Una soldat ucraïnesa en un refugi prop de Donetsk, ciutat controlada per militants prorussos (EFE/Stas Kozlyuk)
Una soldat ucraïnesa en un refugi prop de Donetsk, ciutat controlada per militants prorussos (EFE/Stas Kozlyuk)

Els EUA rebutgen les exigències de Rússia i no renuncien a l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN

Mentre creix la tensió sobre el terreny a Ucraïna, els Estats Units i l'OTAN no accepten frenar l'expansió de l'Aliança Atlàntica a països d'Europa de l'Est, com demana Rússia

Actualitzat
TEMA:
Ucraïna

Les pròximes hores poden ser claus per a una desescalada del conflicte a Ucraïna. En un moment en què Rússia acumula 100.000 soldats a la frontera i continua fent exhibicions de força amb maniobres militars, es multipliquen els esforços diplomàtics per evitar un atac.

Rússia ha rebut aquest dimecres a la tarda la resposta dels Estats Units a les propostes sobre seguretat que Rússia va presentar a finals de l'any passat. Tant els Estats Units com l'OTAN han respost amb una negativa a les exigències russes sobre Ucraïna. Tot i defensar públicament la via diplomàtica, la Casa Blanca rebutja que els països d'Europa de l'Est no puguin entrar a l'OTAN, com demana Rússia.


Blinken insta Rússia a decidir entre diplomàcia i confrontació

Després de confirmar l'entrega d'aquesta resposta, el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, ha insistit que Washington prefereix una sortida diplomàtica al conflicte.

"Preferim la diplomàcia i estem preparats per avançar on hi ha possibilitats de comunicació"

Blinken ha indicat que no faran públic el contingut de la carta i ha assenyalat que espera que el Kremlin tampoc ho faci, però ha avançat que "estableix un camí diplomàtic seriós, si Rússia ho vol".

De la carta que ha entregat personalment l'ambaixador nord-americà al Ministeri d'Afers Estrangers de Moscou, se'n sap que no satisfà cap de les demandes clau de Putin: que l'OTAN renunciï a integrar més països i que retiri les forces dels països membres més propers a Rússia.

El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, en la roda de premsa d'aquest dimecres
El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, en la roda de premsa d'aquest dimecres (Reuters/Brendan Smialowski)

Sobre la possibilitat que Ucraïna s'integri a l'OTAN, una opció que Rússia rebutja, Blinken ha subratllat que donaran suport al principi de "porta oberta" de l'Aliança Atlàntica.

El cap de la diplomàcia nord-americana ha recordat que Washington està "preparat" per imposar sancions a Rússia que tindrien "conseqüències greus" en cas d'agressió contra Ucraïna.

L'espantall de les sancions ja el va fer servir aquest dimarts el president dels Estats Units, Joe Biden, que va confirmar que està disposat a imposar sancions econòmiques personals contra el president rus, Vladímir Putin, tal com mostra aquesta crònica del "Telenotícies migdia":


Per la seva banda, l'ambaixada dels Estats Units a Ucraïna ha instat els ciutadans nord-americans a pensar a sortir del país "ara" davant "l'amenaça creixent d'una acció militar russa" i, en un comunicat al web, els encoratja a marxar utilitzant "transports comercials o altres opcions de transport privat":

"La situació de seguretat a Ucraïna continua sent impredictible a causa de la creixent amenaça d'una acció militar russa i pot deteriorar-se sense previ avís"

Fa dos dies que la Casa Blanca va demanar als nord-americans que hi ha al país que "surtin ja" i va avisar que no hi havia previst cap pla d'evacuació com el que hi va haver a l'Afganistan. Diumenge, el Departament d'Estat va ordenar la sortida d'Ucraïna de les famílies dels treballadors de l'ambaixada a Kíev i va autoritzar la marxa del personal no essencial.

