Viena

Els Estats Units i la UE giren full a Viena de la guerra de l'Iraq i uneixen esforços davant l'Iran i Corea del Nord

El president dels Estats Units, George W. Bush, ha assegurat als seus aliats europeus el seu desig de "tancar" Guantánamo. Però per fer-ho caldrà abans tancar acords d'extradició amb els governs dels països d'origen dels presos, ja que en cap cas està disposat a deixar-los en llibertat. Segons Bush, es tracta "d'assassins a sang freda" que tornarien a matar si són alliberats. Alguns dels detinguts, però, hauran de passar abans per tribunals nord-americans, però els judicis no podran començar fins que el Tribunal Suprem dels EUA no determini si han de ser militars o civils. D'aquesta manera, Bush ha contestat les demandes de la UE perquè es tanqui Guantánamo en la cimera que han celebrat a Viena.

Actualitzat

Bush s'ha reunit amb els representants de la Unió Europea conscient que sentiria crítiques, a les reunions i al carrer. Bush s'ha afanyat a dir que té intencions de tancar Guantánamo, però no de manera immediata. No se n 'ha parlat, dels vols secrets de la CIA, però Bush ha assumit una declaració conjunta que garanteix que la lluita contra el terrorisme es faci respectant la justícia internacional.

Bush ha reivindicat girar full i oblidar. "Sóc totalment conscient -ha dit- que hem tingut les nostres diferències sobre l'Iraq i comprenc aquestes diferències. La gent té opinions fermes sobre aquesta qüestió. Però el passat ja és passat i el que ara tenim davant és una democràcia esperançadora al Pròxim Orient".

Totes dues parts han mostrat unitat respecte al programa nuclear de l'Iran i les proves militars de Corea del Nord. Al règim de Teheran se li ha recordat que només té unes setmanes per acceptar o negociar l'oferta occidental. La cimera, en certa manera, ha servit per demostrar que la política exterior que els va separar ara els podria reunir.

La decisió de George Bush d'envair l'Iraq el 2003 va trencar el consens europeu de suport a l'anomenada "guerra contra el terrorisme". Només els seus socis més fidels li van fer costat. Els països més emblemàtics de la UE, França i Alemanya, van criticar una guerra que no tenia l'aval de les Nacions Unides ni de l'opinió pública europea. La Casa Blanca ho va considerar, tot plegat, una manca de solidaritat cap a un aliat atacat en el seu propi territori. S'iniciava així un període de tres anys en què els Estats Units no han comptat amb els governs europeus per desenvolupar la seva guerra contra el terror. 

Aquesta és la primera visita a Àustria en 27 anys d'un president dels EUA, l'última va ser la de Jimmy Carter el 1979 per firmar l'acord de desarmament nuclear SALT II amb el llavors líder de l'URSS, Leonid Brezhnev.

VÍDEOS RELACIONATS
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut