Els EUA preparen una gran intervenció en el mercat financer per frenar la crisi de les "subprime"
La greu crisi financera que es viu als Estats Units, que afecta tota l'economia mundial, ha obligat l'administració nord-americana a estudiar mesures excepcionals. Per això han decidit passar a l'acció i fer-ho conjuntament en una reunió en què han decidit portar a terme una intervenció als mercats financers de gran envergadura. El Tresor i la Reserva Federal han presentat un pla per valor de mig bilió de dòlars, que passa per quedar-se la major part de productes financers que van néixer de les hipoteques "subprime" i que han acabat corrompent el sistema. A més, ha decidit prohibir temporalment que operin al mercat unes 800 empreses d'inversió.
El govern nord-americà ha anunciat la intervenció financera més important que ha fet mai un govern en tot el món. Fent bona la premissa "a grans mals, grans remeis", la Casa Blanca ha fet un pas decidit per intentar frenar la crisi que els últims dies ha arrossegat alguna de les principals entitats de Wall Street, un pas per valor de mig bilió de dòlars.
La mesura més destacada d'aquest pla, que han acordat conjuntament la Reserva Federal i el Departament del Tresor té a veure amb les anomenades hipoteques "subprime". La idea del Departament del Tresor és fer-se càrrec d'aquests productes financers de les entitats bancàries, basats en hipoteques d'alt risc, que són l'origen de la crisi, i revendre'ls quan passi la tempesta. La mesura permetria que els bancs traguessin aquests actius dels seus balanços, que han portat algunes entitats a la fallida.
Encara està per definir com es farà aquesta compra del deute hipotecari de les "subprime". Una possibilitat és la creació d'una superagència, a l'estil de la Resolution Trust Corporation, que els anys 80 va permetre sortir de la crisi. Està previst que les autoritats polítiques i financeres es reuneixin els propers dies per tancar l'acord.
Entre les noves propostes, també es preveu ampliar l'assegurança federal que ja garanteix els dipòsits bancaris a altres productes financers i que així els nord-americans deixin de patir pels seus estalvis. A més a més a partir d'ara està prohibit a Wall Street especular a la baixa amb accions d'entitats en dificultats per evitar que caiguin més a la borsa. Totes aquestes mesures es preveu que tinguin un cost equivalent a la meitat de tota la riquesa que es genera en un país com Espanya en tot un any.
El rumor d'aquesta nacionalització del deute ja va permetre que aquest dijous el Dow Jones pugés un 3,59%, el seu rècord anual. També hi ha ajudat la decisió dels sis principals bancs emissors de moneda del món d'injectar capital en dòlars, per un valor de més de 125.000 milions d'euros.
L'anunci del govern no ha fet variar gaire el comportament de la borsa de Nova York, que aquest divendres s'ha mantingut durant tota la sessió en números verds i ha acabat tancant prop dels 11.400 punts, cosa que suposa una pujada del 3,35%. Gràcies als bons resultats del Dow Jones, els parquets europeus i asiàtics finalment han pogut obtenir bons resultats després d'una setmana d'incertesa.
Maniobres per evitar ser víctimes de la crisi
Mentrestant, altres empreses intenten evitar ser la pròxima víctima. Morgan Stanley ja ha anunciat que estudia una fusió. Els especialistes diuen que l'escollit podria ser el banc comercial Wachovia o bé el grup estatal xinès CITIC. Aquest ja té una participació en el banc, que podria augmentar fins a convertir-se en el nou propietari. Una altra entitat bancària que lluita per evitar la fallida és Washington Mutual, que es podria haver de repartir per vendre els seus actius a diferents bancs.
