Els eurodiputats aproven fer cursos contra l'assetjament sexual i només el 4% hi van

Només 33 dels 751 eurodiputats assisteixen als cursos contra l'assetjament sexual i laboral al Parlament Europeu, poc més del 4%.

El Parlament Europeu organitza aquests cursos per als seus treballadors i diputats per combatre l'assetjament sexual i laboral entre els seus membres. Aquestes jornades de formació eren una de les moltes mesures que els mateixos partits polítics van aprovar fa més d'un any per intentar combatre els abusos i crear un sistema de denúncia eficient.

L'octubre del 2017, el Parlament Europeu va aprovar una resolució per àmplia majoria que havia de servir perquè tots els treballadors de l'Eurocambra fessin un curs de dues hores sobre assetjament sexual i pràctiques per prevenir-lo. Aquesta formació havia de ser obligatòria per a tots els treballadors de la cambra, però la presidència del Parlament va decidir fer-la optativa. Fins avui, només 33 dels 751 diputats, han decidit assistir-hi.

Advertència des del #MeToo a Brussel·les

La baixa participació ha fet saltar les alarmes al moviment Me Too, la plataforma que lidera la lluita contra l'assetjament. La seva cofundadora i portaveu a Brussel·les, Arantxa Calvera, adverteix que el Parlament Europeu no està a l'alçada d'allò que va aprovar i està retardant la implementació de moltes mesures:

"El que no estem entenent és per què ara fan un projecte pilot per veure si s'apunten els diputats, no escolti'm, vostès han votat el mes d'octubre del 2017 i el mes de setembre del 2018 per àmplia majoria que aquest curs ha de ser obligatori per a tothom qui treballa, doncs apliquin-ho perquè ja fem tard."

Actualment, la cambra compta amb una comissió consultiva que gestiona les denúncies dels treballadors i, segons les seves dades, fins ara hi ha hagut 16 denúncies. D'aquestes 14 han estat tancades i dues segueixen en curs.

Pel que fa a les sancions de moment s'ha multat econòmicament dos membres del Parlament per haver assetjat psicològicament cinc dones.

La Comissió que s'encarrega de vetllar pel bon funcionament dels procediments de denúncia, està presidida per l'eurodiputada popular francesa Elisabeth Morin-Chartier, que defensa la feina feta:                                                                                                              

"No vull sentir coses com aquestes. Va ser un procés en què no teníem cap indicació per treballar quan vam començar el nostre treball. Per tant, els primers casos, sí, es va trigar temps a tractar-los, això és segur el 2014. Vostè sap tractar una denúncia com aquesta? Doni'm consells, jo els accepto.

La portaveu del Me Too, veu poc creïble que l'Eurocambra no tingui casos d'assetjament quan és un reflex més de la societat amb més de 8.000 treballadors:

"Com a casa de tots els ciutadans, de tota la ciutadania europea ha de tenir l'ambició de crear un espai segur de treball i crear unes regles per si aquests comportaments com és l'assetjament sexual, es produeixen, com passen a la societat perquè és evident que a la societat hi ha criminals, és evident que a la societat hi ha casos d'assetjament sexual, doncs el Parlament no n'està exempt."                                                                                                                                  

Calvera reclama que el Parlament actuï amb més contundència i creï un sistema que sigui un model a seguir per a la resta de parlaments europeus:

"El que sí que li demanem al Parlament és que sigui modèlic i exemplar i, per tant, creï unes normes que siguin bones per a tothom i demanem aquesta exemplaritat perquè també volem que sigui referent per altres parlaments, a Espanya, Itàlia a tota la Unió Europea, per tant, crear un bon sistema al Parlament Europeu és favorable per a tota la que gent que hi treballa però fa de model per a altres parlaments."

La presidenta del comitè, Morin-Chartier, en canvi, no creu que sigui necessari augmentar les sancions econòmiques perquè considera que per a un parlamentari no hi ha res més dur que aparèixer a tots els mitjans de comunicació acusat d'assetjament:

"La segona sanció és molt important perquè és pública i per un diputat que és sancionat per assetjament tenir els periodistes del seu país d'origen que l'endemà escriuran a tota la premsa que el Senyor o la Senyora X han estat condemnats per assetjament puc dir-li que és una sanció enorme"

Morin-Chartier afegeix que han introduït un canvi important a la normativa de la cambra que castiga l'assetjador. La persona culpable haurà de continuar pagant el sou a la víctima tot i que no treballarà més per a ella.

Des del moviment Me Too critiquen que, quan falten pocs mesos per acabar la legislatura, es continua sobreprotegint els diputats i reclamen crear ja una auditoria externa que avaluï el comitè que lidera Chartier amb persones expertes i no polititzades.