Els experts coincideixen: la digitalització és la gran oportunitat per al sector dels continguts. (Foto: EFE)
Els experts coincideixen: la digitalització és la gran oportunitat per al sector dels continguts. (Foto: EFE)
Barcelona / janquim

Els experts apunten la digitalització de l'educació com una oportunitat clau per a l'edició

El paper no s'ha de morir, però el consum de continguts s'estén a les altres modalitats i el futur de l'educació se sosté en la seva digitalització. Aquestes són dues de les conclusions principals de la sessió dedicada a la publicació que s'ha fet al Mobile World Congress que es fa a Barcelona.

Actualitzat
Ara mateix, sembla que el debat se centri en els aparells, com ha fet notar Pierre Geslot, de France Télécom. Però ell mateix i els altres ponents estaven d'acord que aquest és un detall transitori. El que compta és el canvi d'hàbits i l'oportunitat que s'entreveu.

Potser el més clar de tots els que intervenien en una sessió força especialitzada ha estat Juan López-Valcarcel, que té una responsabilitat de primer nivell a Pearson, líder mundial en publicacions educatives. Ha exposat amb agilitat les tendències més notables.

D'entrada, els e-lectors milloren les seves opcions quan es combina una oferta que vagi més enllà del text. És el que han fet amb una edició del best-seller "Els pilars de la Terra", amb un producte intermedi que mescla la novel·la amb la sèrie televisiva.

Les aplicacions continuen el seu recorregut i ja hi ha casos d'èxit, sobretot amb llibres infantils, per a un públic que agraeix poder tocar la pantalla i provocar reaccions a la història.

Materials educatius

Però l'element central que López-Valcarcel ha volgut subratllar és l'educació. La seva digitalització és, com ho ha anunciat, gairebé una obligació natural. Perquè ofereix possibilitats per als professionals, com ara Coursesmart, però sobretot perquè aconsegueix captar l'atenció del seu públic objectiu. Els tests per als alumnes, les propostes més infantils com Poptropica -on els jocs ajuden a assumir coneixements- o les possibilitats que ofereixen les tauletes gràfiques i els mòbils, són les proves que el camí no té retorn.

Les seves explicacions eren un contrast ben viu amb les decisions sobre la digitalització de les aules. Potser no tots els mestres es troben preparats, però la nova generació d'alumnes ja fa temps que protagonitza el canvi.

Els casos que ha esmentat dels Estats Units, com ara eCollege, tenen paral·lelismes europeus i alguns estàndards. A Catalunya és singular el cas de la UOC. No s'ha descuidat d'esmentar els llibres de text digitals com una de les grans oportunitats per al sector.

El llibre no s'ha acabat, en això també hi ha hagut acord. Però no tots els llibres tindran edició de paper. Ni tots els continguts, encara que de moment la majoria de grans venedors de continguts aposten per l'oferta multiplataforma, com ha admès Nate Simmon, de Time Inc. Les seves vint-i-dues marques de referència internacional tenen l'edició impresa i a més es poden veure en quasi tots els casos, en altres formats, des del web fins al mòbil.

La marca i no el canal

Per això troben raonable canviar el model de subscripció. Ja no es tracta de tenir subscriptors al diari imprès o a la versió per a iPad, sinó d'aconseguir subscriptors d'una marca, ja sigui Time o Sports Illustrated, per citar les seves capçaleres més populars. L'usuari decideix després com prefereix consumir els continguts als quals s'ha subscrit, sense que hagi d'establir un nou acord com a client.

El consumidor reclama és la màxima facilitat per accedir a continguts diferents, que és el repte que es proposa TapTu. Per això Mitch Lazar ha insistit que el que té valor són els continguts, es tracta dels continguts i ara ja no es troben només a mans dels editors. Les persones generen continguts a les xarxes socials, quan informen o s'expressa i tot aquest context es troba a l'abast d'altres persones. Més valdrà que els editors entenguin el nou codi.

Aparells o continguts

L'obsessió és que els aparells deixin de ser la clau. Per centrar-se en els continguts. Entre altres raons els aparells proporcionen experiències que el paper no pot somiar, amb el benentès que el paper es considera encara un "aparell" molt portable, còmode, manipulable i pràctic.

Però només un mòbil o una tauleta digital, per ara, poden convertir una visita a un museu o a una ciutat en un recorregut virtual que aporta coneixement al trajecte real gràcies a la tècnica de la realitat augmentada. La informació sobre una obra de Picasso potser és la mateixa que es troba en un llibre, de paper o electrònic, però si es desplega quan s'apunta l'aparell cap a un quadre penjat a la sala del museu que Barcelona li dedica, la sensació esdevé del tot nova. Així ho ha destacat Peter Meier, de Metaio.

Potser el paper sobrevisqui molt de temps, però el futur de l'edició, entesa com una tasca que va molt enllà del procés d'impressió, té la seva gran oportunitat en la digitalització d'aquest consum i, per damunt de tot, en la digitalització de l'educació. Vet aquí el marc que s'estén arreu del món. No sembla que sigui gaire encertat posar-s'hi d'esquena.
Anar al contingut