El president dels Estats Units, Joe Biden, en una botiga de roba i bijuteria de Washington on ha respost sobre les sancions a Rússia (Reuters/Leah Millis)
El president dels Estats Units, Joe Biden, en una botiga de roba i bijuteria de Washington on ha respost sobre les sancions a Rússia (Reuters/Leah Millis)

El Kremlin avisa que les sancions serien "políticament destructives"

L'endemà de l'exhibició de força a la frontera oest, Rússia ha continuat amb les maniobres militars a la zona, amb més vaixells de guerra, més avions i més tancs.

Les maniobres militars van acompanyades d'una escalada verbal entre Washington i Moscou. El Kremlin ha respost amb contundència a l'amenaça de sancions de Biden. "No és dolorós, és políticament destructiu", ha assegurat el portaveu de la presidència russa, Dmitri Peskov, en la roda de premsa telefònica diària.

Peskov també ha dit que les crides a "congelar els actius de Putin" no tenen sentit perquè el mandatari té els seus diners al banc Rossiya, que ja està sota sancions occidentals.

De moment, però, la resposta als Estats Units la pronuncia el portaveu del Kremlin. El president rus i principal protagonista d'aquesta crisi, Vladímir Putin, continua en silenci. El president rus no es pronuncia sobre l'augment de tensió mentre que, al carrer, la notícia passa desapercebuda i la gent no té la sensació d'una invasió imminent d'Ucraïna.

Putin, durant una videoconferència amb empresaris italians aquest dimecres
Putin durant una videoconferència amb empresaris italians aquest dimecres (Reuters/Aleksey Nikolskyi)

Qui sí que ha parlat és el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, que, en un discurs a la Duma, la cambra baixa del Parlament rus, ha avisat que no es quedaran "de braços creuats davant les accions d'Occident".

El cap de la diplomàcia del Kremlin ha assegurat que Moscou no vacil·larà a l'hora de respondre si Occident busca evitar una resposta concreta a les demandes russes a través de "discussions inacabables":

"Si no hi ha una resposta constructiva i Occident continua el seu ‘curs agressiu', tal com va dir el president, prendrem les respectives mesures de resposta."

Fa dies, Putin va dir que Rússia prendria les mesures "tècnicomilitars necessàries" en cas d'una negativa d'Occident a abordar la seguretat a Europa en resposta a les demandes russes sobre la no ampliació de l'OTAN cap a les seves fronteres.

El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, intervenint a la Duma
El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, intervenint a la Duma (EFE)

La situació al Donbass, el rerefons de l'actual crisi

El germen de l'actual crisi cal buscar-lo en el conflicte al Donbass, a l'est d'Ucraïna, on hi ha les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk. En els últims vuit anys, la crisi al Donbass ha causat més de 14.000 morts, 30.000 ferits, 1,4 milions de desplaçats i 3,4 milions de persones necessitades d'ajuda humanitària.

Rússia Unida, el partit que dona suport a Putin, ha reclamat al govern enviar material bèl·lic a les províncies prorusses per "contenir l'agressió" de Kíev. El cap de la formació, Vladímir Vasiliev, ha defensat que "no es pot deixar la gent a mercè del règim" ucraïnès i ha demanat "emprendre totes les mesures necessàries per garantir la seguretat dels ciutadans" que viuen en aquests territoris.

La setmana passada, els comunistes russos van presentar a la Duma un projecte de resolució per sol·licitar oficialment a Putin que reconegui la independència de les regions separatistes prorusses de l'est d'Ucraïna. Hi donen suport dos grups parlamentaris més, Rússia Justa i l'ultranacionalista Partit Liberal Democràtic.

El Kremlin ha evitat fer declaracions categòriques sobre aquesta qüestió i ha alertat sobre la importància de no fer "passos que puguin provocar un increment de les tensions".

Kíev ha avisat que el reconeixement de Moscou a les repúbliques secessionistes significaria la fi dels acords de pau de Minsk.

Soldat ucraïnès, prop del front el Donbass, no gaire lluny de Donetsk
Soldat ucraïnès, prop del front el Donbass, no gaire lluny de Donetsk (EFE/Stas Kozlyuk)

 
ARXIVAT A:
UcraïnaRússia
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut