Els LED de llum blava il·luminen la ruta del Nobel de Física
Molta gent porta el Premi Nobel de Física 2014 a la butxaca. Si més no, hi porta aplicacions del descobriment que els japonesos Isamu Akasaki, Hiroshi Amano i Shuji Nakamura van fer als anys 90. Tots tres van aconseguir produir llum blava a partir de díodes. Un díode emissor de llum, conegut com LED pel seu nom en anglès, està format per capes de semiconductors i produeix llum quan rep un impuls elèctric -és a dir, transforma directament l'electricitat en fotons, partícules de llum. Aquest procés és molt més eficient que el que es produeix a les tradicionals làmpades incandescents o en els fluorescents. Per tant, signifiquen un gran estalvi d'energia i proporcionen més lluminositat. A més, tenen una vida útil molt més llarga que les habituals bombetes -poden funcionar fins a 100.000 hores.
El primer LED comercial va aparèixer el 1962, si bé els de llum vermella s'havien començat a utilitzar pocs anys abans. El camí per a la seva expansió ha estat llarg, però des de fa anys els LED són ben usuals en anuncis lluminosos o en semàfors i darrerament també han guanyat terreny en l'enllumenat exterior i fins i tot l'interior. Però una de les limitacions fins fa poc era el color de la llum que emetien. I entre aquests colors, el blau és el que s'ha mostrat més esquiu.
Els treballs pioners de Jacques I. Pankove i el seu equip a l'empresa nord-americana RCA a partir del 1968 mostraven que la clau podia ser el compost anomenat nitrur de gal·li. Però faltava trobar un sistema per produir làmines d'aquest compost de més qualitat, més resistents i de forma industrial. Això és el que van aconseguir el 1993 els investigadors que avui comparteixen Nobel. Tots tres van seguir perfeccionat el descobriment i els actuals LED de llum blava es basen tant en el nitrur de gal·li com en altres compostos que contenen, a més, alumini o indi. Es poden combinar amb LED d'altres colors, com ara amb verd i vermell, per donar llum blanca. Per això l'obtenció del LED blau era tan important per poder il·luminar interiors.
Els tres investigadors van fer un pas més quan van inventar el làser blau basat en el LED. A diferència de la llum del LED, que és més dispersa, la del làser és més concentrada i homogènia. Pot llegir informació empaquetada de manera més densa. Per això, els anomenats discs Blu-rays, basats en aquest làser blau, contenen molta més informació.
Els LED no estan presents només al carrer, en anuncis, indicadors, semàfors i ara en l'enllumenat. També es troben en pantalles de cristall líquid, ordinadors i telèfons mòbils. En aquest darrer cas, proporcionen el flaix que permet fer fotografies amb poca llum.
