Els gossos oloren el nostre estrès i poden ajudar en casos d'ansietat, segons un estudi

Els processos fisiològics associats a una resposta d'estrès psicològic agut produeixen canvis en l'alè i la suor dels humans. Els gossos ho poden detectar amb una gran precisió superior al 93% dels casos, segons un nou estudi publicat a la revista d'accés obert 'PLOS ONE' per Clara Wilson i el seu equip de la Universitat Queen's de Belfast, al Regne Unit.

Les olors emeses pel cos constitueixen senyals químics que han evolucionat per a la comunicació, principalment dins de les espècies.

És ben conegut el notable olfacte dels gossos, tan útil per detectar drogues, tota mena de substàncies i persones. El gos és un dels primers animals a la història a ser domesticat i s'ha utilitzat per donar suport a humans en estats psicològics com l'ansietat, els atacs de pànic i el trastorn d'estrès posttraumàtic (TEPT). Davant d'aquests fets, els investigadors es van preguntar  si els gossos podien percebre senyals químics per respondre als estats psicològics dels seus amos. La resposta és que sí.

Mostres d'estrès i relaxament

Al nou estudi, van recollir mostres d'alè i suor de persones no fumadores que no havien menjat ni begut recentment. Es van recollir mostres de 36 participants abans i després de fer-los fer problemes aritmètics a un ritme molt ràpid per generar l'estrès.

Es va comprovar si havien arribat a nivells d'estrès després de fer la tasca mesurant les respostes fisiològiques objectives, com ara la freqüència cardíaca o la pressió arterial.

Les mostres dels participants als quals els havia augmentat l'estrès a causa de la tasca, i que van registrar un augment de la freqüència cardíaca i la pressió arterial, es van mostrar a gossos entrenats les tres hores següents de ser recollides, juntament amb altres mostres generades en estat de relaxament i una tercera de neutre.

Per fer la prova es van entrenar, utilitzant clics i croquetes, quatre gossos de diferents races i de races barrejades, perquè discriminessin o indiquessin les olors.

D'entre les mostres que els presentaven, els gossos protagonistes de l'estudi --Soot, Fingal, Winnie i Treo-- van ser capaços de trobar la mostra d'estrès i van discriminar la mostra d'olor presa abans de fer la tasca, o dels que es van mantenir relaxats després de fer-la. Els gossos havien de fer el seu comportament d'alerta davant la mostra triada.

Més d'un 93% d'eficàcia

En general, els gossos van poder detectar la mostra d'estrès en 675 dels 720 assaigs, és a dir, el 93,75% de les vegades, molt més del que donaria l'atzar.

En el primer assaig que es van exposar les mostres d'un participant als gossos, aquests van detectar la que feia olor d'estrès el 94,44% de les vegades, i la resposta individual dels animals va oscil·lar entre el 90% i el 96,88%, d'encerts.

Els autors de l'estudi conclouen que l'estrès psicològic agut i negatiu altera el perfil de l'olor del nostre alè o suor, i que els gossos poden detectar aquest canvi d'olor que generen els humans en una situació d'estrès, és a dir, el canvi d'olor dels compostos químics orgànics volàtils --a la suor i l'alè-- de les persones que es troben en un estat psicològic d'estrès o ansietat.

Nous entrenaments per a gossos d'ajuda

Els autors corroboren el què estudis anteriors apuntaven i com els gossos poden detectar quan els humans estan experimentant estrès. L'estudi també ajuda a aprofundir en les relacions humà-gos, sobretot sobre "com els gossos poden interpretar i interactuar amb els estats psicològics humans". I sobretot subratllen que aquest coneixement pot tenir "aplicacions per a l'entrenament de gossos de servei capaços d'ajudar persones que pateixen ansietat o el trastorn d'estrès posttraumàtic", diu l'estudi, ja que, actualment, els gossos s'entrenen perquè responguin sobretot a senyals visuals.

Aquest és un punt de partida que, segons els autors, "requerirà estudis addicionals per establir quina olor exacta detecten els gossos, el període de temps en el qual es pot detectar aquesta olor i les possibles interaccions amb les respostes d'estrès cròniques o a llarg termini".