Gran pila de residus plàstics en un entorn natural
La major part dels plàstics en desús acaben en el medi (Flickr)

Els costos "ocults" dels plàstics, un impacte ecològic, sanitari i econòmic de bilions

L'entitat ecologista WWF demana "un tractat mundial jurídicament vinculant sobre la contaminació per plàstic als mars"

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Contaminació

L'impacte ecològic, sanitari i econòmic dels plàstics supera els tres bilions d'euros, segons un informe de l‘entitat ecologista Fons Mundial per la Natura (WWF).

Els costos s'han calculat tenint en compte les emissions de gasos d'hivernacle --causants de l'escalfament global-- en la seva producció, la seva disseminació pel medi i l'impacte que té en diversos àmbits, i els costos associats a la seva recollida, classificació i eventual reciclatge o eliminació.

L'informe ha estat elaborat per la consultora Dalberg i se'n pot consultar un resum en castellà. El document reconeix que el plàstic juga diversos papers importants, però degut "al seu preu aparentment baix i als seus múltiples usos, el plàstic ha estat utilitzat per a milions de propòsits diferents, cada cop amb més freqüència".

Com a conseqüència d'això, afegeix, la seva producció gairebé s'ha duplicat en les dues darreres dècades. I això ha provocat una sèrie de "costos ocults", ecològics, socials i econòmics, que segons l'informe acaben sent assumits per la societat.

L'informe calcula que al llarg del seu cicle de vida, des de l'obtenció de les matèries primeres per fabricar-lo fins al moment que queda en desús, genera 1.800 milions de tones anuals de gasos d'efecte hivernacle, "més que les emissions anuals de l'aviació i el transport marítim junts". Aquests 1.800 milions signifiquen aproximadament un 5% de les emissions mundials totals.

D'altra banda, segons l‘informe, la gestió dels residus plàstics costa vora 27.000 milions d'euros, emprats en la recollida, classificació, eliminació i reciclatge.

Aquests costos de més de 3 bilions d'euros superen el PIB de l'Índia. Però si no es prenen mesures, els autors consideren que el cost social del plàstic verge produït el 2040 pot ser superior als 6 bilions d'euros. Això pràcticament equival al 85% de la despesa global en salut del 2018 i supera el PIB combinat d'Alemanya, el Canadà i Austràlia el 2019.


Un tractat internacional vinculant

L'informe denuncia que les mesures preses fins ara per diversos governs no han enfocat tot el cicle de vida. I com que les diverses etapes d'aquest cicle --obtenció de matèries primeres, fabricació, transformació, distribució, ús, recollida i abocament o reciclatge-- es poden produir a diversos països, demanen un tractat global.

Concretament, WWF demana als governs que a l'Assemblea de les Nacions Unides per al Medi Ambient, que s'ha de celebrar al febrer del 2022, negociïn "un tractat mundial jurídicament vinculant sobre la contaminació per plàstic als mars".

Els plàstics abasten una sèrie de productes molt diferents, que a part de composició química diversa també pot incorporar molts additius. Això fa complex analitzar-ne el tractament i l'impacte.

Punt de recollida d'ampolles de plàstic a Bangkok, Tailàndia (Reuters/Soe Zeya Tun)

Però molts estudis ja han cridat l'atenció, per exemple, sobre l'impacte dels microplàstics, que es generen quan els plàstics en desús es van desfent en porcions molt petites, sense quedar destruïts del tot.

Per atacar el problema s'han pres algunes mesures. Així, des del 3 de juliol està prohibit, a la Unió Europea, vendre productes de plàstic d'un sol ús, com gots i plats.


Europa es mou

A banda d'això, la Unió Europea va publicar, a l'octubre del 2020, un informe sobre els costos ambientals dels plàstics i microplàstics. El document comença reconeixent-ne els beneficis:

"Els plàstics són una meravella moderna, han beneficiat la societat en tots els sectors, incloent-hi la salut i l'alimentació, i han salvat incomptables vides."

Però de seguida recorda també els seus efectes negatius:

"Les mateixes característiques que fan els plàstics molt desitjables també els transformen en ubics en el medi, especialment perquè una gran part dels plàstics estan dissenyats per ser descartats gairebé immediatament després del seu ús."

Només un 9% dels plàstics produïts al llarg de la seva breu però intensa història ha estat reciclat. Un 12% ha estat incinerat i el 79% restant s'ha acumulat en abocadors o en el medi.

Els danys econòmics per als ecosistemes marins superen els 11.000 milions d'euros i a Europa, explica, cada any es gasten 630 milions d'euros per netejar el litoral i les platges. I les mancances en el reciclatge costen a l'economia europea 105.000 milions d'euros.

Els països desenvolupats s'han trobat amb un problema afegit. Fins al 2018, gran part dels residus plàstics s'enviaven a la Xina i així es traspassava el problema de la gestió al país asiàtic.

Però al gener d'aquell any, la Xina va dir prou i de cop aquests països es van trobar amb un gran volum de plàstics fora d'ús que no podien gestionar. Finament, a finals del 2020 la Unió Europea va legislar per prohibir les exportacions de plàstics que no fossin nets i per ser reciclats, per establir controls més estrictes.


Bastó i pastanaga

En l'informe que comentàvem, la UE afirma que les raons ambientals, sanitàries i econòmiques per actuar són clares i que han d'afectar tot el cicle de vida "amb un focus especial en la introducció i l'eliminació de plàstics en el medi ambient". Acaba proposant això:

"Es necessiten enfocaments legislatius de 'bastó i pastanaga', orientats a premiar els consumidors, productors i proveïdors que treballen per una estratègia de residu zero, i al mateix temps s'haurien de desenvolupar mesures molt punitives contra els infractors."

La indústria, o almenys una part, sembla haver entès l'abast del problema. Plastics Europe, l'associació que agrupa tant els productors de plàstics com els transformadors i recicladors i els fabricants de maquinària per a aquests processos, ha fet públic el seu compromís voluntari, anomenat "Plastics 2030".

Segons l'associació, "conté una sèrie d'objectius i iniciatives ambiciosos que representen la contribució de la indústria del plàstic per aconseguir una Europa plenament circular i eficient en recursos", en al·lusió a l'economia circular, que pretén fer dels residus noves matèries primeres per evitar que acabin en el medi, en abocadors o incinerats.

Segons el document, el compromís voluntari se centra en incrementar la reutilització i el reciclatge, prevenir l'abocament de plàstics al medi i accelerar l'eficiència en l'ús de recursos.

Uns compromisos voluntaris que caldrà combinar amb el "bastó i pastanaga" de la UE i amb el tractat mundial jurídicament vinculant que demana WWF en el seu informe. Com conclou la UE, tots els impactes coneguts i els que encara no es coneixen tenen una solució comuna:

"La transició imperativa i completa dels hàbits dominants de plàstics d'un sol ús a una bioeconomia sostenible".

ARXIVAT A:
Contaminació Medi ambient Crisi climàtica
Anar al contingut