Els efectes de la crisi econòmica
El sector de la construcció, motor de l'economia espanyola, és el que ha notat més la crisi econòmica. La davalla en la compravenda de pisos provoca, de retruc, una disminució dels negocis que hi estan relacionats, com el de la distribució, especialment d'electrodomèstics. És un dels danys col·laterals d'una crisi amb turbulències financeres que també es fa notar en el sector automobilístic, en els comptes públics i en les companyies aèries. Descensos de vendes i previsions poc optimistes en són la tònica general.
Amb més de 2,5 milions de persones a l'atur, 340.000 de les quals a Catalunya -segons les dades de l'agost facilitades pel Ministeri de Treball- i la inflació moderant-se després d'una tongada de pujades, se succeeixen les informacions que demostren que les aigües econòmiques estan remogudes.
Si agafem les mateixes dades de l'atur i la inflació, observem com el mateix govern espanyol preveu que el 2009 la taxa de desocupats se situï en un 11% a tot l'Estat, un punt per sobre del nivell actual. De fet, el vicepresident segon i ministre d'Economia, Pedro Solbes, ha admès que es podria entrar en recessió a final d'any.
En l'àmbit immobiliari, criden l'atenció informacions com que Catalunya lidera la caiguda de vendes de pisos de tot l'Estat, amb un descens que en el primer quadrimestre de l'any va ser del 45% al principat i del 25% a Espanya. La davallada es va fer més pronunciada al juny, quan va arribar al 50% a Catalunya, d'acord amb l'Institut Nacional d'Estadística. Una evolució similar va seguir la xifra de pisos hipotecats. Aquests mesos hem vist com gegants del sector, com Martinsa-Fadesa, queien. Pel que fa al preu del sòl urbà a Catalunya, les últimes dades mostren un descens del 10% en un any, i situen el metre quadrat en els 276 euros de mitjana. La ciutat més cara de l'estat espanyol és Barcelona, on el metre quadrat es paga a 1.142 euros.
La frenada del sector de la construcció perjudica també la distribució. L'Associació Nacional de Centrals de Compra (ANECO), que agrupa 46.000 empreses detallistes, majoristes i fabricants", ha avisat aquest mes de setembre que el 2008 es tancarà amb un descens de les vendes d'entre un 2 i un 3%. Qui més se'n ressentirà seran els venedors d'electrodomèstics, que veuen com estan baixant les vendes entre un 30 i 40%, tant perquè no es venen pisos com perquè és més difícil obtenir crèdits per pagar les compres. Altres empreses, com Roca o Simon o han anunciat expedients de regulació d'ocupació.
Aquest context també passa factura a les finances públiques. L'Ajuntament de Barcelona preveu que l'any 2009 ingressarà 22 milions menys d'euros a causa de la crisi, pels conceptes de plusvàlues, impostos i llicències d'obres. El 2007, la Generalitat ja va deixar de recaptar més de 1.100 milions d'euros. L'Estat també ha vist com es reduïa el superàvit.
Un altre sector que ha ocupat espai als mitjans de comunicació a causa de la crisi és el de l'automòbil. Han quedat enrere les vendes rècord, que han deixat pas a les caigudes més grans en les matriculacions des dels anys 90, tant en les quatre rodes com en les dues. L'agost passat va ser el pitjor des del 1995, amb una baixada del 41% en el cas dels cotxes. Això ha portat a reorganitzacions de producció i retallades de plantilla.
En un altre mitjà de transport, l'aviació, les coses no estan millor, sobretot perquè no pot assumir l'encariment del petroli i la demanda s'ha vist reduïda. Hi ha hagut regulacions laborals a Futura i Spanair, Alitalia es troba en una situació crítica després de declarar-se insolvent i s'han anunciat fusions, com les de Vueling i Clickair o Iberia i British Airways.
Tot i que la crisi és general, algunes zones la suporten millor que d'altres. Una de les àrees més perjudicades és la comarca de l'Anoia, que ha enllaçat la crisi del tèxtil amb l'actual. De fet, els sindicats han avisat aquest setembre que a final d'any es podria arribar a la xifra rècord de 8.000 aturats.
