Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Els jutges de pau, una figura històrica, en perill per una llei de l'Estat

A Catalunya la figura del jutge de pau està molt arrelada i el Departament de Justícia vol blindar-ne l'existència davant les oficines de mediació que vol crear l'Estat

Actualitzat

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, proposa als grups parlamentaris catalans a Madrid a fer un front comú per introduir una esmena a la nova llei estatal per blindar els jutges de pau a Catalunya i evitar que desapareguin.

Ciuró ha recordat que, dels 7.000 jutjats de pau que existeixen a l'Estat avui dia, 898 són a Catalunya. La figura, creada al segle XIX, exerceix únicament en l'àmbit civil i registral en aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció.

Per la consellera es tracta de "mediadors nats" i una instància "arrelada" al país, que en cap cas pot desaparèixer. A més, recela de la nova llei orgànica, que vol substituir-los per oficines als municipis.

Ha subratllat que la normativa promoguda des de Madrid "també buida competències que tenim reconegudes a l'Estatut d'Autonomia" i tem que, amb aquesta mesura, "s'obri la porta" a eliminar-ne d'altres.

En conseqüència, el govern vol incloure una esmena que blindi la continuïtat dels jutges de pau a Catalunya. Ara, segons la consellera, cal fer "pedagogia" entre les forces polítiques amb representació al Congrés perquè "votin en conseqüència" l'esmena que presentaran.

Entrada del Jutjat de Pau de Tàrrega
Entrada del Jutjat de Pau de Mollerussa (CCMA)

Mediació entre veïns

A Bellaguarda, un poble de menys de 300 habitants de les Garrigues, la jutgessa de pau és la Glòria Mateu. Té 27 anys, i des de fa quatre anys s'ocupa del Registre Civil, tasca per la qual cobra 100 euros mensuals.

També celebra casaments, tramita citacions i notificacions dels jutjats i resol conflictes entre veïns, les atribucions clàssiques conferides al jutge de pau.

Generalment, en l'àmbit rural, com explica, es tracten "servituds de pas entre finques de dos agricultors o disputes entre arrendador i arrendatari".

"Molts cops són dubtes que no es resolen ni per via penal ni civil, sinó asseient-nos a la mateixa taula i parlant."

I afegeix que si les dues parts són proactives es fan seu l'acord, la conciliació és del tot positiva i es compleix el que s'ha pactat.

Glòria Mateu, jutgessa de pau de Bellaguarda, a les Garrigues
Glòria Mateu, jutgessa de pau de Bellaguarda, a les Garrigues (CCMA)

A Mollerussa, fa cinc anys que Josep Maria de las Heras, un banquer prejubilat de 64 anys, és jutge de pau. No és professional de la justícia i cada any media en una trentena de conflictes.

Parla de conflictes entre els veïns de tota mena, com excés de soroll o fugues d'aigua que es filtren als sostres de les quals els responsables no es volen fer càrrec.


Proximitat i millora de la convivència

Una trentena de jutges de pau de les comarques gironines s'han reunit aquest dilluns amb la consellera de Justícia per unir-se davant la proposta de supressió d'aquesta figura que està treballant el Ministeri de Justícia.

Lourdes Ciuró creu que presentar un recurs per vulnerar les competències de l'Estatut seria "perdre el temps", i assegura que la via judicial és "un camí que no ens agradaria explorar".

El jutge de pau de Tàrrega, Josep Maria de las Heras
El jutge de pau de Mollerussa, Josep Maria de las Heras (CCMA)

Segons Ciuró, el jutge de pau és una eina de país que representa una baula clau per millorar "la convivència" ciutadana i alleugerir la càrrega que tenen els tribunals catalans. Un servei de "proximitat" a l'hora de fer mediacions i tràmits que, en municipis petits, difícilment es podrà substituir per funcionariat.

Mario Urrea, president de l'Associació de Micropobles de Catalunya, apunta que la supressió del jutge de pau representaria la supressió d'un altre servei en municipis petits.  

Jordi Albareda, degà del Col·legi d'Advocats de Lleida, afirma:

"La Justícia ha de ser capaç d'oferir eines eficaces, eficients i properes per solucionar un tipus de conflictes entre veïnat. El jutjat de pau és una figura prou vàlida per complir aquesta funció."

Finalment, la consellera Ciuró ha lamentat que l'Estat proposi obrir oficines de mediació, ja que dubta que "doni les eines i els recursos" per fer front a les despeses que implicaran.

ARXIVAT A:
Judicial
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut