Xavier Domènech, aquest dimecres durant una intervenció al ple del Parlament (ACN)
Xavier Domènech, aquest dimecres durant una intervenció al ple del Parlament (ACN)
Barcelona

Els comuns proposen a l'independentisme un govern "catalanista" amb independents

La cambra tira endavant la proposta de resolució dels comuns en "defensa dels drets civils i polítics des d'àmplies majories plurals".

RedaccióActualitzat

En el ple del Parlament d'aquest dimecres, Catalunya en Comú-Podem, Cat-ECP, ha llançat una proposta amb la intenció de desbloquejar la situació política a Catalunya: formar un govern transversal "progressista i catalanista".

El ple estava convocat per debatre dues propostes de resolució conjuntes de Junts per Catalunya, ERC i la CUP, i se n'han acabat debatent tres més, presentades pel PSC, Ciutadans i Cat-ECP.

La proposta del govern transversal l'ha avançada el cap de llista d'aquesta formació, Xavier Domènech, en la primera part del debat.

Domènech ha admès que el consens és lluny, però, en canvi, "estem molt a prop de caure en l'abisme." Per això, ha demanat "un pas enrere, per després fer un pas endavant com a país":

"Fem un govern ampli, transversal, amb personalitats independents de referència pel conjunt de la societat. Fem un govern que agrupi tot el catalanisme i amb un pla de xoc davant la desigualtat creixent, desenvolupar noves vies de solució política per avançar en un nou estatus, per tant, un govern que tingui un mandat de temps limitat i el compromís d'aquells que l'encapçalin, de no presentar-se a noves eleccions."

Posteriorment, a primera hora de la tarda ha estat Elisenda Alamany qui ha defensat la proposta de resolució del grup en defensa dels "drets civils i polítics des d'àmplies majories plurals".

 


Alamany ha començat la seva intervenció assegurant que "l'hora és greu", com deia Lluís Companys. En aquest sentit ha fet una crida a fer fora el govern de Mariano Rajoy de les institucions de Catalunya, ja que el PP és la força minoritària del Parlament. Segons Alamany, no es pot seguir ni un dia més amb el PP "segrestant les institucions del meu país".

"Només a partir de projectes polítics que arrosseguin majories àmplies i progressistes és com serem més forts per fer fora el PP i és com serem més forts per començar a guanyar per Catalunya."

La diputada dels comuns també ha demanat la llibertat dels diputats i diputades i exmembres de la cambra que es troben a presó de "forma injusta", així com també la de Jordi Cuixart.

En defensar la seva proposta de resolució, ha advertit que "el fracàs" del full de ruta independentista no pot ser "la derrota d'un país" i que, de fet, calen "estratègies guanyadores" al sobiranisme perquè Catalunya "avanci ja".

Cs els qualifica de "socis" dels independentistes

Al seu torn, el portaveu de Cs, Fernando de Páramo, ha advertit el que considera els "nous socis" dels independentistes que tinguin en compte que quan "s'entra a Matrix és difícil sortir-ne".

En aquest sentit, De Páramo ha recomanat a JxCat i ERC que si la CUP no els agafa el telèfon per a una hipotètica futura investidura, que truquin als comuns perquè "els atendran i donaran suport".

 

 

PSC-Units reclama que no hi hagi "ni vencedors ni vençuts"

D'altra banda, el portaveu del PSC, Ferran Pedret, ha posat sobre la taula una proposta "potser naïf" per recuperar el diàleg en què no es pretengui "l'adhesió incondicional ni la rendició incondicional" de ningú.

Segons Pedret, la situació entre Catalunya i Espanya no es resoldrà amb vencedors i vençuts, ja que ara mateix "guanyar és de perdedors". "No ens en sortirem", si no es tenen en compte les dues realitats, ha dit.

 

El PP crida que no es creguin les "mentides" dels independentistes

Des del PP, Alejandro Fernández ha replicat a Alamany que no es creguin les "mentides" de l'independentisme. També ha instat els nous diputats a seguir l'estil de Lluís Rabell o Joan Coscubiela, que tot i "ser molt crítics amb el govern d'Espanya", eren "conscients" que al Parlament es cometien "gravíssimes irregularitats antidemocràtiques". Segons Fernández, Domènech i Alamany "s'han oblidat d'això i ja no critiquen tot allò", en referència al debat del Parlament del 6 i 7 de setembre en què es van aprovar les anomenades lleis de desconnexió.

 

La CUP demana que parlin amb Podem

La diputada de la CUP, Natàlia Sànchez, ha reclamat "espais comuns" per donar una resposta "col·lectiva" a tot un Estat, més enllà de Rajoy i del PP. Segons Sànchez la "regressió democràtica no depèn d'un sol home o d'un sol partit".

La dirigent cupaire ha demanat, a més, que els comuns parlin amb els seus "col·legues" d'arreu d'Espanya per moure "alguna cosa" més enllà del Principat. Sànchez ha fet una crida així a una mobilització "digna" de la situació que viu Catalunya.

 

JxCat critica l'ambigüitat d'un punt

Des de JxCat, Xavier Quinquillà ha assegurat que compartien amb els comuns la major part del diagnòstic i del contingut de la proposta, però s'han abstingut en un dels punts.

Quinquillà ha advertit que no comparteixen amb el text dels comuns "l'ambigüitat per situar el mateix pla" l'Estat i els ciutadans que volen "decidir el seu futur lliurement, democràticament i pacíficament". "Si s'han comès errors en cap cas justifiquen la deriva repressiva", ha resolt Quinquillà.

 

Crida al "front comú" d'ERC

El diputat d'ERC, Ruben Wagensberg, ha fet un repàs de "lluites compartides" del poble català i ha recriminat al PSC que ara no s'hi sumin. En aquest sentit ha reclamat un "front comú" per superar el conflicte polític.

 

 

Aprovada amb vots de JxCat, ERC i parcialment del PSC

El Parlament ha votat per separat els sis punts de la proposta de resolució dels comuns que ha estat aprovada majoritàriament amb els vots de JxCat, ERC i parcialment del PSC. La CUP s'ha abstingut, el PP hi ha votat en contra, com també Cs, a excepció d'un punt en el qual no ha participat en la votació.

 

 

Els socialistes han votat en contra de denunciar "la situació dels diputats i representants de la societat civil en presó preventiva injustificada i de reclamar-ne el seu alliberament". El punt, però, s'ha aprovat igualment amb el vot de JxCat, ERC i comuns i l'abstenció de la CUP. Cs no ha volgut participar en aquesta votació, en considerar que els diputats "no són qui per dir als jutges el que han de dir".

 

També ha tirat endavant el punt que denuncia que "la judicialització del debat polític està contribuint a generar un bloqueig institucional". Aquest punt s'ha aprovat amb els vots de JxCat, el PSC i els comuns, l'abstenció d'ERC i la CUP i el vot en contra de Cs i el PPC.

També ha tirat endavant un punt que s'emplaça a treballar per "trobar les eines i instruments necessaris per recuperar les institucions" amb els vots d'Esquerra, comuns i el PSC i l'abstenció de JxCat i la CUP.

També ha prosperat un sisè punt en què el Parlament crida als actors socials i polítics a treballar des de les "majories més àmplies, plurals i possibles" per defensar els valors de la democràcia, la llibertat i la justícia com a "pilars fonamentals" de la societat catalana. En aquest punt, la CUP i el PSC han coincidit amb l'abstenció i han prosperat amb el vot a favor de JxCat, ERC i comuns.

ARXIVAT A:
Procés catalàEleccions 21DInvestiduraGovern empresonat
NOTÍCIES RELACIONADES
Anar al contingut