Un mètode permet preveure si un pacient tindrà dolor crònic postquirúrgic
L'eina serrà molt útil a cirurgians i anestesiòlegs (ACN)

Els hospitals trigaran més d'un any i mig a posar-se al dia de malalts no-Covid

Segons Salut, si la situació no empitjora, es trigarà entre 18 i 21 mesos a fer les operacions, consultes externes i proves diagnòstiques pendents

Sílvia MateuActualitzat

A banda dels malalts de Covid-19, l'impacte negatiu de la primera onada encara s'arrossega als hospitals, lluny de recuperar l'activitat normal. Durant tres o quatre mesos, l'estat d'alarma i la Covid van obligar a ajornar moltes operacions, consultes externes i proves diagnòstiques programades.

El Servei Català de la Salut preveu trigar entre 18 i 21 mesos a recuperar el funcionament normal, tenint en compte el que queda pendent de la primera onada, la nova onada i les necessitats assistencials que implica, un escenari que pot canviar segons com evolucioni la pandèmia.

Si el ritme d'ocupació de les UCI es continua accelerant, potser caldrà endarrerir més proves i operacions, alerta el director del CatSalut, Adrià Comella.

"Ara podem manegar els llits de crítics que tenim, però si en una setmana o el període de funcionament de les mesures, s'accelera la corba, haurem de desprogramar determinades activitats en determinats llocs."

 

En hospitals com el de Bellvitge, ara per ara, la principal preocupació és disposar del personal necessari per evitar que els professionals especialitzats s'hagin de fer càrrec de les UCI com va passar durant la primera onada.

 

Operacions ajornades

"Tres mesos de no activitat vol dir perdre 100.000 intervencions quirúrgiques", segons el director del CatSalut. A partir de l'estiu, es va començar a recuperar activitat pendent. "Cada dia intentem guanyar una hora", resumeix.

L'abril va ser el pitjor mes. Es van fer menys de 5.000 operacions, en comparació amb les 30.000 fetes el mateix mes de l'any passat.

 

Des de la primera onada s'han prioritzat les intervencions més urgents, d'acord amb criteris clínics i càrrega de la malaltia. En el cas de les operacions de cor, per exemple, durant el segon trimestre d'aquest any van caure fins al 56%, i en els últims mesos se n'han intentat recuperar el màxim.

 

 

 

L'impacte de tot plegat es pot veure en els temps d'espera. En operacions habituals com cataractes, pròtesis de genoll o de maluc, el temps de demora mitjà és de 140 dies, respecte als 100 dies del 2019.

Mentre que l'abril del 2019 es van fer 7.000 operacions d'aquest tipus, el mateix mes d'aquest any no se'n va fer cap, i a poc a poc s'han anat recuperant fins a situar-se, al setembre, en 6.000.

El mes passat hi havia gairebé 170.000 persones en llista d'espera, en comparació a les 185.000 del 2019. Són menys, però hi ha una explicació, i és que no s'hi compten les persones que encara no han entrat formalment a la llista, justament perquè no han pogut visitar-se per culpa dels endarreriments.

 

Visites i proves

Les visites al metge i les proves diagnòstiques també van disminuir a la meitat, i es recuperen progressivament.

 

 

 

Les consultes externes per una primera visita van caure durant el segon trimestre a 250.000, la meitat de les habituals. Aquest tercer trimestre se n'han fet prop de 300.000, gairebé el 70% de les fetes l'any passat el mateix trimestre.

Pel que fa a les proves diagnòstiques, es va mantenir un 50% de l'activitat habitual durant el segon trimestre i el tercer trimestre s'ha fet un 79% de la que es va fer el mateix període l'any passat. Ara, la meitat dels pacients es fa la prova dins del termini fixat, mentre que en els pitjors mesos de la pandèmia no arribaven a 4 de cada 10.

ARXIVAT A:
Coronavirus Salut
Anar al contingut