Els EUA tancaran en tres mesos la presó d'Abu Ghraib, escenari de l'escàndol per tortures
Els Estats Units abandonaran la presó iraquiana d'Abu Ghraib en un termini de tres mesos. Segons un portaveu de l'exèrcit nord-americà, els 4.500 presoners actualment retinguts a Abu Ghraib els traslladaran a altres centres del país. D'aquesta manera, els EUA deixaran enrere l'escenari d'un dels pitjors episodis de la invasió de l'Iraq: els abusos contra presoners a mans de soldats nord-americans. Durant el règim de Saddam Hussein, Abu Ghraib va ser un centre de tortures temut a tot el país. El 2003, pocs mesos després de la caiguda del dictador, unes fotografies sobre els abusos que patien els iraquians empresonats allà van fer la volta al món.
El penal va adquirir trista notorietat els mesos següents a l'ocupació militar estrangera pel tracte denigrant que aplicaven als presoners alguns soldats nord-americans.
Des de llavors, Abu Ghraib s'havia convertit, per al món àrab, en el símbol de la repressió nord-americana. Ara, i segons aquest portaveu militar, les instal·lacions d'Abu Ghraib, incloent-hi l'edifici original de maons, seran transferides al govern iraquià, i bona part dels presos actuals els internaran al centre de Camp Cropper, que està en construcció. Aquesta presó està situada al costat del quarter militar dels EUA a l'Iraq, a l'aeroport de la capital, Bagdad. En aquests moments acull 127 presoners d'alt rang, entre ells el mateix Saddam Hussein.
La decisió ha arribat després que el Consell de Seguretat de l'ONU havia aprovat una resolució en què es demanava als Estats Units que sotmetés els presoners iraquians a les condicions de reclusió admeses internacionalment, una manera eufemística de demanar que es deixés de vexar els presoners.
D'altra banda, el govern iraquià ha executat a la forca 13 terroristes, segons diu el comunicat oficial. Només s'ha fet pública la identitat d'un d'ells, un expolicia de Mosul que, segons el govern, va confessar haver treballat amb insurgents de Síria per reclutar iraquians per matar agents i civils. Tot i que la pena de mort es va suspendre durant l'ocupació nord-americana de l'Iraq, que va acabar, oficialment, el juny del 2004, es va reinstaurar dos mesos després per a delictes de sang o relacionats amb el terrorisme.
