Els EUA confirmen un avenç clau cap a l'energia pràcticament il·limitada amb fusió nuclear
Una reacció amb plasma d'hidrogen al laboratori experimental Lawrence Livermore ha generat un 20% més d'energia que la invertida per aconseguir-la
"Avui li diem al món que Amèrica ha aconseguit un avenç científic enorme." Així de contundent s'ha mostrat aquest dimarts la secretària d'Energia dels EUA, Jennifer Granholm, en l'anunci que un laboratori dels Estats Units ha aconseguit produir més energia de la que es consumeix en el procés per aconseguir la fusió nuclear.
Tal com va avançar el diari Financial Times aquest diumenge, al laboratori federal dels Estats Units, Lawrence Livermore va aconseguir dilluns de la setmana passada una reacció termonuclear amb hidrogen que va generar més energia que la gastada per produir-la.
"No s'havia fet mai, en tot el món", ha remarcat Granholm, que ha situat l'avenç com un dels "més importants del segle XXI", malgrat que assegura que "això és només el començament".
Així, la cursa per obtenir energia pràcticament il·limitada i més neta és ara més a prop de l'objectiu després de la fita que s'ha aconseguit a Califòrnia.
Un 20% de superàvit d'energia
En aquest laboratori s'està experimentant amb la fusió per confinament inercial, que consisteix a bombardejar amb molts raigs làser una pastilla de plasma d'hidrogen perquè es fusioni en àtoms d'heli.
El procés hauria gastat 2,1 megajoules i n'hauria generat 2,5, un 20% més que l'energia emprada. Fonts de la investigació van avançar al diari que la producció d'energia havia estat més gran de l'esperada, i això hauria malmès alguns dels sensors, cosa que ha dificultat l'anàlisi.
La subsecretària de l'Administració Nacional de Seguretat Nuclear, Jill Hruby, ha confirmat que els científics van dirigir 192 làsers contra un objectiu de la mida d'una crispeta de blat de moro, en concret càpsula amb deuteri i triti --que són isòtops de l'hidrogen-- a uns 3 milions de graus Celsius.
D'aquesta manera, "van simular de manera breu les condicions d'una estrella i van aconseguir la ignició", ha apuntat Hruby.
"Obstacles significatius" perquè tingui una aplicació "comercial"
Tot i l'avenç, la directora del laboratori de Califòrnia, Kim Budil, ha matisat que encara hi ha "obstacles significatius no només científics, sinó tecnològics" a l'hora d'aplicar la tècnica amb finalitats comercials.
"Ha estat només una càpsula que ha cremat una vegada i per tenir energia de fusió comercial calen moltes càpsules per aconseguir produir diversos esdeveniments d'ignició de fusió per minut", ha detallat.
En aquest sentit, ha calculat que encara es trigaran "unes poques dècades" amb un esforç per invertir-hi i poder construir una planta elèctrica que funcioni amb fusió nuclear.
El viceadministrador de la NNSA per a Programes de Defensa, Marvin Adams, ha recordat que la fusió és una "procés essencial en les armes nuclears modernes i que té potencial per crear energia neta en abundància".
Adams ha subratllat que l'experiment "sustenta la credibilitat de la nostra dissuasió [militar], demostrant al món un lideratge en experiència i en tecnologia armamentística rellevant".
Llavors van publicar els resultats en dos articles a la revista Nature, en què van assegurar que havien assolit per primer cop que el plasma s'escalfés a si mateix, al marge dels làsers.
Setanta anys d'investigacions amb resultats minsos
La fusió nuclear és la gran esperança per superar les crisis energètica i climàtica sense haver de renunciar a l'energia barata i abundant, però de moment continua sent només una esperança.
S'investiga des de fa 70 anys, de moment amb resultats molt minsos, malgrat les enormes inversions públiques que s'hi han dedicat fins ara, com al laboratori Livermore de Califòrnia.
El problema principal és la dificultat de gestionar dins els reactors les enormes temperatures, de milions de graus, a les quals cal arribar per obtenir la fusió de l'hidrogen.
Cinc grans projectes d'investigació al món
Hi ha almenys quatre grans projectes experimentals més en marxa al món, el més destacat dels quals és l'ITER, amb participació dels Estats Units, la Unió Europea, la Xina i Rússia, entre altres països.
L'ITER S'està construint des de fa anys a França, a la Provença, i no està previst que comenci a produir resultats fins d'aquí a tres anys, com a mínim.
Un altre projecte destacat és l'EAST de Hefei, a la Xina, que el gener va aconseguir mantenir una reacció de fusió nuclear a 70 milions de graus durant 17 minuts.
I el mes següent, el Joint European Torus, el JET, situat al Regne Unit, va anunciar que havia obtingut una fusió de plasma de 59 megajouls durant 5 segons, una nova fita.
El cinquè projecte és l'SPARC, que es va començar a construir el 2018 a Boston, als Estats Units, basat en un nou material més eficient que ha de permetre aconseguir la fusió gastant molta menys energia.
De moment, una quimera a dècades vista
A diferència del de Califòrnia, que es basa en el confinament inercial, la majoria de projectes es basen en el confinament magnètic, amb grans imants que creen enormes camps magnètics per mantenir controlat el plasma.
Una cursa amb pocs corredors, però amb molt finançament, principalment públic, per aconseguir el que s'ha qualificat de sant Grial de l'energia, que ha de resoldre tots els problemes energètics pràcticament per sempre.
Però, de moment, encara és poc més que una quimera, impulsada pels anuncis periòdics dels avenços de cadascun dels projectes, tot i que el gruix d'experts admeten que l'explotació comercial, si és que mai és possible, encara trigarà dècades.
- ARXIVAT A:
- Energia
