Els infractors que paguin multes no seran condemnats a fer treballs en benefici per la comunitat
Amb l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, els jutjats d'executòries de Barcelona revisaran unes 15.000 sentències, la majoria de delictes contra el trànsit. Segons aquesta nova regulació, els infractors que paguin les multes no seran condemnats amb mesures penals alternatives i no caldrà que facin treballs en benefici de la comunitat. Aquest canvi ha estat benvingut pels jutges, ja que els desaturarà la feina i reduirà considerablement el nombre d'expedients endarrerits que tenen pendents a sobre de la taula i que moltes vegades acaben prescrivint.
El nombre de condemnes amb mesures penals alternatives ha crescut considerablement els darrers anys, sobretot després de l'enduriment dels delictes contra el trànsit l'any 2008. Els jutges han aplaudit aquest canvi, que agilitzarà la seva feina.
El magistrat del jutjat penal 21 de Barcelona, Josep Antoni Rodríguez, fa un mes que està revisant les sentències que ha executat el seu jutjat des de l'any 2008 i ja n'ha revisat 4.000. En aquest gruix, un 90 per cent dels casos són delictes contra el trànsit, i la resta són condemnes per venda il·legal, els anomenats "top manta", que no van a la presó quan el benefici no és superior als 400 euros i també són condemnats a mesures alternatives.
Segons Rodríguez, aquesta és una reforma "molt racional" i assegura que no era un problema d'organització ni que l'administració no donés l'abast, sinó que no hi havia entitats suficients per fer els treballs d'utilitat pública per a tants milers de persones que havien estat condemnades.
Amb aquesta reforma, una nova disposició obliga a confiscar el vehicle quan s'incorre en un delicte de trànsit, però Rodríguez creu que només s'aplicarà en els casos més greus.
El magistrat del jutjat penal 21 de Barcelona, Josep Antoni Rodríguez, fa un mes que està revisant les sentències que ha executat el seu jutjat des de l'any 2008 i ja n'ha revisat 4.000. En aquest gruix, un 90 per cent dels casos són delictes contra el trànsit, i la resta són condemnes per venda il·legal, els anomenats "top manta", que no van a la presó quan el benefici no és superior als 400 euros i també són condemnats a mesures alternatives.
Segons Rodríguez, aquesta és una reforma "molt racional" i assegura que no era un problema d'organització ni que l'administració no donés l'abast, sinó que no hi havia entitats suficients per fer els treballs d'utilitat pública per a tants milers de persones que havien estat condemnades.
Amb aquesta reforma, una nova disposició obliga a confiscar el vehicle quan s'incorre en un delicte de trànsit, però Rodríguez creu que només s'aplicarà en els casos més greus.
