Els llamps i l'autocombustió, dues causes naturals que provoquen molts incendis
La mà humana, per acció voluntària o no, és al darrere de la majoria dels incendis forestals. Però també n'hi ha de provocats per causes naturals: els llamps o l'autocombustió provocada per la fermentació del farratge.
Els llamps i l'autocombustió, dues causes naturals que provoquen molts incendis
Barcelona

Els llamps i l'autocombustió, dues causes naturals que provoquen molts incendis

La mà humana, per acció voluntària o no, és al darrere de la majoria dels incendis forestals. Però també n'hi ha de provocats per causes naturals: els llamps o l'autocombustió provocada per la fermentació del farratge.

TVCActualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
La mà humana, per acció voluntària o no, és al darrere de la majoria dels incendis forestals. Però també n'hi ha de provocats per causes naturals: els llamps o l'autocombustió provocada per la fermentació del farratge.

Molts pallers poden ser la guspira d'un incendi, i no per culpa d'un descuit humà, sinó perquè la fermentació que havia de conservar l'aliment per al bestiar fins a l'hivern ha acabat cremant les bales de manera espontània. L'autocombustió del farratge és l'origen d'una ínfima part dels incendis que investiguen els agents rurals però aquest any està passant més sovint que altres anys.

L'altra gran causa dels incendis d'origen natural ens arriba del cel. Dels més de 80.000 llamps que, de mitjana, cauen cada any a Catalunya, la meitat ho fan als mesos de juliol i agost, i ho fan, sobretot, a la Catalunya central. Són la causa de gairebé el 10% dels incendis forestals, segons les dades dels Agents Rurals.

Moltes vegades els incendis són petits, perquè els apaga la pluja que acompanya el temporal. Més perilloses són les tempestes seques, quan llampega però no plou. La Xarxa de Detecció de Llamps del Meteocat permet situar els punts d'impacte amb una precisió de fins a tres quilòmetres.

Lluís Vila, cap de l'àrea bàsica dels Agents Rurals del Bages, explica que el problema és que "els llamps poden caure avui i encendre's al cap de 24 hores o 38". Fins i tot recorda un cas en què "van passar 11 dies des que va caure fins que va sortir el foc".

Vila també explica que en un moment de tempesta elèctrica es poden provocar diversos incendis. Quan passa això, de vegades la gent es confon i ho troba sospitós, però assegura que la majoria de vegades "no és el cas".

Sortosament, els anys de sequera, que és quan hi ha més risc d'incendis, hi ha menys tempestes i, per tant, menys possibilitats que hi hagi llamps que en provoquin.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut