Els Estats Units alliberen un miler de presos d'Abu Ghraib en ple debat constitucional
L'exèrcit nord-americà ha alliberat un miler de presoners del centre penitenciari d'Abu Ghraib, a l'Iraq, en els últims tres dies en resposta a una demanda feta pel govern iraquià. L'alliberament podria estar vinculat a una petició de la comunitat sunnita en el marc de la negociació de la Constitució. Precisament, els sunnites es tornen a reunir avui per decidir quina posició prenen davant l'últim esborrany de text constitucional, que aquest cap de setmana arribarà al Parlament sigui quina sigui la seva decisió.
Els Estats Units no estan disposats a veure com tots els seus esforços per democratitzar l'Iraq després de la guerra queden en paper mullat, i en les últimes hores el mateix president nord-americà ha demanat personalment als xiïtes que continuiïn negociant els dos punts que impedeixen l'acord en l'esborrany de la nova Carta Magna: la divisió federal de l'Estat i la prohibició del partit Baas, el partit de Saddam Hussein.
El miler de presoners d'Abu Ghraib alliberats podrien ser els primers beneficiaris de la política de "mà oberta" amb els sunnites que George Bush ha recomanat al màxim líder xiïta. Es desconeixen els detalls d'aquest alliberament, però se sap que durant les negociacions per la Constitució els sunnites havien exigit la llibertat de milers dels seus correligionaris perquè poguessin participar en el referèndum sobre la Carta Magna previst, inicialment, pel pròxim 15 d'octubre.
El comunicat nord-americà subratlla que aquest és l'alliberament de presoners més nombrós que s'ha fet fins ara i que marca una nova fita en el camí del nou govern iraquià "cap a la democràcia i l'imperi de la llei". Els presoners posats en llibertat no estan condemnats per delictes de sang, com poden ser la col·locació de bombes, assassinats, tortures o segrestos, i abans de sortir de la presó s'havien compromès a "renunciar a la violència".
El dia 16 d'agost prop de 3.500 iraquians estaven empresonats a Abu Ghraib acusats de la seva implicació en la violència i rebel·lió en què està immers el país. El centre penitenciari va saltar a les primeres pàgines dels diaris l'abril del 2004, quan es van fer públiques un seguit de fotografies que mostraven les tortures que soldats nord-americans infligien als presos.
