Els esforços de Rivera per limitar la crisi de Ciutadans pel veto a Sánchez

Ciutadans i Albert Rivera van néixer junts políticament parlant fa 13 anys, quan el primer congrés del partit el va escollir president.

El llavors nou partit ha anat prenent forma i creixent sota la seva direcció, i el resultat ha estat un partit presidencialista que ha girat al voltant del seu líder sense fissures.

Fins fa poques setmanes, quan l'acostament a Vox i el rebuig rotund a facilitar un govern de Pedro Sánchez ha fet que algunes veus crítiques de la direcció pleguessin.

Roldán, Nart i Vázquez dimiteixen

La primera deserció significativa va ser la del portaveu d'Economia al Congrés dels Diputats, Toni Roldán, que va assegurar que marxava perquè "Ciutadans ha canviat."

Toni Roldán, el 24 de juny quan va anunciar que plegava (EFE)

Va fer el pas el 24 de juny, el mateix dia que van plegar el cap de llista del partit a Astúries, Juan Vázquez, i també Javier Nart va anunciar que deixava l'executiva, però no l'escó d'eurodiputat.

​Només 4 de 35

Aquell dia i ja sense Roldán, Nart i el també eurodiputat i ideòleg econòmic del partit, Luis Garicano, van forçar una votació en aquest òrgan del partit per replantejar la negativa a Pedro Sánchez.

Luis Garicano al Parlament Europeu aquest juliol (ACN)

Dels 35 membres de l'executiva, només 4 van votar a favor del replantejament: Nart, Garicano, el candidat a Castella i Lleó Francisco Igea i el responsable de Foment, Fernando Maura.

També hi va haver 3 abstencions i la resta es van mantenir al costat del president.

Rivera: "Que se sumin a Sánchez"

Després de quatre dies de silenci, la resposta de Rivera va ser contundent: va convidar als crítics a formar un partit nou i "unir-se a Sánchez":

"Si alguns pensen que el 'sanchisme" ha de campar al seu aire, en tot cas que presentin un partit polític i que se sumin a Sánchez."

Pericay també plega

La següent dimissió, el 6 de juliol, va ser la de Xavier Pericay, una de les 15 persones que el 2005 van impulsar el moviment que va acabar amb la fundació de Ciutadans.

Xavier Pericay en un acte amb Inés Arrimadas

Pericay, que era diputat a les Balears i responsable de l'àrea dEeducació, va al·legar motius personals, però la seva retirada es va interpretar com a part de la crisi interna.

Ampliar l'executiva de 35 a 50 membres

10 dies després, el 16 de juliol, l'equip de Rivera va convocar pel 29 de juliol el Consell General, el màxim òrgan entre congressos, amb un únic punt de dia: ampliar l'executiva de 35 a 50 membres.

L'anunci el va fer el secretari general del partit, José Manuel Villegas, que va assegurar que la motivació era purament organitzativa:

"Un partit que creix es mereix uns òrgans que s'ampliïn i que s'adaptin a la nova realitat."

De Carreras i l'"adolescent capritxós"

El dia següent es va conèixer la que potser és la dimissió més sonada: la d'un altre dels 15 fundadors, i que està considerat com el "pare polític" de Rivera: Francesc de Carreras.

Francesc de Carreras, al costat d'Inés Arrimadas, en un acte del partit

De Carreras, que fa mesos que reclama públicament al partit que s'acosti al PSOE, havia marxat un mes abans, però encara no ho havia fet públic.

En un dels articles d'opinió a la premsa va arribar a qualificar el líder del partit d'"adolescent capritxós".

Candidats a entrar a l'executiva

Algunes de les noves incorporacions a l'executiva es donen per descomptades, sobretot fitxatges personals de Rivera com Edmundo Bal, Marcos de Quinto i Joan Mesquida.

La incògnita és si hi haurà cessaments. Segons Villegas, no serà el Consell General qui ho decidirà:

"No està previst que hi hagi cessaments, però tampoc són objecte del Consell General, i per tant, no tenen res a veure amb aquesta convocatòria."

Els cessin o no, els crítics que puguin quedar a l'executiva, amb Garicano al capdavant, estaran encara més en minoria en un organisme de 50 membres.

Però, en tot cas, els actuals estatuts del partit atorguen la potestat de cessar membres d'aquest òrgan a una sola persona: el president de Ciutadans, Albert Rivera.