien si tramitaven resolucions del procés, tot i els avisos del Constitucional.

Entre aquestes ocasions, han citat les mocions a favor del referèndum després del debat de política general, la tramitació de les lleis del referèndum i de transitorietat jurídica, aprovades el 6 i el 7 de setembre, o la votació sobre la declaració d'independència del 27 d'octubre.

En aquesta segona sessió, també han declarat els diputats de la passada legislatura Albert Botran, Gabriela Serra, Lluís Llach i Antoni Castellà.

La Fiscalia manté la petició de penes

Després de la sessió d'aquest dimecres, el fiscal ha mantingut la petició de penes per als exmembres de la mesa i també per a l'exdiputada Mireia Boya. El ministeri públic continua demanant penes d'un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros per a cada acusat. L'Advocacia de l'Estat demana les mateixes penes, excepte per a Boya, per a qui demana 24.000 euros de multa, a banda de la inhabilitació.

Pel que fa a l'acusació popular de Vox, ja va retirar l'acusació per organització criminal a la primera sessió del judici i demana dos anys d'inhabilitació per desobediència.

El judici quedarà vist per a sentència aquest divendres, després que les parts exposin els seus informes.