En Kun-kun i la científica Laura V. Cuaya, a Budapest
En Kun-kun i la científica Laura V. Cuaya, a Budapest (Reuters/Bernadett Szabo)

Els gossos són capaços de distingir llengües diferents quan se'ls parla

Un estudi fet a Hongria amb fragments d'"El petit príncep" en castellà i hongarès conclou que diferencien entre idiomes que els són familiars i altres que no

Actualitzat

Els gossos són l'espècie que els humans van domesticar primer i probablement uns dels animals a qui parlem i amb qui interactuem més sovint. Però encara ens sorprenen moltes de les serves capacitats. Ara, en un estudi fet a Hongria, els investigadors han conclòs que són capaços de distingir entre llengües diferents.

La mostra va incloure un grup de 18 gossos als quals se'ls van reproduir extractes del llibre "El petit príncep" en castellà i en hongarès. Al mateix temps, s'anava examinant com reaccionaven els seus cervells. Els resultats s'han publicat a la revista científica NeuroImage.


De Mèxic a Hongria

La recerca va partir d'un cas particular, el de la investigadora Laura V. Cuaya i el seu gos, Kun-kun. Aquest gos pastor, un border collie de 8 anys, vivia amb ella a Mèxic i sentia castellà al seu entorn.

Quan fa uns quants anys tots dos es van traslladar a Budapest, la capital hongaresa, Cuaya es va plantejar si l'animal era capaç de percebre el canvi idiomàtic del seu entorn.

"Em preguntava si en Kun-kun s'adonava que la gent de Budapest parlava en un idioma diferent, l'hongarès".

Per respondre aquesta incògnita va decidir iniciar una recerca postdoctoral per trobar-ne evidències, dins del marc del Departament d'Etologia de l'Eötvös Loránd University de Budapest.

A l'hora de compartir la vida amb els humans, "els gossos fan servir patrons auditius que pertanyen a l'idioma amb el qual conviuen, i hi estan exposats", afirma el coautor de l'estudi, Raúl Hernández-Pérez. I Laura V. Cuaya ho rebla:

"Vam descobrir per primera vegada que cervells no humans poden distingir entre llengües diferents."


Fragments d'"El petit príncep"

Durant l'experiment, en Kun-kun i la resta de gossos van ser entrenats per saber ajeure's pacientment i sense moure's durant uns quants minuts per poder-los fer escàners cerebrals alhora que sentien els enregistraments.

Un gos durant una de les audicions, mentre se li fa un escàner cerebral
Els gossos van ser ensinistrats per estar-se quiets durant els escàners cerebrals (Eniko Kubinyi )

Els gossos van sentir fragments de les versions en hongarès i en castellà del llibre "El petit príncep". A més, se'ls van posar àudios amb paraules barrejades, sense sentit, per veure si podien detectar la parla natural de la no natural.

Tots els gossos havien sentit prèviament només una de les dues llengües, o bé castellà o bé hongarès, per part dels seus amos.

D'aquesta manera, els científics van poder comparar com reaccionaven els seus cervells davant de paraules familiars i davant de mots completament desconeguts.
 

Patrons diferents a l'escorça auditiva

Comparant les respostes cerebrals, s'han trobat diferents patrons d'activitat a l'escorça auditiva primària del cervell. Segons les zones que s'activaven, s'ha arribat a dues conclusions principals.

La primera és que sí que poden distingir entre les paraules naturals i les que no ho són.

A més, a l'escorça auditiva secundària, que analitza sons més complexos, els gossos van produir diferents patrons d'activitat quan sentien un idioma familiar que no pas quan era un idioma desconegut.

En Kun-kun i la científica Laura V. Cuaya, a Budapest
Com més vells eren els animals participants, més facilitat tenien per distingir idiomes (Reuters/Bernadett Szabo)

A l'estudi hi van participar divuit gossos de races considerades familiars. Hi havia cinc golden retrievers, sis border collies, dos pastors australians, un labradoodle (barreja entre labrador i poodle), un cocker spaniel i tres gossos de races barrejades.

Els animals tenien entre 3 i 11 anys. Com més vells eren, més capaços de distingir entre tots dos idiomes.

La recerca l'han finançada l'Acadèmia Hongaresa de les Ciències i el Consell Nacional Mexicà de Ciència i Tecnologia, amb altres ajuts de la Unió Europea i del govern hongarès.

 

ARXIVAT A:
Ciència
Anar al contingut