Els guàrdies civils que van participar l'1-O a Fonollosa diuen que no tenien "pautes clares" de com actuar

ACN Manresa.-Tres agents del cos d'Ordre Públic de la Guàrdia Civil que van actuar l'1-O a Fonollosa (Bages) han declarat davant la magistrada del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa que investiga les càrregues policials que no se'ls va donar "pautes clares" de com actuar durant el dispositiu. Fonts properes a la investigació han explicat a l'ACN que els agents haurien assegurat que en les reunions prèvies al referèndum es van tractar qüestions logístiques però no sobre com "protegir" a la policia judicial el dia del referèndum ni tampoc sobre els límits de l'ús de força. Els agents, a més, han declarat davant la jutge que a Fonollosa hi havia "violència generalitzada" i ho han exemplificat amb el fet que la gent aplegada al col·legi electoral "anava molt beguda" i haurien llançat ampolles de vidre als guàrdies civils. Per contra, el Col·legi d'Advocats de Manresa assegura que aquest aspecte "no s'inclou als atestats" i deixa clar que "tampoc es veu als vídeos".

Aquest dilluns han declarat per primera vegada agents d'Ordre Públic del cos de la Guàrdia Civil que van actuar l'1-0 al Bages. Fins ara, els agents que ho havien fet eren de les unitats de Seguretat Ciutadana o de la policia judicial. Els agents, que van actuar a Fonollosa, han estat cridats per la presumpta detenció il·legal d'un veí del municipi durant les càrregues.Segons ha explicat l'advocat volutnari del Col·legi d'Advocats de Manresa David Casellas, en el seu testimoni els agents han reconegut que durant les reunions preparatòries prèvies al referèndum se'ls va informar sobre "qüestions logístiques" però no sobre com havia de ser l'actuació sobre el terreny "i els límits que tenien per a l'ús de la força". Segons explica Casellas, no se'ls hauria donat "pautes clares" i era més aviat "lliure". A més, com altres guàrdies civils que han declarat ja davant la magistrada del jutjat manresà, Castellas ha dit que els agents han justificat que "no fer cas de l'advertiment ja els legitimava per fer ús de la força".Un ambient "crispat"Segons Caselles, els guàrdies civils han dit que l'àmbient a Fonollosa era de gent "molt crispada" i, fins hi tot, haurien assegurat que hi havia "violència generalitzada". En ser preguntats per aquesta qüestió, els agents haurien parlat de "gent molt beguda", que els haurien llançat ampolles de vidre i pals de fusta. "La declaració ens sorprèn perquè tot això no ho diu l'atestat ni es veu als vídeos", diu Casellas, que ho veu com un intent "d'exagerar les coses". El lletrat recorda que precisament l'atestat de la Guàrdia Civil de Fonollosa parla de "resistència passiva".Identificació tapadaDurant la seva declaració els agents haurien explicat que en actuacions com les de l'1-O acostumen a anar acompanyats dels Grups de Reserva i Seguretat (GRS) "amb formació en ordre públic", un fet que no es va produir a Fonollosa. Segons el lletrat manresà aquest aspecte també és clau perquè els agents no anessin identificats. "Els GRS van identificats i això explica que, per exemple a Callús hi anessin", explica, tot afegint que "ells la duien però tapades per l'armilla".Una "immobilització", segons la Guàrdia CivilEls agents han estat citats per una detenció suposadament "il·legal" d'un veí de Fonollosa que va estar deu minuts emmanillat. Els agents, però, han declarat davant la jutge que va ser una "immobilització" i no una detenció. Segons el relat de Casellas, els guàrdies civils han explicat que "van anar a auxiliar un veí que va començar a donar cops a un agent i, per això, el redueixen i l'emmanillen".Tot i això, Castellas ha dit que "el vídeo no mostra això", ja que "quan aquest veí s'acosta, els agents el redueixen, el posen bocaterrosa i l'emmanillen i, per tant, no pot arribar a fer el que diu l'atestat". Segons Casellas, aquest dilluns, en veure les imatges, l'agent que l'emmanilla hauria començat a dubtar " de si va emmanillar qui no tocava".Vulneració dels Drets FonamentalsL'advocat manresà denuncia que en el cas del jove retingut, que ha estat acusat d'un presumpte delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat, "el retiren de la zona, però el deixen visible a ulls de tothom, sense informar-lo dels seus drets o de si està detingut". Casellas creu que el succés "atempta contra els drets fonamentals".Després de la declaració dels agents i a l'espera que el veí testifiqui, l'advocat reitera que l'acusació contra el veí "no s'aguantarà per enlloc". "Si algú comet una acció com la que denuncien el primer que fas és identificar-lo, detenir-lo i informar-lo dels seus drets i no ho van fer". A més, creu que amb la declaració d'aquest dilluns els agents donen "un pas endavant a l'hora de demostrar que es va tractar d'una detenció il·legal". En aquest sentit, un cop declari el veí i amb les proves existents, el lletrat assegura que demanarem que s'arxivin les diligències.Pesarrodona i ArisoLa investigació de les càrregues policials al Bages seguirà dimecres amb la declaració de l'alcalde de Sant Joan de Vilatorrada, Gil Ariso, i del regidor Jordi Pesarrodona com a perjudicats. Ariso havia de declarar el passat 18 d'abril però es va suspendre després que l'advocacia general de l'Estat es personés en la causa per defensar els interessos del guàrdia civil que va resultar ferit a l'IES Quercus del municipi bagenc. Pel que fa a Pesarrodona ho havia de fer el 23 d'abril com a perjudicat i com a investigat pels presumptes delictes d'odi i desobediència, però no ho va arribar a fer a causa de la decisió de la jutgessa d'arxivar provisionalment la causa contra ell. Malgrat que la Fiscalia ha presentat un recurs a l'arxivament que l'Audiència de Barcelona haurà de resoldre, el regidor testificarà aquest dimecres com a perjudicat.