Els hospitals de Beirut, desbordats o fora de servei després de les explosions
Els centres mèdics de la capital del Líban ja es trobaven al límit a causa de la Covid i la crisi econòmica sense precedents que sacseja el país
Els hospitals de Beirut, desbordats o fora de servei després de les explosions

Els hospitals de Beirut, desbordats o fora de servei després de les explosions

Els centres mèdics de la capital del Líban ja es trobaven al límit a causa de la Covid i la crisi econòmica sense precedents que sacseja el país

Redacció Actualitzat
TEMA:
Pròxim Orient
Un dels hospitals de Beirut, després de les explosions (Reuters / Mohamed Azakir)
Un dels hospitals de Beirut, després de les explosions (Reuters / Mohamed Azakir)

Les explosions d'aquest dimarts a Beirut han col·lapsat els hospitals de la ciutat, que han quedat desbordats o fora de servei. Les deflagracions, que van originar-se en un magatzem de la zona portuària, han causat almenys 145 morts i 5.000 ferits. Alguns han estat derivats a altres poblacions dels voltants.

A un quilòmetre de les explosions, l'Hospital Saint George s'ha vist malmès en un 80%. Ha estat el més castigat de Beirut i s'ha vist obligat a tancar en aquesta situació tan excepcional. El cap mèdic, Alexandre Nehne, explica que mai havia vist un desastre com l'actual:

"Una situació apocalíptica. He viscut tota la guerra civil libanesa. Tota, des del 1975. I fins ara. Però mai havia vist un desastre així".

Un soldat caminant pel port de Beirut (Reuters)
Un soldat caminant pel port de Beirut (Reuters)

 

Els centres mèdics de la capital ja es trobaven al límit a causa de la Covid i la crisi econòmica sense precedents que sacseja el país. Fa mesos que denunciaven l'escassetat de material i l'impagament de sous. De fet, fins fa poc estaven en vaga. Però la protesta ha deixat pas a l'instint de servei i de supervivència. La infermera Pamela Zeinoun no va dubtar a protegir tres nadons de l'ona expansiva:

"Quan va passar l'explosió només pensava en aquests nens. Els vaig agafar i els vaig portar a la planta baixa. Després del que he vist i m'han dit, sí, em sento heroïna. Aquí tots som herois".

El sistema sanitari del Líban il·lustra com funciona el país: a cop de privatització, al servei de les elits i no pas de la població. Només dos de cada deu hospitals són públics.

Un dels hospitals de Beirut, destruït per les explosions (Reuters / Mohamed Azakir)
Un dels hospitals de Beirut, destruït per les explosions (Reuters / Mohamed Azakir)

 

Ajuda per a les 300.000 persones sense llar

Gairebé 300.000 persones han perdut la llar a causa de les explosions a Beirut. Per donar aixopluc a tots els qui han perdut la casa, el hashtag #OurHomesAreOpen ("Les nostres llars estan obertes") s'ha popularitzat a les xarxes socials. Amb aquesta etiqueta, els ciutadans ofereixen el seu habitatge per acollir les víctimes de les deflagracions.

La iniciativa ha estat impulsada per Thawra Map i busca aplegar en un mapa totes les persones que ofereixen una habitació per ajudar els qui s'han quedat sense llar. El mapa ja acumula un centenar d'ofertes de ciutadans de Beirut i d'altres poblacions del Líban.

 

 

Macron visita el Líban

Diversos països s'han solidaritzat amb el Líban i han ofert ajuda humanitària per fer front a les devastadores conseqüències de les explosions. Qatar, per exemple, hi ha enviat material per a un hospital de campanya.

Però el primer cap d'estat que s'ha desplaçat a Beirut després de la catàstrofe ha estat el president francès, Emmanuel Macron. Des que el Líban va ser protectorat de França, després de la Primera Guerra Mundial, les relacions entre els dos països són estretes.

Per a França, un pas així és el més lògic per estar a l'alçada de dècades de solidaritat i amistat amb el poble libanès.

 

El president francès, Emmanuel Macron, i el president libanès, Michel Aoun (Reuters)
El president francès, Emmanuel Macron, i el president libanès, Michel Aoun (Reuters)

 

El president del Líban, Michel Aoun, va viure 15 anys exiliat a França, després de ser derrotat en la guerra d'alliberament contra Síria el 1990.

França també va ser el país on va anar l'exprimer ministre Saad Hariri després de la crisi per la seva dimissió i fugida a l'Aràbia Saudita, fa tres anys. Macron va voler intervenir perquè es restablís l'equilibri polític al Líban. La família Hariri té diverses propietats a França, com la que va ocupar Jacques Chirac quan va abandonar el càrrec. 

 

Macron vol ser l'abanderat de l'ajuda internacional davant la tragèdia, però a canvi vol un nou Líban, amb reformes que acabin amb una corrupció endèmica:

"És l'ocasió per a un diàleg sincer, per fer exigències a la classe política".

El president francès vol organitzar "la cooperació europea i, més àmpliament, la cooperació internacional" per donar resposta a la tragèdia que viu el Líban.

ARXIVAT A:
Pròxim Orient

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut