El president dels Estats Units, Joe Biden, ha firmat aquest dijous la llei que proclama el 19 de juny, conegut com a Juneteenth, com a dia festiu a tot el país.

Juneteenth is officially a federal holiday.

— President Biden (@POTUS) June 17, 2021

El Juneteenth, un joc de paraules entre "June" (juny) i "nineteenth" (dinovè), ja era una data de celebració per a la comunitat afroamericana perquè commemora el dia en què els últims esclaus afroamericans van descobrir que eren lliures.

Ara es vol que la festivitat serveixi per reflexionar sobre el pes de l'esclavitud, que Biden ha qualificat de "pecat original dels Estats Units":

"Les grans nacions no ignoren els seus moments més dolorosos del passat. Els reben amb els braços oberts. Les grans nacions no fugen, entenen els errors que s'han comès. I, en recordar aquests moments, comencem a  guarir-nos i a créixer més forts."

"No podem descansar fins que es compleixi la promesa d'igualtat, per a cadascun de nosaltres, en tots els racons d'aquesta nació. Aquest és el significat del Juneteenth", ha tuitejat Biden després de firmar la llei.

We cannot rest until the promise of equality is fulfilled — for every one of us, in every corner of this nation.

That is the meaning of Juneteenth.

— President Biden (@POTUS) June 17, 2021

El president nord-americà ha demanat "continuar avançant cap a aquesta promesa perquè encara no hi hem arribat", recordant que, avui en dia, els afroamericans continuen patint discriminació.

Biden ha firmat la llei al costat de la vicepresidenta, Kamala Harris, diversos congressistes i personalitats que anaven des del cantant Usher fins a l'activista Opal Lee, una mestra jubilada de 94 anys, que ha passat anys reclamant que el Juneteenth fos una festa federal.

El nom oficial de la festivitat serà Dia Nacional de la Independència Juneteenth, una denominació que no ha agradat a alguns republicans, que creuen que busca una confrontació amb el Dia de la Independència, que se celebra cada 4 de juliol.

250.000 esclaus que no sabien que eren lliures

El president Abraham Lincoln va abolir l'esclavitud el 22 de setembre del 1862, en plena guerra civil americana. El 19 de juny del 1865, el general de la Unió Gordon Granger va entrar al port de Galveston, a Texas, i va anunciar la derrota de la Confederació a la guerra civil, que feia dos mesos que havia acabat. D'aquesta manera, 250.000 esclaus van saber que eren lliures.

Fins aleshores, no havien aconseguit la llibertat perquè els esclavistes de Texas s'havien negat a acceptar la llei de Lincoln. "Durant més de dos anys, la gent de Texas va continuar esclavitzada, durant més de dos anys se'ls va restringir la llibertat de manera intencionada", ha dit la vicepresidenta Kamala Harris, la primera persona afroamericana que ocupa el càrrec.

Alguns estats del sud, però, van continuar tenint esclaus sis mesos més fins que, el desembre del 1865, es va ratificar la tretzena esmena de la Constitució, que prohibeix l'esclavitud.

Una festivitat impulsada per les protestes antiracistes

Dels 50 estats dels Estats Units, 48 ja reconeixien el Juneteenth com a festiu local. El moviment antiracista, amplificat per la mort de George Floyd, asfixiat per un policia a Minneapolis, ha impulsat l'acord entre demòcrates i republicans per convertir-lo en un festiu federal.

Aquesta setmana, el Senat va aprovar-ho dimarts per unanimitat i, l'endemà, la Cambra de Representants va avalar la decisió amb 415 vots a favor i només 14 en contra.

Primer festiu que es crea en gairebé 40 anys

El debat per crear el Juneteenth ha estat molt més curt que en l'última vegada que es va crear un festiu. El Dia de Martin Luther King, que se celebra el tercer dilluns de gener, va començar a debatre's al Congrés el 1968 i Ronald Reagan va firmar-ne la llei el 1983.

Ara, el calendari dels Estats Units té dotze dies festius federals, unes festivitats que només són de compliment obligat en el sector públic.