Els infants tenen més risc d'obesitat en zones amb més contaminació i més poblades

Els infants que passen els primers anys de vida en entorns amb més contaminació i més densitat de població tenen un índex de massa corporal (IMC) més elevat.

En canvi, els espais verds i la diversitat en els usos del sòl podrien relacionar-se amb l'efecte contrari. L'IMC més alt exposa a un risc més gran de sobrepès o d'obesitat en el futur.

Així ho conclou un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que s'ha publicat a la revista "Environmental Pollution". Ha estat finançat per la Fundació La Marató de TV3.

Estudiar l'exposició en conjunt

Diversos estudis han relacionat l'entorn urbà amb l'IMC, però sovint han avaluat aspectes diferents i no de manera simultània.

En aquest, en canvi, s'ha analitzat per primera vegada la relació entre múltiples exposicions urbanes i l'evolució de l'IMC amb dades de 80.000 nens i nenes d'àrees urbanes de Catalunya.

Els infants havien nascut entre l'1 de gener del 2011 i el 31 de desembre del 2012 i se'ls va fer un seguiment fins als cinc anys.

Les corbes de l'IMC es van calcular a partir de mesures repetides d'alçada i pes. També es va fer una estimació de l'exposició a contaminants com diòxid de nitrogen (NO₂) i partícules en suspensió PM_{10 i} PM_2,5. Finalment, es van tenir en compte la densitat de població, la connectivitat de carrers, els usos del sòl i l'índex que mostra les possibilitats de transitar per l'espai.

Més impacte en els primers mesos de vida

Així resumeix els resultats Jeroen de Bont, investigador d'ISGlobal i de la Fundació IDIAPJGol i primer autor del treball:

"Els nostres resultats indiquen que l'exposició urbana a nivells més alts de contaminació de l'aire i de densitat de població pot estar associada amb un petit augment en l'IMC de nenes i nens fins als cinc anys, mentre que els espais verds i la combinació d'usos del sòl poden estar associats amb una petita disminució de l'IMC."

De Bont també explica que les associacions van ser més fortes durant els dos primers mesos de vida i que això "es podria explicar per un efecte de l'exposició durant l'embaràs que es mantindria en el temps".

Segons altres estudis, l'efecte de la contaminació atmosfèrica es podria explicar perquè afectaria el creixement fetal i el metabolisme basal en nadons i això podria augmentar el risc d'obesitat en induir resistència a la insulina i alteracions hormonals, segons Martine Vrijheid, investigadora d'ISGlobal i coordinadora de l'estudi.

Exercici físic

Quant a la presència d'espais verds, Vrijheid apunta aquesta possibilitat:

"Són una font valuosa d'activitat física per a la mare i el nen o la nena, i, per tant, tenen un efecte beneficiós potencial."

A la inversa, la densitat de població comportaria un augment de l'IMC pels nivells de contaminació i el menor exercici físic, explica la investigadora.

"A Espanya, les àrees més poblades tenen més trànsit i això pot donar la percepció de falta de seguretat entre les famílies, fer reduir els desplaçaments actius –a peu o en bicicleta– i augmentar l'obesitat infantil."

Tot el contrari que una diversitat en usos del sòl. Sense un consens clar, la hipòtesi és que són més pròxims l'habitatge, la feina i els serveis. Els trajectes es poden fer caminant o en bicicleta i s'augmenten els nivells d'activitat física.

Vrijheid conclou que "els primers anys de vida són molt sensibles, representen finestres d'especial vulnerabilitat a les exposicions ambientals que poden afectar permanentment l'estructura, la fisiologia i el metabolisme del cos del nen o la nena". Per això, demana que els estudis tinguin en compte "les múltiples exposicions en entorns urbans, en lloc d'analitzar-les per separat".