El president Torra, acompanyat de polítics i entitats, el dia que va anar a declarar al TSJC (ACN)
El president Torra, acompanyat de polítics i entitats, el dia que va anar a declarar al TSJC (ACN)

Els conceptes clau del primer judici a un president de la Generalitat en el càrrec 

Negativa oberta i òrgan jeràrquicament superior: dos conceptes a retenir en el judici al president Quim Torra per desobediència per la pancarta dels presos

RedaccióActualitzat

El delicte de desobediència exigeix una negativa oberta a complir les ordres d'un tribunal o una administració jeràrquicament superior. Negativa oberta i òrgan jeràrquicament superior, aquests són els dos conceptes a retenir pel primer judici a un president de la Generalitat en el càrrec.

Això vol dir que el tribunal que presideix Jesús María Barrientos haurà de decidir si haver retirat les pancartes amb llaços -encara que fos després del termini marcat per la Junta Electoral- és desobeir o no. I això amb els condicionants que marca la jurisprudència.

Joan Baucells, professor Dret Penal de la UAB: "El Tribunal Suprem exigeix que hi hagi una negativa oberta, una voluntat manifesta i clara de desobeir. És el que anomenen una negativa rebel a l'ordre."

Torra ja va declarar davant el jutge i va afirmar que havia desobeït. Però el que valdrà és el que digui a la vista: si va substituir la pancarta amb llaços per una de més neutra perquè no volia seguir desafiant la Junta Electoral, o, en canvi, per no haver d'implicar els Mossos en la retirada, tal com va disposar la JEC en última instància.

Torra també va negar en la seva declaració que la Junta Electoral pugui donar ordres a un president de la Generalitat. La llei sí que diu que la Junta Electoral és competent. El que no ha aclarit mai la justícia és si un president de la Generalitat està per damunt.

Baucells: "Si és així, no estaríem davant un àmbit de desobediència, sinó d'un delicte de no auxili a l'administració."

La pena, en aquest cas, sis mesos de suspensió. Lluny de l'any i vuit mesos d'inhabilitació que en primer terme demana la Fiscalia i que, en cas de condemna, implicaria cessar el president de la Generalitat. Baucells, avisa, però, que cessar no vol dir que no hi hagi president. El Parlament n'hauria d'elegir un altre. Abans de qualsevol escenari de futur, caldrà la sentència del TSJ sobre el cas. Baucells creu que la sentència no pot trigar:

"No hi ha gaires proves per valorar. És un cas relativament senzill i es podria resoldre en pocs dies."

Buscant encara més dates en el calendari: si arriba al Suprem per a revisió, la mitjana del poder judicial diu que passen uns sis mesos fins que una sentència és del tot ferma.


Les peticions de penes

El judici es farà a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La Fiscalia demana un any i vuit mesos d'inhabilitació, mentre que l'acusació popular, exercida per Vox, demana dos anys d'inhabilitació.

La Fiscalia també demana una multa de 30.000 euros. Vox eleva la petició a 72.000 euros.

La inhabilitació comportaria també la privació d'aquestes feines o càrrecs, però també dels honors que porten aparellats.

Torra serà jutjat per no haver atès l'ordre de la JEC de retirar de la façana de la Generalitat la pancarta en suport als "presos i exiliats" amb un llaç groc en període electoral. Després d'un estira-i-arronsa, Torra va canviar la pancarta per una altra amb un llaç blanc, en comptes de groc, i posteriorment es va posar una pancarta en favor de la llibertat d'expressió.

 



L'opinió del jutge instructor

Segons el magistrat instructor, Carlos Ramos, Torra va tenir una "voluntat obstativa" (discrepància entre la voluntat i allò que es diu o declara) respecte a les resolucions de la JEC i recorda els diferents episodis de la polèmica, com ara la substitució de la pancarta inicial per una altra, el canvi del color del llaç o el requeriment del president al síndic de greuges perquè es pronunciés sobre la matèria.

Pel que fa a la competència de la Junta Electoral, el magistrat creu que en assumptes electorals Torra no pot invocar una "pretesa autonomia del president de la Generalitat com a autoritat de l'Estat, i menys en un període electoral d'unes eleccions generals i després europees.

"L'únic organisme competent per resoldre les queixes electorals relatives al territori de Catalunya és la JEC."


Instrucció ràpida però amb recusacions

La instrucció de la causa ha estat força ràpida, ja que les primeres ordres de la JEC van arribar a principis de març, i a principis d'abril, la Fiscalia i Vox ja van querellar-se contra Torra. El 15 de maig va ser la declaració de Torra al TSJC, i al juliol es va donar per conclosa la instrucció.

El president Torra va intentar recusar el magistrat instructor per la seva actitud "clarament prejutjadora" en la seva interlocutòria de processament. Al seu parer, "el mou un especial interès" que el president "s'assegui a la banqueta dels acusats".

Torra també va recusar dos dels tres membres del tribunal que l'havia de jutjar, el president, Jesús María Barrientos, i la magistrada Mercedes Armas, ponent del judici. L'escrit argumentava que Barrientos "s'ha posicionat sobre els presos polítics, sobre la suposada neutralitat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la resolució de la JEC i fins i tot sobre la ideologia i posicionament polític" del president de la Generalitat.

El president de la Generalitat també va recusar el magistrat que havia de decidir sobre la recusació de Barrientos i Armas, Carlos Ramos, el mateix jutge instructor. Ramos va rebutjar la seva recusació i també va proposar que es rebutgés la recusació dels altres dos magistrats. El TSJC va rebutjar les noves recusacions i va confirmar els magistrats.

 


Canvi de dates i horari

El 2 de setembre, el tribunal va fixar per al 25 i 26 del mateix mes el judici. Per a aquells dos dies estava previst celebrar al Parlament el debat de política general, i Torra va dir que no assistiria a la vista oral. Tot i així, el judici es podia celebrar perquè la pena permet jutjar-lo sense la seva presència.

Les recusacions del president van fer que finalment la data s'ajornés fins al 18 de novembre.

El judici està previst que comenci a les 9 del matí d'aquest dilluns. El judici començarà amb les qüestions prèvies i la declaració de Torra, que previsiblement respondrà al seu advocat, Gonzalo Boye, i a la Fiscalia, però no a Vox. A partir de les deu i fins a la una del migdia, estan citats com a testimonis cinc policies nacionals, dos d'ells per videoconferència, a més del comissari en cap dels Mossos d'Esquadra en el moment dels fets, Miquel Esquius.

La sessió està previst que es reprengui a les 4 de la tarda, amb la testifical del portaveu de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa, la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, la portaveu del govern en el moment dels fets, Elsa Artadi, i el síndic de greuges, Rafael Ribó. Està previst que l'últim testimoni, citat a les 17.20, sigui el conseller d'Interior, Miquel Buch.

Suport de govern, partits i entitats

A les 8.30, Torra, acompanyat de membres del govern, Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana, l'Associació de Municipis per la Independència i l'Associació Catalana de Municipis, entre d'altres, farà el recorregut a peu des de l'Arc de Triomf fins a les escales d'entrada al Palau de Justícia.

ARXIVAT A:
Procés catalàQuim TorraLlibertat d'expressió TSJC
Anar al contingut