El decret de l'habitatge permet sancionar però no aturar el desnonament

El decret d'habitatge aprovat abans de Nadal ja és d'aplicació, un cop aprovat pel Parlament. Però pot quedar, en part, en paper mullat, segons ha pogut saber TV3 de fonts judicials.

Concretament, no seria efectiu en el que fa referència a aturar els desnonaments. I només l'any passat en van ser 14.000.

Perquè els jutges consideren, majoritàriament, que la llei d'habitatge catalana "no té caràcter processal, sinó merament administratiu", és a dir, que ajuntaments i Generalitat poden sancionar amb multes importants l'incompliment dels bancs i fons que no donin l'opció de lloguer social.

Però, en canvi, entenen que no es pot aturar el desnonament si aquests grans tenidors recorren a la via judicial, com explica el jutge primera instància jutjat número 1 de Barcelona, Guillem Soler.

"La competència per regular el procediment de desnonament la té només l'estat. I, com que és una norma estatal, doncs, tot apunta que el criteri que s'imposarà és que no té aquesta incidència processal fins al punt de denegar a un propietari el desnonament."

El primer cas s'ha donat amb el bloc Llavors, del carrer Lleida de Barcelona. La jutge mai va paralitzar el desnonament. Únicament va obrir un parèntesi de cinc dies perquè el fons d'inversió propietari del bloc valorés la situació de vulnerabilitat dels ocupants per si els oferia un lloguer social.

Però, davant de la negativa a fer-ho, el procés de desnonament continua endavant, sense que la llei el pugui aturar. L'única eina útil és la sanció que ara es podrà aplicar per incompliment, com diu Lucía Martín, regidora d'Habitatge Ajuntament de Barcelona,

"Això no vol dir que si la propietat no fa una oferta de lloguer social no s'enfronti a sancions que poden arribar a 90.000 euros per habitatge."

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, parla de la possibilitat que els jutges intentin no aplicar la llei.

"Si en aquest desplegament hi ha alguna voluntat de sectors, o fins i tot, del sistema judicial de buscar portes de darrera per evitar la seva implementació, perquè serveixi per evitar desnonaments, doncs poder estar ben atents i sancionar."

Com ja va passar amb la Llei d'Habitatge 24/2015, que ara el decret amplia, el principal pal a les rodes torna a ser d'àmbit judicial.

El decret de mesures urgents per combatre la falta de lloguer social i d'habitatge protegit ha estat votat a favor per ERC, Junts per Catalunya, els comuns i la CUP, que han impedit que el text es tramiti com a projecte de llei.

La normativa preveu, entre d'altres, aquests punts:

Oferir un lloguer assequible

Els bancs, fons d'inversió i els particulars amb més de 15 pisos han d'oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les, però també quan se'ls acaba el contracte de lloguer.

També hi tenen dret els que estiguin ocupant un habitatge des de fa més de sis mesos des de l'entrada en vigor del decret.

Habitatges protegits

En la majoria de casos la qualificació passa a ser permanent. S'incrementa la reserva d'aquest tipus d'habitatges al 40% i es fixa una única forquilla de preus a l'àrea metropolitana. Els ajuntaments estan obligats a fer un inventari dels solars buits.

Expropiacions

L'administració podrà expropiar als grans tenidors els pisos inacabats o desocupats durant més de dos anys, i se'ls podrà quedar indefinidament pagant-ne la meitat del preu.

Es limita el preu del lloguer?

No, però als anuncis i contractes de lloguer haurà de sortir el preu de referència de cada zona.