Els falsos positius en mamografies indiquen més risc de tenir càncer de mama

Les dones a qui es detecta amb una mamografia alguna alteració al pit, però que amb una prova posterior es veu que és benigna, tenen el doble de risc de desenvolupar càncer de mama en els deu anys següents. Aquesta conclusió d'un estudi liderat per l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) i de l'Hospital del Mar ha de servir per augmentar la freqüència dels controls en aquestes dones, però no ha d'alarmar perquè en termes absoluts el risc total és baix.

Els autors han estudiat els anomenats falsos positius, és a dir, mamografies que revelen alguna lesió en un pit. La recerca ha estat liderada per Marta Román i Xavier Castells de l'IMIM, i s'ha publicat a la revista "British Journal of Cancer".

Els dos investigadors han treballat amb professionals de Dinamarca i Noruega. Això els ha permès disposar d'un gran nombre de casos. Concretament, han estudiat 3,5 milions de proves a més d'un milió de dones. Són proves rutinàries dels plans de cribratge de càncer de mama. Es tracta de proves que es realitzen, amb algunes excepcions, cada dos anys a tot Europa a les dones entre 50 i 69 anys. L'objectiu és detectar casos de càncer de mama asimptomàtics.

En aquest conjunt de proves analitzades es van detectar més de 10.600 tumors. A la vegada, es van produir més de 110.000 falsos positius, que van obligar a demanar proves complementàries. Poc més de 8.000 dones van tenir un segon fals positiu.
 

Un senyal d'alerta

L'anàlisi de les dades va permetre descobrir que les dones que han tingut un fals positiu tenen el doble de risc de desenvolupar un càncer de mama en els 10 anys posteriors a la prova. I en el cas d'un segon fals positiu, tenen quatre vegades més possibilitats.

Una part dels tumors que es detecten després d'un fals positiu es descobreixen en el període entre dues proves. Anomenats "càncers de mama d'interval", poden ser més agressius que els detectats amb les proves rutinàries.

Les lesions que provoquen un fals positiu poden ser un quist o alguna lesió benigna. Per tant, no necessàriament es transformaran en un tumor, però poden significar un senyal que aconselli proves menys espaiades, com explica Marta Román, del Grup de Recerca en Epidemiologia i Avaluació de l'IMIM i primera signant del treball:

"No vol dir que, en detectar un fals positiu, la lesió es transformi en un tumor, sinó que la pacient és susceptible biològicament de desenvolupar lesions a les mames, un risc que es manté durant, com a mínim, 10 anys".

Normalment, aquestes dones no acabaran tenint un tumor, perquè el risc en terminis absoluts continua sent baix. Però sí que cal veure les lesions com un marcador que alerta sobre un risc superior de desenvolupar càncer de mama al llarg de la vida de la pacient.

Per això, aquestes dones han de tenir un seguiment més estret, com explica la doctora Román:

"A les dones de més risc se'ls podria oferir fer una mamografia cada any en lloc d'una mamografia cada dos anys. En canvi, a les participants sense cap lesió evident durant diversos controls, el temps entre aquests es podria ampliar".

Els autors volen ressaltar que tot i la necessitat de fer controls més sovint no cal alarmar-se, perquè només un 7% de les dones amb un fals positiu acabaran desenvolupant un tumor abans dels 69 anys.