Els contraris a la llei d'educació es manifesten davant el Parlament
Barcelona ha tornat a ser testimoni del debat sobre la nova llei d'educació catalana. Centenars de persones s'han manifestat davant el Parlament de Catalunya en rebuig al projecte de llei. La marxa l'han convocat representants de pares, mestres i alumnes que volen que el nou text reculli les bases del Pacte Nacional per a l'Educació. En la convocatòria hi han estat presents diversos partits polítics. En aquest sentit, el conseller Maragall ha criticat que Iniciativa i Esquerra, membres del govern, hagin donat suport a la manifestació, ja que entén que l'han polititzada.
Manifestació a Barcelona contra la llei d'educació. Sis entitats que representen els mestres, els pares i els estudiants s'han concentrat davant del Parlament de Catalunya per demanar que la nova llei reculli les bases del Pacte Nacional per a l'Educació. L'acte de protesta ha estat marcat pel seu caràcter festiu i molts dels manifestants han acudit a l'acte en família.
Els convocants de la marxa han consensuat unes esmenes al projecte de llei que van presentar de manera conjunta als diferents grups parlamentaris amb l'esperança que puguin assumir la seva defensa. Aquestes esmenes se centren bàsicament a subratllar el caràcter públic i gratuït de l'educació i en la necessitat que tots els centres finançats amb fons públics garanteixin condicions d'igualtat i equitat per atendre tot l'alumnat.
El nou text de la llei ja ha recollit algunes de les esmenes, però els organitzadors exigeixen, entre altres qüestions, que s'incrementin els recursos destinats a l'educació fins a aconseguir el 6% del PIB. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha admès que algunes de les esmenes presentades són assumibles.
També han participat en la marxa representants dels socis de govern del PSC al tripartit català. Hi han anat, entre d'altres, el diputat d'ICV al Congrés, Joan Herrera; la diputada al Parlament Dolors Camats, o el diputat d'ERC Josep Maria Freixanet, a més del líder d'EUiA, Jordi Miralles. Des d'Iniciativa no es descarta votar en contra de la llei si no s'inclouen les principals demandes de la comunitat educativa. Esquerra, en canvi, confia que s'arribarà a una llei de consens, tal com ha dit Josep-Lluís Carod-Rovira des de Cambrils.
Més de 10.000 persones han firmat el manifest que s'ha llegit al final de la marxa. Un manifest que els organitzadors de la protesta entregaran al president del Parlament, Ernest Benach.
Polèmica per la participació d'ICV i ERC
Un dia abans de la manifestació, el conseller ja va qüestionar l'assistència de partits polítics a la concentració. Segons el conseller, la participació de polítics, sobretot de partits del govern com Iniciativa o Esquerra Republicana, resta valor a la representació de la comunitat educativa.
L'oposició també va sucar pa en aquesta situació. El líder de Convergència, Artur Mas, va acusar el govern del tripartit de falta de cohesió interna perquè dos dels tres socis de l'executiu participessin en la manifestació contra la llei d'educació. Per Mas, això és una mostra que el govern català no està a l'altura del país. Des d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí va acusar Esquerra i Iniciativa d'irresponsables i immadurs per participar en la protesta.
Una enquesta avala el text de la llei
Coincidint amb el debat social sobre l'educació, el Centre d'Estudis d'Opinió ha fet pública una enquesta sobre educació que reforça les tesis de la conselleria. La majoria d'enquestats avalen els punts principals del projecte de llei; per exemple, el 82% estan a favor d'implantar una prova d'avaluació a tots els alumnes abans d'acabar sisè de Primària.
Els 1.400 ciutadans que han estat interrogats també s'han pronunciat sobre tres aspectes del projecte de llei d'educació. El 85% estan d'acord que s'implantin mesures per enfortir els equips directius dels centres escolars. De la mateixa manera, nou de cada deu persones consideren bo o molt bo que s'atorgui més autoritat als docents. Finalment, tres quartes parts dels enquestats són partidaris de distribuir en la mateixa proporció els alumnes nouvinguts entre els centres d'un territori, tant els públics com els concertats.
Els convocants de la marxa han consensuat unes esmenes al projecte de llei que van presentar de manera conjunta als diferents grups parlamentaris amb l'esperança que puguin assumir la seva defensa. Aquestes esmenes se centren bàsicament a subratllar el caràcter públic i gratuït de l'educació i en la necessitat que tots els centres finançats amb fons públics garanteixin condicions d'igualtat i equitat per atendre tot l'alumnat.
El nou text de la llei ja ha recollit algunes de les esmenes, però els organitzadors exigeixen, entre altres qüestions, que s'incrementin els recursos destinats a l'educació fins a aconseguir el 6% del PIB. El conseller d'Educació, Ernest Maragall, ha admès que algunes de les esmenes presentades són assumibles.
També han participat en la marxa representants dels socis de govern del PSC al tripartit català. Hi han anat, entre d'altres, el diputat d'ICV al Congrés, Joan Herrera; la diputada al Parlament Dolors Camats, o el diputat d'ERC Josep Maria Freixanet, a més del líder d'EUiA, Jordi Miralles. Des d'Iniciativa no es descarta votar en contra de la llei si no s'inclouen les principals demandes de la comunitat educativa. Esquerra, en canvi, confia que s'arribarà a una llei de consens, tal com ha dit Josep-Lluís Carod-Rovira des de Cambrils.
Més de 10.000 persones han firmat el manifest que s'ha llegit al final de la marxa. Un manifest que els organitzadors de la protesta entregaran al president del Parlament, Ernest Benach.
Polèmica per la participació d'ICV i ERC
Un dia abans de la manifestació, el conseller ja va qüestionar l'assistència de partits polítics a la concentració. Segons el conseller, la participació de polítics, sobretot de partits del govern com Iniciativa o Esquerra Republicana, resta valor a la representació de la comunitat educativa.
L'oposició també va sucar pa en aquesta situació. El líder de Convergència, Artur Mas, va acusar el govern del tripartit de falta de cohesió interna perquè dos dels tres socis de l'executiu participessin en la manifestació contra la llei d'educació. Per Mas, això és una mostra que el govern català no està a l'altura del país. Des d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí va acusar Esquerra i Iniciativa d'irresponsables i immadurs per participar en la protesta.
Una enquesta avala el text de la llei
Coincidint amb el debat social sobre l'educació, el Centre d'Estudis d'Opinió ha fet pública una enquesta sobre educació que reforça les tesis de la conselleria. La majoria d'enquestats avalen els punts principals del projecte de llei; per exemple, el 82% estan a favor d'implantar una prova d'avaluació a tots els alumnes abans d'acabar sisè de Primària.
Els 1.400 ciutadans que han estat interrogats també s'han pronunciat sobre tres aspectes del projecte de llei d'educació. El 85% estan d'acord que s'implantin mesures per enfortir els equips directius dels centres escolars. De la mateixa manera, nou de cada deu persones consideren bo o molt bo que s'atorgui més autoritat als docents. Finalment, tres quartes parts dels enquestats són partidaris de distribuir en la mateixa proporció els alumnes nouvinguts entre els centres d'un territori, tant els públics com els concertats.
