Els gasos destructors de l'ozó també han contribuït a l'escalfament global

Un estudi els estima responsables de la meitat de l'escalfament que hi ha hagut a l'Àrtic
Els gasos destructors de l'ozó també han contribuït a l'escalfament global

Els gasos destructors de l'ozó també han contribuït a l'escalfament global

Un estudi els estima responsables de la meitat de l'escalfament que hi ha hagut a l'Àrtic
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
Els gasos destructors de l'ozó també han contribuït a l'escalfament global
Els CFC s'han fet servir durant molts anys en esprais (Wikipedia)

Les substàncies que han destruït part de la capa d'ozó també han fet una contribució important a l'escalfament de l'Àrtic i al seu desglaç, segons un estudi publicat a la revista "Nature Climate Change". Es tracta d'una anàlisi diferent de les que fins ara havien posat el focus sobretot en gasos d'hivernacle com el diòxid de carboni o el metà.

Els CFC o clorofluorocarburs i altres substàncies amb gasos halògens -com clor o fluor- es van utilitzar durant molts anys com a propel·lents en esprais i com a refrigerants i dissolvents. Però a la dècada dels 80 es va donar per demostrat que arribaven a l'estratosfera on destruïen de forma accelerada la capa d'ozó, que ens protegeix dels raigs ultraviolats del Sol. Era el que s'ha anomenat "forat a la capa d'ozó".

El Protocol de Mont-real, signat el 1987, va introduir la prohibició de fabricar i utilitzar aquestes substàncies i progressivament la destrucció de la capa d'ozó es va desaccelerar.

Però els CFC es mantenen durant dècades a l'estratosfera i per això l'efecte no és total i immediat. Es preveu que la capa d'ozó s'hagi recuperat cap al 2050.
 

Responsables de bona part de l'escalfament

Els CFC també són potents gasos d'hivernacle, és a dir, contribueixen a l'escalfament global, perquè no deixen escapar bona part de la radiació solar que ens arriba i que es reflecteix a la superfície. Però aquest efecte no ha estat gaire investigat de manera quantitativa.

Un equip encapçalat per Lorenzo Polvani, de la Universitat de Colúmbia, a Nova York, ha utilitzat un model climàtic per estudiar quina influència han tingut aquests gasos en l'escalfament global. Per això, van fer dues simulacions. En una introduïen les emissions totals mesurades entre 1955 i 2005. A la segona, feien el mateix però considerant que no s'havien emès substàncies destructores de l'ozó ni s'havien produït els seus efectes sobre la capa d'aquest gas.

La diferència entre les dues simulacions indica l'impacte dels CFC. I els càlculs dels investigadors assenyalen que han causat al voltant de la meitat de l'escalfament de l'Àrtic i de la pèrdua de gel en aquest oceà. També han estat els causants de gairebé un terç de l'escalfament mitjà global.

La notícia negativa és que els CFC i altres substàncies encara els queda força vida a l'estratosfera. La bona notícia és que amb el Protocol de Mont-real es va reduir de forma dràstica l'emissió d'aquests gasos i que, pràcticament, ja no n'arriben a l'estratosfera, si bé a la Xina se'n fabrica i distribueix un de forma il·legal.

Amb aquestes dades, els autors conclouen que a més de protegir l'ozó, el Protocol de Mont-real també té importància per a la mitigació de la crisi climàtica.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Recerca científica Medi ambient