Els crims d'odi experimenten un repunt l'any 2019, segons una investigació periodística
El projecte Crims d'Odi, dels periodistes Miquel Ramos i David Bou, recull més de 100 crims d'odi comesos els últims 30 anys
Els crims d'odi experimenten un repunt l'any 2019, segons una investigació periodística

Els crims d'odi experimenten un repunt l'any 2019, segons una investigació periodística

El projecte Crims d'Odi, dels periodistes Miquel Ramos i David Bou, recull més de 100 crims d'odi comesos els últims 30 anys

Redacció Actualitzat
TEMA:
Delicte d'odi
L'odi als nazis és delicte? Reclamen a Espanya que no protegeixi els grups neonazis
Simbologia nazi en una manifestació a Barcelona després de la sentència del procés

En els últims 30 anys, del 1990 al 2019, s'han perpetrat a Espanya 101 crims d'odi amb 103 víctimes mortals, 21 dels quals a Catalunya. Així ho constata l'última actualització del projecte Crims d'Odi, una iniciativa impulsada pels periodistes David Bou i Miquel Ramos.

Crims d'Odi és una base de dades que recull els casos que encaixen en la categoria amb el mateix nom que Bou i Ramos han pogut identificar, contrastar i classificar per tipologia.

Els periodistes utilitzen la definició de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) per delimitar la cerca. Segons l'OSCE, tot crim comès contra una persona per raons de pertinença real o suposada a una determinada col·lectivitat nacional o ètnica, pel color de pell, religió, orientació sexual o minusvalidesa, es considera crim d'odi.

Repunt el 2019

En el gràfic temporal que mostren al web de la iniciativa s'hi constata un repunt dels crims d'odi l'any passat. Amb cinc crims d'aquest tipus, el 2019 iguala els anys 1993 i 1999, una xifra que només se supera l'any 2000, el 2002, el 2003 i el 2005, amb 7, 9, 7 i 9 crims respectivament.

Entre els 101 casos comptabilitzats, el racisme i la xenofòbia, amb 36, i l'aporofòbia (o l'odi als sensesostre), amb 27, són les tipologies de crims més esteses. La xifra sumada per tipologies és més alta que la de crims, ja que en un mateix cas hi pot coincidir més d'una tipologia: una mateixa persona pot ser immigrant i sensesostre, per exemple.

Tot i això, és difícil inferir un paper o factor estructural que expliqui cada tipus de crim, argumenten els impulsors del projecte.

"És cert que als 90 hi ha molts crims de l'extrema dreta contra persones migrants, sensesostre i antifeixistes", explica Miquel Ramos. "A més, hi ha una xifra oculta de persones del col·lectiu LGTBI que tenien por de denunciar", segueix Ramos, qui també considera que establir relacions causals en determinats fenòmens és molt complicat.

La reforma del Codi Penal impulsada sota el govern del PP l'any 2015 va donar més suport legal a la persecució de delictes que poden culminar amb un homicidi d'aquest tipus.

Tot i que l'informe no inclou els assassinats de dones, els periodistes que hi ha darrere de Crims d'Odi consideren que aquests homicidis encaixen en la seva tasca de documentació, i remeten a la feina feta per Feminicidio.net.

Segons Feminicidio, en aquest 2020 ja hi ha hagut 72 dones assassinades a Espanya.

ARXIVAT A:
Extrema dreta Delicte d'odi Racisme Xenofòbia Masclisme Homofòbia
Anar al contingut