Els líders europeus no es posen d'acord sobre el nou president de la Comissió

Els 28 caps d'estat i de govern de la Unió Europea no es posen d'acord, encara, per trobar el substitut del fins ara president de la Comissió europea, Jean-Claude Juncker. De fet, la cimera extraordinària d'aquest dimarts a Brussel·les ha servit principalment per saber els candidats de totes les forces i per emplaçar-se el 21 juny.

La proposta d'aconseguir un repartiment paritari entre homes i dones a la nova cúpula de la Unió Europea sembla que és un punt de consens en les negociacions. A banda de la Comissió, els líders europeus han de reconfigurar també la presidència del Parlament, del Consell i del Banc Central i triar un nou alt representant europeu.

Donald Tusck, president del Consell Europeu (Reuters)

Els caps d'estat i de govern volen poder-hi dir la seva per triar el nou president de la Comissió, i no accepten que hagi de sortir necessàriament d'entre els candidats proposats pels grups del Parlament durant la campanya electoral, els anomenats "Spitzenkandidaten".

Donald Tusk, president del Consell Europeu, ho expressava així en la nota emesa després de la cimera:

"La discussió d'avui ha confirmat l'acord assolit pels líders al febrer de l'any passat, que el Consell Europeu exercirà el seu rol en l'elecció del president de la Comissió, cosa que significa -d'acord amb els tractats- que no hi ha automatisme. Al mateix temps, ningú no pot ser exclòs: ser un "Spitzenkandidat" no és una desqualificació, tot al contrari, pot augmentar les possibilitats [de ser elegit]."

"El Tractat és clar: el Consell Europeu ha de proposar, i el Parlament Europeu ha d'elegir. Per tant, el futur president de la Comissió ha de tenir el suport d'una majoria qualificada en el Consell Europeu i de la majoria dels membres del Parlament Europeu."

Durant tot dimarts hi ha hagut les primeres reunions entre els grups parlamentaris i entre països amb interessos comuns.

Fins ara, el repartiment de càrrecs a Europa estava en mans del PPE, el Partit Popular Europeu, que en aquesta última legislatura ocupava les presidències de les tres principals institucions europees. La situació, però, ha canviat des de les eleccions europees d'aquest 26M.

Segons els resultats, no n'hi ha prou que els conservadors pactin amb els socialdemòcrates, perquè els liberals i els verds seran clau per formar majories.

El PPE, guanyador del 26M, no té garantit poder seguir situant els seus candidats en els llocs decisius. Davant aquest gir, socialdemòcrates i liberals podrien aliar-se per trencar l'hegemonia dels conservadors.

Pedro Sánchez ha arribat a Brussel·les com el líder socialista europeu més votat (Reuters)

El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, ha arribat a Brussel·les com el líder socialista europeu amb més suports. Sánchez, que ha anunciat ser el "negociador principal dels socialistes europeus" en la repartició de càrrecs a la UE, aposta pel cap socialdemòcrata, Frans Timmermans, per substituir Juncker.

"Crec que Frans Timmermans és el millor candidat per a la Comissió."

Sánchez ha remarcat que, per primera vegada des del 1979, els socialistes i populars no tenen la majoria absoluta per imposar el seu criteri i creu que caldrà "obrir l'espai polític a altres famílies polítiques, com els liberals i els ecologistes".

Angela Merkel aporta pel seu "Spitzkandidat", Manfred Weber (Reuters)

Trobades entre líders europeus

Pedro Sánchez s'ha reunit aquest dimarts amb els primers ministres de Bèlgica, Holanda i Portugal, així com amb el president francès, Emmanuel Macron, amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre grec, Alexis Tsipras.

El socialista Pedro Sánchez i la conservadora Angela Merkel han tingut una reunió bilateral (Reuters)

La cancellera alemanya ha anunciat a l'arribada a la cimera que el seu candidat favorit com a president de la Comissió continua sent el líder del Partit Popular Europeu, Manfred Weber.

El president de França i líder dels liberals, Emmanuel Macron (Reuters)

El president francès, en canvi, no ha volgut donar noms concrets, però ha insinuat que Europa necessita persones amb "experiència i credibilitat". Macron es considerava fins ara el referent dels liberals europeus, però la danesa Margrett Vestager comença a guanyar força:

"Afrontem una recomposició real. Una nova fase de l'aventura europea. Per primera vegada des que es va crear el Parlament Europeu, no hi ha una majoria de dos partits. I, per tant, hi ha la necessitat de construir una altra cosa, un nou projecte que representi allò que els europeus han escollit."

Una Europa sense majories

Les eleccions del 26 al Parlament Europeu no han donat la majoria ni a socialdemòcrates ni a populars, ni a la suma dels dos. Amb 107 escons, els liberals s'han convertit en la tercera força i els Verds, en la quarta.

Per elegir el president de la Comissió Europea es necessita un consens molt ampli. Es requereix el suport dels mandataris europeus per majoria qualificada reforçada, és a dir, de 21 països dels 27, sempre que suposin almenys el 65% de la població, i una majoria absoluta al Parlament europeu, 376 dels 751 escons.