Els joves de la generació pandèmia, poca feina i menys perspectives

Ja no era fàcil, però la pandèmia encara ho ha complicat més. Trobar feina, sobretot qualificada, quan es comença és un camí costa amunt per a molts joves, especialment aquest últim any. Tot i el que preveien alguns indicadors a partir del maig, amb el desconfinament, la recuperació s'ha quedat curta, de moment, i els joves, juntament amb els treballadors amb baixa qualificació són dos dels col·lectius més tocats per la crisi.

La taxa d'atur dels joves entre 16 i 24 anys és del 33,9% a Catalunya i del 40,1% al conjunt de l'estat, gairebé deu punts més que l'any passat, després d'uns anys d'anar a la baixa. És la taxa més alta de tota la Unió Europea.

Aquest és l'índex d'atur entre els joves "actius", que busquen feina. Però, si anem més enllà i ens fixem en tot el conjunt d'edat, en tots els joves, també els que continuen formant-se i estan fora del mercat de treball, la ràtio d'atur és del 15,8%, una xifra que, de fet, emmascara part de la realitat, perquè molts joves són fora del mercat laboral i continuen estudiant perquè les perspectives de trobar feina són molt baixes. Un fenomen que es nota, sobretot, des de la crisi del 2008.

Menys contractes de formació

L'altre gran impacte de la crisi Covid és que s'han frenat en sec els contractes de formació, una via habitual d'entrada a les empreses per a molts joves. Cauen un 38%, segons dades de l'últim informe del Ministeri de Treball.

Forçats marxar

La mitjana de salari per als menors de 25 anys és de 880 euros al mes. Segons dades de l'Idescat, entre el 2009 i el 2018, ha pujat un 115% la xifra de joves que marxen de Catalunya per buscar oportunitats fora.

És el que vol fer l'Àlex Magaña. És enginyer elèctric i té 22 anys. Ha decidit anar a fer un màster fora i, "si em surt alguna cosa, quedar-m'hi". I és que les feines que li surten no són de la seva especialitat i, amb un contracte de becari, el sou no li dona per pensar en el futur.

En canvi, el seu germà, el David, de 25 anys, vol quedar-se. "Fins que el país no m'expulsi intentaré quedar-me aquí", assegura, tot i que ara no cobra l'atur i s'ha de buscar feines que no tenen a veure amb la seva formació, de periodista i actor.

"Sap greu que tinguem carrera, cursos i estudis, i no tinguem oportunitats", diu.

Escolta el seu testimoni en aquest reportatge:

Pugen els ni-nis: ni estudio ni treballo

Aquest últim any, també s'ha incrementat l'índex de joves que no busquen feina activament i que tampoc s'estan formant. Ara són un de cada sis, segons dades del Ministeri d'Educació.

Hi ha joves que intenten fugir d'aquesta etiqueta, la dels anomenats ni-nis, buscant programes com els que impulsa, entre moltes d'altres institucions, el Centre de Formació de Persones Adultes Vallès, a Granollers.

L'Andrea Morales i Ian Plaza ens expliquen l'experiència en aquest reportatge: