Els cubans temen una forta pujada dels preus per la desaparició del peso convertible

Des del 1994 l'economia cubana funcionava amb un complicat sistema de doble moneda, el CUP i el CUC. A partir d'aquest 1 de gener, i després de diversos ajornaments, s'ha posat en marxa a Cuba la reforma per imposar una moneda única, el peso cubà. El canvi s'ha fixat en 1 dòlar = 24 pesos.

La mesura suposa el final de la dualitat monetària, a través d'una forta devaluació de la moneda cubana convertible, el CUC, que equivalia a 1 dòlar i que ara s'equipara, a la baixa, al peso cubà de sempre, el CUP.

El peso convertible desapareixerà de la circulació definitivament d'aquí a 6 mesos.
 

Inflació i pujada de preus 

El CUC ha funcionat a Cuba durant un quart de segle i ha estat clau per a la supervivència de l'economia cubana des de la caiguda de la Unió Soviètica. La moneda convertible estava reservada bàsicament al comerç exterior i al turisme, així com a les compres d'electrodomèstics, aliments d'importació i petits luxes. També era el bitllet que feien servir els que tenen familiars fora de Cuba que envien remeses regularment.

Els economistes creuen que el perill més gran de la reforma és la inflació, conseqüència de la pujada de preus, tot i l'anunciat increment dels salaris. 

L'economista Omar Everleny considera que la reforma era necessària però assegura que la reunificació monetària arriba en el pitjor moment econòmic de l'illa, que viu una greu mancança de productes i una crisi del sector productiu i de serveis:
 

"La reforma havia de fer-se, però com en qualsevol reforma dura i dràstica tindrà danys col·laterals. El principal és que la població es veurà afectada en un primer moment pel que fa als preus."

Per Omar Everleny, el procés tindrà un gran impacte en la societat cubana per la inflació prevista. Tot i la previsió d'augment dels salaris, Everleny creu que els estalvis perdran gran part de la seva capacitat adquisitiva.
 

Antuanet Caridad García, treballadora d'un centre de bellesa, assegura que la població tem les conseqüències d'una pujada dels preus per la desaparició del CUC:
 

"Independentment que s'apugi el salari, tot serà més car i perdrem clients i llocs de feina. I no és la idea, perquè tothom té una casa que mantenir i necessitem la feina."  

La mesura s'esperava des del 2013, quan ja es va anunciar la intenció d'unificar el sistema monetari. Però el consultor empresarial Oniel Diaz coincideix que arriba en un mal moment:

"Totes aquestes mesures es generen en un entorn on hi ha una mancança marcada de matèries primes i d'inputs en l'economia nacional."

Una reforma més àmplia

La mesura s'ha debatut durant anys en els últims congressos del Partit Comunista cubà i va en la línia d'una reforma més àmplia que, a banda del sistema monetari, inclou canvis en el sistema tributari, de preus i de salaris.

La "tasca d'ordenament monetari", com el govern ha anomenat la mesura, suposa també, entre altres coses, l'actualització de les plantilles laborals i la pujada de preus dels productes bàsics que ofereix la cartilla de racionament, en vigor des del 1962. La pujada de les tarifes del servei elèctric fins a un 500 per cent ja ha provocat últimament una onada de protestes ciutadanes a Cuba.

L'anunci de la desaparició del CUC el va fer a mitjans desembre el president, Miguel Díaz-Canel, en una intervenció televisada que va requerir de l'aparició del líder del Partit Comunista, Raúl Castro. Amb aquesta reforma històrica, el règim comunista intenta que l'economia cubana sigui més atractiva per als inversors estrangers en plena crisi econòmica. L'illa està patint la falta d'ingressos de divises per la baixada del turisme a causa de la pandèmia del coronavirus.

Sis mesos per canviar els últims CUC

El Banc Central de Cuba ha anunciat que encara acceptarà canviar durant sis mesos els CUC per CUP, això sí, mantenint la taxa d'1 CUC per 24 CUP. A partir d'aquest 1 de gener, totes les operacions de compravenda es faran ja només en la moneda única, excepte els pagaments que es facin amb targeta.

Pel que fa als comptes bancaris, els depòsits es mantindran durant 6 mesos en CUC, però es convertiran a la nova taxa de canvi els estalvis dels autònoms i els agricultors individuals.
 

Estrangulament econòmic

L'economia cubana passa per un moment especialment delicat, agreujat per l'enduriment de les sancions nord-americanes, que dificulten l'entrada de remeses. Durant el mandat del president dels Estats Units, Donald Trump, es va agreujar el bloqueig contra Cuba amb l'objectiu d'assegurar-se el suport de la comunitat cubana resident al país.

Florida finalment va votar per Trump a les eleccions presidencials de novembre, però això no va servir per evitar la derrota del republicà.