Els escàndols del rei emèrit Joan Carles, portada de Le Monde

El diari francès destaca que els negocis obscurs del rei emèrit Joan Carles posen en joc el futur de la institució
Els escàndols del rei emèrit Joan Carles, portada de Le Monde

Els escàndols del rei emèrit Joan Carles, portada de Le Monde

El diari francès destaca que els negocis obscurs del rei emèrit Joan Carles posen en joc el futur de la institució
Rosa Taboada / Redacció Actualitzat
TEMA:
Monarquia
Els escàndols de Joan Carles ocupen la portada de Le Monde
Els escàndols de Joan Carles ocupen la portada de Le Monde

El diari Le Monde d'aquest dijous dedica portada i doble pàgina al rei emèrit d'Espanya. Amb un titular de portada explícit, "L'aura perduda de Joan Carles", destaca com els seus negocis obscurs minen la credibilitat de la monarquia.


El reportatge interior descriu els "regals enverinats" que el rei emèrit ha rebut per l'activitat negociadora paral·lela a les tasques de representació de l'Estat, amb donacions dels països del Golf. Fa referència al rei emèrit com un monarca "devorat per la passió per les dones i els diners", amb una societat opaca a Panamà i una fortuna a Suïssa.

Una de les últimes informacions que ha transcendit sobre Joan Carles és que el 2010 va portar a Suïssa un maletí amb 1,7 milions d'euros del sultà de Bahrain, segons el seu gestor.

 

 

El rotatiu francès alerta de fins a quin punt aquest escàndol "amb tots els ingredients d'un 'thriller' politicofinancer" està fent créixer la desafecció per la monarquia, malgrat els esforços de Felip VI per "erigir-se com a renovador de la monarquia espanyola" des de l'abdicació del seu pare, el 2014.

I afegeix que, tot i que va renunciar a la seva herència i va retirar l'assignació al seu pare, no va evitar que, el 18 de març, moltes cassoles repiquessin als balcons en senyal de protesta.

 

Una pràctica que comença amb la Transició

Els historiadors tenen pocs dubtes sobre l'origen de la fortuna del rei emèrit. Almenys una gran part prové de comissions, una pràctica que hauria començat amb la Transició, com comenta Àngel Casals, professor d'Història Moderna de la UB:

"Concretament, l'any 1977, el xa de Pèrsia va lliurar al rei Joan Carles 10 milions de dòlars que havien de servir per finançar el partit d'Adolfo Suárez, la Unión de Centro Democrático, però una bona part d'aquests diners no van anar a parar al president del govern, sinó que se la va quedar directament el rei."

 

El rei emèrit Joan Carles
 

Els experts en història contemporània diuen que els negocis i les comissions dels reis Borbó estan documentats des del segle XIX. El professor d'Història Contemporània de la UOC Jaume Claret ho atribueix a la inestabilitat de la institució:

"Pel fet que és una monarquia que ha tingut molt poca consolidació, que ha sigut molt fràgil als esdeveniments històrics. En el cas d'Isabel II, que és expulsada i defenestrada pel que va ser la Primera República; en el cas, posteriorment, d'Alfons XIII, amb la proclamació de la Segona República. Sí que ha estat habitual que tinguessin aquests negocis, en part ells ho justificaven dient que feia falta un pla B en cas d'exili."


Per això costa trobar altres monarquies a Europa amb casos similars. Però n'hi ha hagut, per exemple, a Holanda. El professor Àngel Casals recorda el cas del príncep Bernat, "que s'havia embutxacat com a mínim 1.100.000 dòlars de l'època i la solució a la qual es va arribar va ser obligar-lo a dimitir de tots els seus càrrecs públics, de tots."

O a Bèlgica, on, com comenta Jaume Claret, hi va haver un escàndol perquè "el rei Leopold tenia com una administració pròpia que era el Congo Belga".

 

Felip VI ha renunciat a l'herència del seu pare per l'escàndol dels diners a Suïssa


Més joancarlistes que monàrquics

A Catalunya, els partidaris de la república superen el 70%, segons el Centre d'Estudis d'Opinió. La corona també perd adeptes en el conjunt de l'Estat on, probablement, hi hagut més joancarlistes que monàrquics.

El professor Claret explica que això "ha fet que l'actual monarca depengui molt de l'herència que el seu pare li va deixar de prestigi", una imatge que ara "està malbaratant i això incideix negativament sobre la mateixa consolidació de la monarquia."

En opinió d'Àngel Casals, els gestos de Felip VI per desmarcar-se del seu pare no és suficient:

"El que és evident és que el gest de Felip VI de renunciar anticipadament al testament del seu pare no sembla suficient per apartar la figura de l'actual de monarca del pes mort que suposa el rei Joan Carles."

 

ARXIVAT A:
Monarquia Borbons França Mitjans de comunicació Corrupció
Anar al contingut