Corals a la costa de Belize
La manca d'oxigen pot ofegar els corals del Carib (Pxfuel)

Els corals de poca profunditat del Carib s'ofeguen per l'activitat humana

Un estudi liderat per Blanca Figuerola, de l'Institut de Ciències del Mar, alerta que l'acumulació de nutrients i fertilitzants podria deixar les aigües poc profundes sense oxigen i causar la mort de moltes espècies

Xavier DuranActualitzat

L'activitat humana podria acabar asfixiant els esculls de coral de poca fondària del Carib per l'acumulació de nutrients i fertilitzants, que els deixaria sense prou oxigen.

Ho assenyala un estudi liderat per Blanca Figuerola, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) i de l'Institut Smithsonian d'Investigacions Tropicals (STRI). S'ha publicat a la revista "Ecography".

La recerca es va iniciar ara fa quatre anys, després que un altre grup de científics va documentar dos esdeveniments intensos d'hipòxia --falta d'oxigen- a la badia de l'Almirante, prop de la frontera de Panamà amb Costa Rica.

Els investigadors van instal·lar diverses sondes per mesurar l'oxigen en diferents punts i profunditats de la badia. Això va permetre constatar que l'aigua presentava nivells d'oxigen molt baixos prop del continent, sobretot a les zones més profundes.

Allà, degut a la poca circulació d'aigua, s'acumulen tots els nutrients provinents de les aigües residuals i els fertilitzants de les plantacions properes. L'excés de nutrients incrementa la massa d'algues i de microorganismes en aigües més profundes, en un fenomen anomenat eutrofització. Tot plegat augmenta el consum d'oxigen.

En canvi, a les zones de la badia més properes a l'oceà obert, l'acció de les onades reoxigena l'aigua.


Per l'activitat humana

Posteriorment, l'equip va voler esbrinar si aquests esdeveniments d'hipòxia ja s'havien produït en el passat i si augmentaven en freqüència a causa de l'augment de l'aportació de nutrients o per l'escalfament global.

I per obtenir les dades, els investigadors varen comptar amb uns aliats: gasteròpodes fòssils, restes d'organismes que van viure a la zona fa milers d'anys.

L'equip va extreure quatre cilindres de sediment --els anomenats testimonis- de dos esculls situats a tres metres de de profunditat. Dels dos, un experimenta hipòxia avui i l'altre no. També van obtenir dos testimonis en una part més profunda, 4,8 metres, de l'escull, on els corals que el formen ja estan morts.

Les anàlisis de les concentracions de diversos isòtops a les closques dels gasteròpodes fòssils. Així van crear una línia temporal amb el paper que els gasteròpodes exercien dins de l'ecosistema --si eren herbívors, carnívors o paràsits.

Això els va permetre observar que en la part més profunda de l'escull hi havia més proporció d'herbívors i una disminució d'isòtops de carboni. El fet es devia produir abans que l'acumulació de l'escull s'aturés, fa aproximadament 1.500 anys. Segons els autors, això suggereix que la hipòxia pot ser la causa del deteriorament de la part més profunda de l'escull.

A més, el moment en què l'acumulació de l'escull de la part profunda es va aturar no coincideix amb canvis climàtics importants coneguts, però sí amb una expansió de les poblacions humanes a la regió.

Submarinistes prenent mostres de coral
Els investigadors van prendre testimonis dels corals (Sean Mattson/STRI)
 

Per tant, es pot deduir que va ser l'activitat humana, com ara el desbrossament del terreny, la que hauria alimentat el vessament de nutrients a la zona i causat un augment de les aigües hipòxiques. I això ha de servir d'alerta cara al futur, com explica Aaron O'Dea, investigador del STRI i coautor de l'estudi:

"Les nostres dades històriques posen de manifest que, si no es redueix la contaminació, els esculls de poca fondària i relativament més saludables podrien experimentar el mateix final que els més profunds."

Blanca Figuerola espera poder repetir el mateix tipus d'estudi amb gasteròpodes fòssils en altres esculls per aprofundir en les causes i les conseqüències d'aquest tipus d'esdeveniments.

La Gran Barrera australiana, en perill

Les barreres de coral tenen funcions ecològiques molt importants: acullen moltíssimes espècies i protegeixen la costa de les tempestes i l'erosió. Per la riquesa biològica que promouen, són una gran font d'aliments. Es calcula que a tot el món almenys 500 milions de persones depenen dels corals per tenir feina, aliment i protecció.

El sistema coral·lí més extens del món és la Gran Barrera australiana. S'estén al llarg de 2.300 quilòmetres a la costa nord-oriental d'Austràlia i hi viuen 400 tipus de coral, 1.500 espècies de peixos i 4.000 varietats de mol·luscos.

Està declarada patrimoni mundial des del 1981, però al juliol les autoritats australianes van aconseguir que el comitè de la Unesco no la qualifiqués "en perill", fet que va aixecar un gran debat  La IUCN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) ha insistit, tot i així, que es prenguin mesures urgents per a la seva protecció.

Coincidint amb aquest debat ha aparegut un estudi que també hi dona protagonisme. Un equip liderat per Adam Smith, de la Universitat James Cook, ha descrit, a la revista "Scientific Reports", un gran coral de 10,4 metres d'ample i 5,3 d'altura i d'entre 421 i 438 anys d'antiguitat.

Va ser descobert per un grup de submarinistes aficionats vora l'illa Orpheus, a l'extrem nord-oriental d'Austràlia. S'hi ha donat el nom de Muga dhambi (Gran coral).

És encara inferior al més gran del món, que fa 17 metres d'ample i 12 d'alt i es troba a Samoa, en un territori que pertany a Estats Units. Però els autors destaquen que aquest coral australià del gènere Porites es troba en bon estat de salut, amb més d'un 70% de coral viu i amb percentatges menors d'esponges, roca de coral i macroalgues.

La Gran Barrera de coral australiana és la més gran del món (Public Domain Pictures)

També destaquen que en els seus vora cinc segles de vida ha resistit el blanqueig del coral --degut a l'augment de temperatures i de l'acidesa de les aigües-, ciclons, èpoques de marea molt baixa, atacs d'espècies invasores i, com no, afectacions per les activitats humanes.

En l'article en què el descriuen, els investigadors no deixen de banda l'oportunitat per cridar l'atenció sobre la necessitat de protegir la Gran Barrera:

"Mirant al futur hi ha una preocupació real pels corals de la Gran Barrera degut a molts impactes, que inclouen el canvi climàtic, la disminució de la qualitat de l'aigua, la sobrepesca i els desenvolupaments costaners. Aquesta nota de camp proporciona informació important tant geoespacial com ambiental i cultural d'un coral rar que ha de ser monitoritzat, apreciat i potencialment restaurat, i esperem que inspiri futures generacions per tenir més cura dels nostres corals i la nostra cultura."

ARXIVAT A:
EcologiaRecerca científicaMedi ambient
Anar al contingut